Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – XLVIII

Capitoli di concordia (convenzione) stabiliti, sottoscritti, e giurati dal Serenissimo Re Don Giovanni II di Aragona da una parte, e da Leonardo di Alagon, marchese di Oristano e conte di Goceano, dall’altra parte.

(1474….(1)).

Dai Regii Archivi di Barcellona, Registr. Itiner. XXIV. Incaept. tertio die mensis Julii, anno a Nativ. Dom. milles.° quadringent,° septuagesimo tertio, finitoque die XXII mensis octobris, anno a Nat. Dom. milles.° quadringentes.° septuages.° quarto.

Capitulatio facta inter Serenissimum Dominum Regem Joannem Secundum, ex una, et Leonardum Dalagon Marchionem Oristanni, parte ex altera.

Capitols de concordia fets de les coses per la Majestat del Señor Rey atorgades, fermades, e jurades entre sa Excellencia de una part è lo Egregi mossen Galceràn de Requesens Comte de Trivento, è de Vellino, Procurador, è havent à les infrascriptes coses especial poder del Noble Don Leonardo Dalagon, qui en virtut de les presents concessions se spere esser Marquès de Oristany, e Comte de Gociano, de la part altre, en è sobre los dits Marquesat, Comtat, è altres terres, que possehia Don Salvador Marquès Doristany quondam.

I. Primo la Majestat del dit Señor Rey de nou farà Infeudaciò, è Investitura al dit Noble Don Leonardo Dalagon, è Darborea, è als seus largament, ab tota jurisdicciò civil, è criminàl, mero, è mixt imperi, dels dits Marquesat è Condat de Gociano, havent aquell per Marquès, è Comte ab totes aquelles prerogatives, preheminencies, e jurisdiccions, è en aquella forma, è manera, que Don Leonardo Cubello, Don Anthon Cubello, è lo dit Don Salvador Avi, è Oncles del dit Don Leonardo, han tingut, è possehit aquells, è les altres terres, que possehiren. Plau al Señor Rey. Coloma Secretarius.

II. Item, que lo dit Señor Rey farà publicar ab crides publiques, per tots los Regnes, Ciutats, è Terres de sa Majestat, per Marquès de Oristany, è Compte de Gociano al dit Don Leonardo. Plau al Señor Rey. Coloma Secretarius.

III. Item, la prefata Majestat atorgarà Remissiò general al dit Don Leonardo, è à sos germans, ço es Don Salvador, Don Francesch, Don Joan, è Don Loys Dalagò germans del dit Don Leonard, è Joan Dalagò germà bastard daquell, è à Joan Ribelles, Garcia Dalagò, Ramon Besora, Leonardo de Tola (2), mossen Salvador Guiso, e tots altres, è qualsevol aderents à quells, de qualsevol stat, grau, è condiciò sien, ques sien trobats ab lo dit Don Leonardo, per favor, è ajuda sua, è que hayen seguit, favorit, è ajudat aquell après mort del dit Marquès Don Salvador en è per causa dels fets dels dits Marquesat, è Comtat, de tots, è qualsevulla atrocissims excessos, è delictes civils, ò criminals, encare que fossen tals, que fos necessari de aquells fer expressa, è special menciò per aquells, è qualsevol dells comesos, è perpetrats en qualsevol manera fins à la jornada, que los presents capitols se refermarà personalment per lo dit Don Leonardo, è que la dita Remissiò sie larga, è bastant, e ordenada à tota seguretat, è indempnitat del dit Don Leonardo, è de sos dits adherents. Plau al Señor Rey. Coloma Secretarius.

IV. Item la Majestat prefata, ab ses opportunes Provisions, manarà ab effecte restituhir, è tornar al demunt dits germans, è adherents del dit Don Leonardo, tots, è qualsevol bens feudals sitis, è aixi mateix qualsevol bens mobles, que en esser se trobaràn, que per lo spectabel Visrey, è altres qualsevol Officiàls Reals, è persones sien estats presos, è ocupats apres mort del dit Marquès Don Salvador, per causa, o rahò de les novitats, è turbacions subseguides en lo dit Regne per ocasiò del dit Marquesat è Comdat, è specialment los bens del Noble Don Francesch Dalagò, e de sa muller, è sogre, Plau al Señor Rey manar fer la dita restituciò, è que per semblant lo dit Don Leonardo è sos germans, è adherents facen restituhir, è restituesquen integrament totes les terres, Castells, Viles, Encontrades, Llochs, Vassalls, è altres coses, è bens, axi mobles, com immobles, que per ell, è sos germans, e adherents, son stats en qualsevol manera presos, è ocupats, è aixi mateix qualsevol sclaus, armes, artilleries, è altres coses, bens mobles, è immobles, e per si movents, è axi de sa Majestat, com de qualsevulla altres Vassals, è Servidors seus, ço es los de sa Majestat en que sie lo Castell de Montreal al Spectable Visrey Don Nicolau Carros Darborea, quils tinga per sa Majestat, è los altres à qui pertanyen, singula singulís referendo, les quals restitucions se hajen à fer da una part al altre, è del altre, al altre, dins temps de sis dies comptadors del dia, que lo dit Egregi Comte de Trivento serà arribat ab ses galeres en lo Port Doristany.

V. Item, la dita Majestat confirmarà al dit Don Leonardo tots, è qualsevol privilegis, que los dits Marquesos, Avè, è Oncles seus, tenien, els eren atorgats per causa del dits Marquesat, è Condat, è terres, que possehien. Plau al Señor Rey confirmarli aquells privilegis, que per sa Majestat foren confirmats al dit Marquès Don Salvador.

VI. Item, lo dit Señor atorgarà sobreseyment al dit Don Leonardo, per causa de qualsevol deutes, qui trobassen esser deguts per Don Salvador Darborea, Avi seu, ò per Don Anthon, è Don Salvador sos oncles, e aixi mateix per lo mateix Don Leonardo à qualsevol persona, e per qualsevol causa, è rahò, è aço per temps de tres anys. Plau al Señor Rey, ab que qualsevol persones deutores als damunt dites, hajen consemblant sobresehiment de tres anys en la paga, e soluciò de sos deutes, è aço perque sia servada egualtat en la justicia, exceptat expressament, que en lo dit sobresehiment no sie compresa cosa alguna tocant los presents Capitols, è que stigue à obciò del dit Don Leonardo, si de aquest Capitol se voldrà ajudar, o amprar, o no (3).

VII. Item, lo dit Señor farà confirmar, lohar, approvar, è jurar los presents Capitols, è totes les coses en aquells contengudes, al Illustrissim Señor Princep de Castella, Rey de Sicilia son primogenit, è que per semblant, sa Magestat jure no haver fet, ne atorgàt dret negu dels dits Marquesat è Comdat, Viles, è terres, que lo dit Marquès Don Salvador tenie, e possehia, à alguna altre persona, è si fet ho haguès, que ara per llavors decerneix, è declara la dita concessiò de dret esser nulla, è de ninguna eficacia, è valor. Plau al Señor Rey.

VIII. Item, per quant lo dit Don Leonardo preten la Vila de Oliana esser de Comdat de Gociano, è de les pertinencies de aquell, e esserli occupada contra justicia, la dita Majestat manarà aquella no esser compresa en la dita restituciò, fins e conegut per justicia. Plau al Señor Rey, lo dit Don Leonardo no ahie fer la dita restituciò en cars que lo Marquès Don Salvador Oncle seu possehis pacificament aquella al temps de la sua mort, è un any abans; encars empero, que aquella nò haguès possehida, segons es dit, que lo dit Don Leonardo sie tingut fer restituciò de aquella, axi com de les altres coses, que si dret pretendrà haver en aquella, sa Majestat li manarà spachar sobre aço expedita justicia.

IX. Item, la Majetat prefata atorgarà exempciò tant solament à la persona del dit Don Leonardo, familiars continug, è Vassalls, e li assignarà Jutge en totes ses causes lo Governador del Cap de Lugudor, qui es, ò per temps serà, inhibint al Visrey, è altres Officials. Plau al Señor Rey, sino en cars de fragancia de crim, en lo qual cars puxen lo dit Visrey, è altres qualsevol Official procehir à capciò de persones tant solament, è apres livrar les persones preses al dit Governador del Cap de Lugudor, pera que faça, e ministre la justicia (4).

X. Item, que lo dit Señor darà per adjunts al dit Visrey en les causes tocants los altres contenguts en lo dit Capitol de la remissiò, lo dit Governador del Cap de Lugudor, è mossen çaraphi de Montanyants. Lo Señor Rey dona per adjunt en les dites causes lo Governadors del Cap de Lugudor, è encars, que aquell fos ocupàt per indisposiciò de la persona, ò per altre just impediment, que sie adjunt en loc seu mossen Seraphin de Montanyans.

XI. Item, la prefata Majestat manarà dar totes les demunt dites provisions per sinc cents florins del dret de Segell, car altre tanta quantitat fou pagada per la Investitura dels dits Marquesat, è Comtat per lo dit Don Salvador Marqués. que Plau al Señor Rey.

XII. Item, es apuntat, è concordat, que atorgades, e jurades totes les coses damunt dites per la prefata Majestat, è per lo dit Señor Rey de Sicilia, è axi matex per lo dit Compte de Trivento, com à procurador, è havent sufficient poder del dit Don Leonardo, segons consta per Cartha publica de procuraciò, feta en la Ciutat de Oristany à vint y un dies del mes de Abril, del any de la Incarnaciò de nostre Señor, mil quatre cents setanta quatre, rebuda, e testificada per Thomàs de Parma Notari publich, per Auctoritat Imperial, que lo dit Don Leonardo sie tingut, è obligat donar, è pagar realment, è de fet à la dita Majestat, ò aqui aquella dispondrà, è manarà, vuytanta mil florins dor, en or Daragò, ò la vera valor de aquells, los quals pagarà en aquesta manera, ço es, los quaranta mil florins dor, dins temps de sis dies après que lo dit Comte de Trivento, ab ses galeres, serà junt ab lo Port Doristany, è aquells pagarà realment en pecunia numerada à mossen Uguet de Pachs, qui ab ses galeres y serà per rebrer la dita quantitat, en la qual paga serà, è es content lo dit Señor, sien preses en compte aquelles quantitat, o quantitats, que per apoches atorgades per son Trezorer, è Ministres de pecunia de sa Majestat, constarà per aquesta causa en comptants haverli tramès lo dit Don Leonart. E axi mateix la vera valor de cert forment del dit Don Leonart, que en Valencia es stat pres, e convertit en usos de la Regia Cort, haguda veridica informaciò quant ere. E los quaranta mil florins dor Daragò restants, ò la vera valor de aquells, pagarà en tres anys, de aquell dia en avant continuament comptadors, ço es en fi de cascu dels dits dos anys primers, setze mil florins dor, è en fi del tercer any, vuyt milia florins dor, per la soluciò dels quals quaranta mil florins dor restants lo dit Don Leonard sie tengut fer nova obligaciò; en la forma, que va ordenada, per seguretat de la Majestat prefata. E que fermarà, è jurarà lo dit Don Leonard los presents Capitols, è totes, è sengles coses en aquell contengudes, dins temps de tres dies apres que lo dit Comte de Trivento serà arribat en lo dit Port de Oristany, è darà deguda, è prompta exequuciò en les coses, que à ells se sguarden, juxta formam dels presents Capitols (5).

XIII. Item, es apuntàt, è concordàt, que lo dit Don Leonard no puxa receptar, ni emparar en alguna manera, directament, ò indirecta vassals alguns, del spectable Visrey de Cerdenya Don Nicholau Carros Darborea, ni de son fill, lo Comte de Quirra, ni de algun altre Barò, Cavaller, ò Gentilhom Señor de vassalls, ni de aquells, que ell ha tinguts, è tè ocupats, ni de altres alguns, ni encare favorir aquells publicament, ò oculta, è axiù jurarà solemnement. Plau al Señor Rey. E lo dit Comte Procurador ho atorga, promet, è jura.

XIV. Item, la dita Majestat farà gracia a son beneplacit, que los beneficis, è prelatures, que vacaran en los dits Marquesat, è Comtat, è terres damunt dites, que nostre Señor lo Papa, è Bisbes los haien de provehir, è conferir à suplicaciò del dit Don Leonart. Plau al Señor Rey.

XV. Item, la prefata Majestat, ab sa Real provisiò, suplirà tots, è qualsevol deffectes, è omissions de solemnitats que per ventura se puguessen trobar en los contractes, privilegis, è provisions de les coses damunt dites. Plau al Señor Rey, puis per lo dit suppliment nos mude, ò altere en res la substancia, è natura dels dits contractes, privilegis, è provisions.

Concessa fuerunt firmata, atque jurata Capitula hujusmodi in villa de Argelles Comitatus Rossilionis, seu extra eam, prope tamen muros illius, per dominum Regem, juxta formam responsionum, et decretationum per eius Majestatem factarum in fine cujuslibet dictorum Capitulorum, et per Egregium Galcerandum de Requesens, Comitem de Trivento, et de Vellino, maritimi Exercitus illustrissimi Ferdinandi Regis Siciliae citra farum, et generalem Capitaneum, Procuratorem dicti Domini Leonardi Darborea; qui quidem Procurator promisit, et juravit ad Deum, etc., tenere servare, et complere, ac teneri, servari, et compleri facere, per dictum eius principalem, omnia, et singula quae ad cum spectantur tenere exequi, et observare in dictis Capitulis, ad que tenenda obligavit personam, et bona dicti eius principalis, et fiat large (6).

Praesentibus testibus ad praedicta magnificis, et nobilibus Joanne Pagés, Vicecancellario; Roderico de Rebolledo, Camarlengo, et Bernardo de Ulmis, Gubernatore Comitatus Rossilionis, Militibus, Regiis Consiliariis.

Dominus Rex mandavit mihi Joanni de Coloma, in cuius posse concessit, firmavit, et juravit.

(1) La data del mese e giorno della presente Convenzione non può essere anteriore al 21 aprile 1474, perché a questa data soltanto Leonardo D’Alagon conferì in Oristano i suoi pieni poteri al Conte di Trivento e di Avellino per trattare e firmare la Convenzione medesima, come si rileva dal capitolo XII; nè può essere posteriore al 22 ottobre 1474, perché a quest’ultima data finisce il Registro, nel quale esiste l’originale o la copia autentica del presente documento diplomatico, come appare dalla rubrica che lo precede. Però è certo, che la Convenzione, o Concordia, fu sottoscritta nella prima metà di ottobre del 1474, poichè lo stesso Re Don Giovanni II, in una Carta indirizzata a Nicolò Carroz Vicerè di Sardegna, nel 14 ottobre di detto anno, dice espressamente: per un capitol de la Concordia per nostra Magestat, en aquests dies passats feta, fermada, è jurada ab lo illustre Don Leonardo Dalagò, è Darborea Marquès Doristany ecc. (Ved. infra, Cart. n.° XLIX).
(2) Leonardo de Tola, stipite della famiglia dell’Autore del presente Codice. Egli seguì costantemente il partito nazionale sardo, personificato in Leonardo Alagon Marchese di Oristano, contro gli oppressori Aragonesi. Fu uno dei capitani più valorosi, e che più si distinsero nella battaglia di Uras (1470), e in quella di Macomer (1478). In quest’ultima fu egli stesso che col Montagnans, altro distinto capitano sardo, protesse la ritirata di detto Marchese. Delle sue azioni posteriori, specialmente nell’assedio di Granata in Ispagna (1492), si fa distinto ricordo di Tola, Dizion. Biogr. dei Sardi Illustri, Vol. III, pag. 250, 251, 252.
(3) È singolare questa moratoria di tre anni accordata dal Re Don Giovanni pel pagamento delle somme dovute anche a persone diverse dalle contraenti. Così quel Monarca col suo eminente dritto sovrano violava i diritti dei privati cittadini.
(4) La esenzione dalla giurisdizione Viceregia, e la dipendenza dal Governatore del Capo di Logudoro soltanto, era una conseguenza necessaria delle inimicizie personali esistenti tra il Marchese Don Leonardo D’Alagon, il Vicerè Nicolò Carroz, e il di lui figlio Dalmazzo Conte di Quirra.
(5) Il Marchese d’Oristano avea offerto nel 1473 trentamila lire soltanto; ma poi, per mezzo di Don Ferdinando Re di Napoli, il quale fu il mediatore di pace tra detto Marchese e il Re Don Giovanni, la somma fu accresciuta fino ad ottantamila fiorini d’oro di Aragona (Zurita, Annal. de Aragon., Lib. XVIII, cap. 47 e Lib. XIX, cap. 14), da pagarsi, la metà sei giorni dopo la ratifica dei capitoli che sarebbe fatta da Leonardo D’Alagon; e l’altra metà nel termine di tre anni, ed in tre rate distinte, le prime due di sedicimila fiorini ciascuna; e l’ultima di fiorini ottomila.
(6) Come si vede dalla conclusione di quest’atto, i capitoli della Concordia furono giurati e sottoscritti presso le mura della città di Urgel o Urgelles dal Re Don Giovanni II in nome proprio, e da Galzerando di Requesens, Conte di Trivento e di Avellino, e Ammiraglio delle forze di mare del Re Don Ferdinando di Napoli, a nome di Leonardo D’Alagon e nella qualità di suo procuratore.