Pietro de Torrelles approva a nome proprio, ed in virtù dei poteri delegatigli come Luogotenente Generale del Re di Aragona; e Leonardo Cubello sottoscrive in Oristano i capitoli dell’atto di pace che precede.

(1410. – 29 marzo)

Dai Regi Archivii di Cagliari, Registr. K. 4. fol. 2 retr. e seg.

En lo nome del eternal Deu conuan tots que nos en Pere Torelles Cavaller Lochtinent del molt Illustre Princep e Senyor lo Senyor Rey de Araguo e capita general de les armades del dit Senyor. – Com lo divinal consistori haie tos temps aucmentant conservada la Reyal casa e prospera Darago la qual per inada costuma usant continuament de clemencia e benignitat pren a mercet totes aquelles qui reduhints a sa obediencia li demanen venir e graciosament los remet e perdona tots delictes e errades crimis e offenses passades per greus e enormes que sien stades: Perco nos dit en Pere Torrelles Cavaller Lochtinent e portant veus del molt alt e molt excellent Princep e poderos senyor lo senyor Rey Darago en lo Regne de Sardenya e de Corcegua: Attenens com en les guerres passades que procurant lantich enamich de humana natura han durat pus de XXXX anys en la present Illa entre la nacio Cathalana e Sardescha en les quals se son seguits ab grand effusio de sanch innumerables homicidjs perills e irreparables dampnatges los quals han disipada la dita Illa e posat lo poble de aquella en final exterminj e punt extrem de perdicio: Attenent encara com Micer Lehonardo Cupello qui sera levat jutge Darborea ensemps ab lo poble de la ciutat de Oristany e del Campitano de aquella de Parte Milis e Comtat de Cossiano fatigats e huiats de mal regonexents llur errades e culpes e demanants venja e perdo se volen reduhir ab bon coratge a la dita Casa Reyal d’Arago offerint se lo dit Micer Lehonardo fer sagrament e homenatge en nostro poder de esser bon e leyal vassall del dit Senyor Rey e de sos sucehidors donara per soccorrer a la gent darmes e de peu e per les galees ables quals poderosament tenim assetiada e destreda la dita ciutat L mil florins de Florença si ells los pora haver de Micer Nicoloso Doria axi com ha fet la sou preparatorj e esta confiant en cas que nols puxa haver del dit Micer Nicoloso donara XXX mil florins de Florença coes XX mil de present e los X mil restans apres que haie rebuda la resposta del dit Micer Nicoloso: Attenens encare com lo dit Micer Lehonardo se offer restituhir e liurar al dit Senyor e anos en nom seu totes fortaleses viles Castells barbayres e encontrades axi reyals com del Judicat Darborea com per compres e qualsevol titol o raho e cascun any fara Cinchents florins dor Darago de trahut al dit Senyor Rey e assos sucehidors en senyal de senyoria e los pobles de la dita Ciutat e Campitano de aquella Parte Milis e Comtat de Cossiano faran sagrament e homenatge de feeltat a nos dit Lochtinent de Rey e Capita General en nom del dit Senyor Rey donant nos al dit Micer Lehonardo la dita ciutat de Oristany ab lo Campitano Parte Milis e lo Comtat de Cossiano e atorgant los alscunes gracies contengudes e expressades en certs capitols a nos trameses per part llur presentades supplicant nos quees placia facam cessar del tot la tala e dampnificacio de la orta e Campitano de la dita ciutat e lo combattiment de aquella quis fan continuament e partiscan del dit seti. Nos disijant portar a deguda ffi la conquista per la qual som passats en aquest regne e volent cavalcar prestament ab tota la gent darmes e de peu e ab los companyons e xurma de les dites galees en lo cap de Lugodor e migensant lo divinal adjutori e bon dret de la dita casa Reyal aquell e les altres terres Castells viles e lochs quilj son rebelles conquistar e fer reduhir e tornar a vertadera obediencia del dit Senyor Rey (1) ab consell e delliberacio dels nobles cavallers qui aci son ab nos en servey del Senyor Rey e per reverencia del nostre Senyor Deu e per compassio del poble de la dita Illa que puxa estar e vivre ab la nacio Cathalana pacificament e quieta e per donar perpetual ffi als mals e odis passats que no puxen ames daciavant suscitar atorgan les coses en lo dit capitol contengudes segon en la ffi de cascun de aquells pus largament se conte volents provehint e manants de part del dit senyor e per autoritat e potestat dels dits officis que usam que les respostes provisions les quals segons es dit ab delliberacio e consell dels nobles e cavallers damunt dits havem fetes en lo peu o fi de qualsevol dels dits capitols se sotscriven es posen seguons en la fi de cascun de aquells es contengut les tenors dels dits capitols e respostes e provisions per nos fetes a cascun de aquells son en la forma seguent (2):

Les Rehenes que deven donar los homens de Oristany devall scrits (3).

Primo Micer Iuliano de Serra

Nicholau Turigni

Seraphin Darcha

Brossello de Serra

Notari Ioan Lado

Petro Mannay

Notari Lehonardo Mannos

Nichola de Simaxhj

Olibrando

Marchiori Lotxj

Inco Guerau mercader

Andria Meli mercader

Marjanni de Serra massayo

Petro Curta

Petro de Porta

Petro de Posola

Seraphino de Martis

Lehonardo de Liguis

Petro de Liguis.

Testes quod ad firmam dicti on… Lehonardi Cupello qui firmavit in dicta Civitate Oristany dicto die predicta capitula et contenta in eis sunt Reverendus Frater Elias de Palmis Prior Monasterii de Bonarchato honorabilis Raymundus de Raxach, Martinus de Pornar Galcernudus Rocha milites Iohannes Deyana Iohannes Late Lehonardus de Fferrariis…Lehonardus Manus notari Lemutas Savio Nicolaus de Turigni Ffranciscus Pisano… portu cives dicte civitatis Oristani.

(1) Confessa implicitamente il Torrelles, che uno dei motivi che lo inducevano a non ritardare la sottoscrizione della pace con Leonardo Cubello, si era quello di portar subito la guerra nel Logudoro, onde comprimervi la ribellione, e conquistare alla Corona di Aragona i castelli e gli altri luoghi ch’erano del dominio Reale.
(2) Qui erano riportati ed inserti li venticinque capitoli, che si leggono nell’atto di pace concordato nello stesso giorno 29 marzo 1410. – Ved. la precedente Carta, N.° V.
(3) Non si rileva chiaramente da questa rubrica, se le persone che sono nominate appresso fossero esse medesime gli ostaggi, che per la prima volta doveano costituirsi nel Castello di Cagliari a potere del Luogotenente Generale del Re di Aragona; ovvero, se siano queste le persone, le quali dovessero scegliere, dare, e consegnare li detti ostaggi. Ritenendo però, che gli ostaggi doveano essere dieci, compreso uno dei figli di Leonardo Cubello, e che i medesimi doveano darsi di anno in anno, o di sei in sei mesi, o anche per minor tempo, come fu convenuto nel capitolo primo dell’atto di pace anzidetto, pare probabile, che li diecinove uomini di Oristano, dei quali sono scritti i nomi in quest’atto, fossero essi stessi gli ostaggi, che doveano costituirsi nei primi due semestri del primo anno della pace conchiusa.