Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – XCVII

Nuova ampliazione della grazia conceduta a Don Salvatore D’Alagon dal Re Don Ferdinando II il Cattolico, il quale estende il luogo della di lui relegazione dal Regno di Valenza fino al fiume Lobregàt nel principato di Catalogna, previo giuramento e promessa del detto D’Alagon di non passare tali confini, nè per terra nè per mare, e ferme sempre rimanendo le cauzioni già date nella somma complessiva di fiorini ottomila.

(1490. – 15 luglio).

Dai Regii Archivi di Barcellona, Registr. Divers. Valentiae, Sigill. Secr. Regis Ferdinandi II, ab. an. MCCCCXC ad an. MCCCCXCVI, fol. 7.

Lo Rey.

Loctinent de General Governador. Iatsia, que per altres letres nostres vos hajàm scrit, è manàt ultimament, que prorrogasseu, è ampliasseu à Don Salvador Dalagon, son arrest, è presò per tot aqueix Regne de Valencia. Ara emperò, per bons respectes, volents Nos haver ab aquell ab mes benignitat, è misericordia; è per condescendre à les supplicacions de algunes persones, que per èll nos han suplicàt, que lo dit arrest li sia ampliàt mes avant, fins per la meytàt del nostre Principat de Cathalonya; es à saber, fins à la Ribera de Lobregàt; restant emperò les Fermances dels vuyt milia Florins per aquell à Nos donades, en la mateixa obligaciò, que de present stàn. Per çò, vos dièm, è manàm que si de les dites Fermances han yà fermàt, ò fermaràn en la dita ampliaciò de arrest, en aixì que stiguen obligades per aquell, segons de present estàn, de continent amplieu al dit Don Salvador lo dit arrest fins à la dita Ribera de Lobregàt, prenentlo ab Sagrament, è Homenatge, que en lo dit termini guardarà plé, è sencer arrest, è que no passarà del dit Riu de Lobregàt en llà, ni los limits del dit Principàt, ni dequeix Regne, per via de la Marina, ni de la Montanya; En aixì que tantsolament, tant com tè lo dit Principàt, de Lobregàt en çà, è tot aqueix Regne, puixa anar liberament, è no passàr los limits de aquells. E perque havem entès, que totes les sobredites Fermances stàn yà obligades à aquest arrest, è qualsevol altre, que per Nos li fos ampliàt, excepto lo Bisbe de Vich, vos manàm, que si aixì es, de continent   que per lo dit Bisbe vos serà tramesa la sua Ferma, ò Procura, de pendre aquella de sos Procuradors, en la dita forma feta per aquells la dita obligaciò, de continent fassàu la dita ampliaciò de arrest, segons dit es; E no podenthi vos anàr, subroguèu persona, è persones, qui per vos ho fassen; è noy poseu dubte, ò dilaciò alguna, car aixi prosceeix de nostra ferma voluntàt. Datum en Cordova, à XV del mes de Juliol, en lany de la Nativitàt de nostre Señor, mil quatrecents noranta.

Yo el Rey.

Ludovicus Gonzalez, Secretarius.

Diritur Ludovico Ferrer Locumtenenti Generali Gubernatoris in Regno Valentiae, et in eius absentia, Ludovico Fenollet, eius surrogato.