Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – V

Atto di pace concordato tra Leonardo Cubello, Signore eletto dai Sardi negli antichi Stati del Giudicato di Arborea da una parte, e Pietro Torrelles Luogotenente Generale del Re Don Martino di Aragona dall’altra parte.

(1410. – 29 marzo)

Dai Regi Archivi di Cagliari, Registr. K. 4, fol. 2, retr. e seg.

In nomine Dei eterni. Noverint universi quod nos Petrus Torrelles miles Locumtenens Illustrissimi Principis et domini domni Regis Aragonum ac Capitaneus generalis Armatarum maris eiusdem domini regis Aragonum. Attendentes quod Regia domus prospera Aragonum que imprescrutabili altitudine Regis eterni floret et assidue aumentatur consuevit benigniter parcere omnibus ad ipsam redeuntibus et veniam petentibus gratioseque remittere delicta crimina preteritasque offensas. Attendentes etiam quod in guerrarum turbinibus que procurante humani generis inimico in presenti insula XXXX annis et amplius perdurarunt inter nationem Cathalanam et Sardischam dapna irreparabilia homicidia infinita cum magna sanguinis effusione proh dolor secuta fuerint ex quibus desolatus et infelix populus ipsius insule quasi ad exterminium est deductus (1). Attendentes etiam quod ad tractatum et inductionem aliquarum notabilium personarum qui circa ista plurimum insudarunt vos Lehonardus Cubello infrascriptus quem abitatores Civitatis Oristani et nonnulli alii ipsius insule nacionis Sardisque eligerunt et posuerunt in eorum protectorum et dominum ac in locum Judicis Arboree occupaverunt terram et civitatem quam tenemus cum nobilium militum notabili peditumque multitudine copiosa obsessam recognoscendo vestros errores et culpas fessus et fatigatus predictarum discriminibus guerrarum et periculis petendoque nobis humiliter veniam vultis eos bono animo reducere ad dictum dominum Regem oferendo facere sacramentum et homagium quod vos et vestri eritis de cetero  ligii veri et leguales subditi ac vassalli dicto domino regi et eius successoribus et in signum Vassallagii facietis eidem Quinquentos florenos Aragonum quolibet anno pro tributo et pro predictorum maiori robore et securitate alia facietis que per capitula infrascripta astringuamini. Nos vero cupientes ducere ad finem obtatum adquisicionem Regni predicti propter quam Illustrissimus dominus rex predictus nos misit in presentem insulam cum dictorum nobilium militum et peditum comitiva cum quibus festinanter intendimus equitare in capite Lugudorii dicto Domino Regi rebelli quod domini suffragante auxilio infra breve credimus conculcare et penitus reducere ad veram obbedientiam dicti Illustrissimi Aragonum regis. Videntesque et recognoscentes diligenter capitula subscripta nobis oblata per vos et religiosum fratrem Eliam de Palmis priorem Monasterii de Bonarchado Johannem Late Lehonardum de Ferrariis Notarios Nuncios et Embaxiatores ad nos missos nomine vice et pro parte dicti nobilis Lehonardi Cubello et per duodecim probos homines electos per populum dicte civitatis Oristani quam ut predicitur tenemus obsessam et ne tot mala sequantur et pericula que parata sunt in invasione quam manu forti deliberaveramus facere contra dictam Civitatem et populum eiusdem ob reverentiam passionis Domini nostri Ihesu Christi et propter compassionem populi dicte Civitatis et quia vos dictum Lehonardum Cubello et vestros et populum Civitatis predicte speramus et credimus de cetero promptos esse et ligios ad servicium domini Regis volumus providemus et mandamus ex parte dicti domini Regis et auctoritate officiorum quibus fungimur quod responsiones et provisiones quascum deliberacione et consilio nobilium et militum predictorum et aliorum feceramus in pede seu fine cuiuslibet dictorum capitulorum scriberentur et ponerentur ut in fine illorum cuiuslibet continetur valerentque et ex tunch pro factis et validis haberentur. Tenores vero dictorum capitulorum et responsionum ac provisionum per nos factarum ad singula eorumdem sunt huiusmodi seriey:

Die XXVIIII Mensis Martii

Anno a Nativitate Domini MCCCC decimo.

Capitols ordenats per lo Senyor Micer Lehonardo Cupello e per los XII bons homens Consellers elets e deputats per los altres bons homens poble, e universitat de la Ciutat de Oristany los quals cuviats de les guerres y mals passats desijants venir a vera obediencia del molt alt Princep et Senyor lo Senyor Rey Daragó e de Sicilia e esser lo dit Micer Lehonardo bon e legal vassall del dit Senyor e volents vivre en pacs e repos trametent al molt noble Senyor Mossen Petrus Torrelles llochtinent del dit Senyor Rey y Capita General supplicantlo humilment que li placia perdonar als scandels malfe perills ja passats e per cessar los irreparables inconvenients e dampnatges qui estan apparellats de seguir per avant atorgar graciosament e condexendre als capitols devall scrits:

I. Primerament suppliquen que el dit Micer Lehonardo donant per rahenes lo segon fill que ha com lo major sia malat e lo poble de la dita Ciutat donant entre tot X rahenes. En a questa manera co es que haien, triar dels bons homens de la ciutat CXX dels quals sien fets tres parts co es majors mijans e menors e a cascuna deena sien donats tres dels majors tres dels mijans e quatre dels menors les quals hagen estar en castell de Caller e sien tenguts cambiar e mandar cascun any, o de mig en mig any, o de menys temps si ells volran e lo dit Micer Lehonardo fahent sagrament, e homenatge de esser bon e legal vassal del Senyor Rey Darago e de Sicilia e de sos succehidors, e donant e restituhint entegrament totas fortaleses viles Castelles, barbayres e encontrades axi Reyals com del Judicat Darborea com per comptes o qualsevol titol o raho que per nom seu se regesque. Placia al dit Lochtinent de Rey donar e atorgar al dit Senyor Micer Lehonardo e al seus la Ciutat de Oristany ab los Campitanos Parte de Milis e lo Comitat de Cossiano per los quals sien tenguts fer cascun any ell e los seus al dit Senior Rey e al seus succehidors incluents florins Darago de trehut en senyal de reconexensa de Senoria e los pobles de la dita Ciutat e Campitanos Parte Milis e Comitat de Cossiano fahent sagrament e homenatge de feeltat al dit Senyor Rey e als seus succehidors ab aquelles penes e bastants seguretats ques pertany. – Plau al dit Lochtinent de Rey e Capita General atorgar e donar al dit Micer Lehonardo e als seus la dita Ciutat dOristany ab los Campitanos Parte Milis e lo Comtat de Cossiano ab los pactes e convinences que los Juges passats qui estaven en vera obediencia dels Senyors Reys Darago passats ho tenien per los dits Senyors complints empero lo dit Micer Lehonardo e los pobles de la dita Ciutat Campitanos Parte Milis e Comtat de Cossiano les coses en lo dit Capitol contengudes e expressades (2).

II. Item plau al dit Senyor Micer Lehonardo de donar lo fill seu major per rehenes, empero com al present lo tigne fort malat supplique lo dit Senyor de Lochtinent de Rey e Capita general que li do spay de dos anys comptadors apres que les presents capitols seran fermats com passat lo dit temps de dos anys lo dit Micer Lehonardo promet e se obliga de donar e liurar aquell de continent que sia request per rehenes lo dit Senyor de Lochtinent de Rey restituhinlli e tornant lo segon fill que avra liurat e mes en poder seu per rehenes. – Plau al dit Lochtinent de Rey e Capita general (3).

III. Item lo dit Senyor Micer Lehonardo donara al dit Senyor Lochtinent de Rey e Capita general per soccorrer la gent darmes e de peu e les galees e altres necessitats. L. mil florins de Florença si ells los pora haver axi com ha ja fet preparatori e esta confiant de Micer Nicoloso Doria e en cas que nols puxa haver del dit Micer Nicoloso ell donara XXX mil florins de Florença co es XX mil de present e los X mil restans apres que haie hauda la resposta. – Plau al dit Lochtinent de Rey e Capita general (4).

IIII. Item en cas quell dit Micer Nicoloso no vingue contra les convenenses pactes e promissions que ha fet al dit Senyor Micer Lehonardo havent consideracio quell dit Senyor perlesdits pactes e convenenses li ha donat los lochs de Muntileho Cap Dabas Claramont e Angloni e alcuna part de diners e de argent pregam que la dita concessio sia confermada en tel cas. – Plau al dit Lochtinent de Rey e Capita General que reduhint se lo dit Micer Nicoloso e tornant a vertadera obediencia del dit Senyor Rey axi com lo dit Micer Lehonardo ell li donara e confirmara los Castells de Muntileho e de Claramont ab les sues encontrades a ell e ala sposada germana del dit Micer Lehonardo e fahent lo dit Micer Nicoloso XXV mil florins de Florença cascun any de trahut al dit Senyor Rey en senyal de Senyoria e regonoxença de aquella (5).

V. Item demonstrant cosa rahonable que ell dit Senyor Micer Lehonardo e nos altres dejam aver per semblant seguretat tant per los diners que per lo present proferim donar quant per lo levament e disparament del Asseti placia al dit Senyor de Lochtinent donar en poder del dit Senyor Micer Lehonardo per rehenes quatre nobles Cavallers los quals estinguen assi per fins que el dit Asset sie mogut de tot lo qual pregam que donades les dites rehenes se partesque e sie mogut de tot enfra temps de III dies seguents – Plau al dit lochtinent de Rey Capita general prometre en bona ffe del dit Senyor Rey e sua e jurare que apres que les dites fets sien firmats dins cinch dies apres tantots seguents o abants si pora levara ab tota la gent darmes e de peu del dit seti e camp e encare tots los nobles e Cavallers qui sont aci en servey del Senyor faran semblant prometenca e jura (6).

VI. Item considerant que per la guerra e tribulacio que es estada entre la nacio Cathalana e nacio Sardescha sien estats fets molts e diversos delicts e offenses pregam e supplicam lo dit senyor de Lochtinent de Rey que axi com a benigne e gracios per Real gracia li plasia remetre e perdonar totes offenses penes e culpes en lesquels per los temps passats en qualsevulla manera per los altres senyores passats e per lo dit senyor Micer Lehonardo e nosaltres fossem devenguts e com aquelles que entenen esser dan avant bons e leals servidors del molt alt princep e poderos Senyor Rey Darago rebre nos en sa ampla gracia e misericordia. – Repon lo dit Lochtinent de Rey que per co com la real reyal casa Darago es encostumada perdonar remettre e aver merce a tots aquells qui venen a vertadera obediencia del dit Senyor Rey li plau atorgar aquelles graciosament e bastant (7).

VII. Item esguardant que en la Ciutat de Oristany sient molts homens qui han llur bestiar e per lo passat solien haver e fer certa lauorera supplicam que de special gracia ala senyoria del dit Senyor Micer Lehonardo sie aplicada l’Encontrada de Parti de Bonorçoli en la qual de anys XL passats no habita persona per tal que la dita encontrada pusque esser refrigerii ala dita Ciutat per apte di mantenir lo dit bestiar e per fer la dita lauorera Respon lo dit Lochtinent de Rey que pus lo noble de la dita Ciutat ha bona intentio en la concordia e benavenir dels affers nell plau que dit poble puxen tenir e pexer llurs bestiars e fer llurs norances en la dita encontrada de parte de Bonorçoli sens pagar alcun dret (8).

VIII. Item pregam que ala plagia e port de Oristany pusquen venir tots navilis grans e pichols de qualsevulla progenie e nacio benenti e estanti e partintsi sans e segurs en tot apte e manera sens que li sie feta nenguna defrobacio ne violencia en altra manera no demostrarie que fos bona pau perpetrat. – Plau al dit Lochtinent de Rey que en la dita plage e port pusquen venir estar exir carregats e descarregats tots e qualsevol navilis salvament e segura exceptat que no sien de enamichs del Senyor Rey axi empero com era ocostumat fer e tenir per los jutges senyors Doristany com eren en obediencia del senyor Rey Darago e que los dits navilis qu’entraran ho exiran del dit port qui sont dels amichs no puxen esser dampnificats ne preses dins spay de X milles en mar de punta a punta (9).

VIIII. Item per demostrar que sie bona e special pau cessant tot escandol e error pregam que tots homens que sien subdits e vasalls del dit Senyor micer Lehonardo que volguessen partir e anar a habitar en les terres e encontrades del dit Senyor e de algun sou sotsmes pusquen anar a son propri arbitri ab tots les affers e families. E per semblant sentena de tots aquells que volguessen de les dites terres lochs encontrades Reiyals sotsmesos anar al dominj e jurisdicio del dit Senyor Micer Lehonardo. – Plau al dit Lochtinent de Rey e Capita general e es content deles coses en aquell contengudes (10).

X. Item per tal quel dit Senyor Micer Lehonardo pusque haver pura intensio de servir a feeltat al dit Serenissim Senyor Rey pregam que ell sie tractat per tots les terres e lochs Reyals e sues jurisdicons aximateix com qualsevulla baro e costues ahe corona o sie Catalane o altre generacio. – Respon lo dit Lochtinent de Rey queli plau e es content de les coses en lo dit Capitol espressades que sia tractat axi com qualsevol baro de Cathalunya o de Sicilia (11).

XI. Item quel dit Senyor Micer Lehonardo no sie tengut ni obligat de comparer personalment per alguna citacio ni requisicio Reyal o per algu altre seu magistrat o official per alguna raho o occasio que sie exceptat per son propry procurador. – Respon lo dit Lochtinent de Rey e Capita General queli plau quel dit Micer Lehonardo no sia tengut personalment comparer sino per son procurador (12).

XII. Item que tots los bisbes que son sotsmesos al Archabisbat de Oristany sien tenguts de obehissio al Archabisbe del dit Archabisbat e que a tots los canonges e beneficiats que aguessen llurs prebendes e beneficis en les terres e encontrades Reyals e de Seus (13) sotsmeses se dege respondre de llurs rahons e fruyts sens alguna contradictio e que tot lo clerigat del dit Archabisbat pusque e dege credere al Sant Pare de Roma axi com es acostumat. – Respon lo dit Lochtinent de Rey o Capita general que li plau atorgar les coses en aquell contengudes e que crehegera cascun a qual papa volran (14).

XIII. Item supplicam que a tots los Ciutadans e habitadors de la Ciutat de Oristany los quals han possessions e lurs bens en les encontrades conquistades per la corona e seus sotsmes es sien restituides les dites possessions e bens llurs e que de aquells pusquen fer lur plaher e volentat. – Respon lo dit Lochtinent de Rey e capita general que perco quel poble de la dita Ciutat conegue e veie que ell tot vol favorir e fer gracie e merce plauli que tots e qualsevol bens llurs qui sien confiscats ala cort Reyal apres quel Senyor Rey de Sicilia de memoria gloriosa que Deus haie fou passat en a quest Reyne los sien restituits e tornats en puxen fer alur voluntat. E aximatex ells sien tenguts restituhir tots e qualsevol possessions e bens que sien enllur poder que sien de Cathalany o d’altres Vassalls del Senyor Rey (15).

XIIII. Item suplicam que de gracia special tots los presoners que son presos en la guerra present sien relaxat e liurats de preso enapte que sien en lur libertat axi aquells que son passats en Cathalunya e en Sicilia com aquells que al present son en Caller o en alcuna altra terra Reyal per deliberacio dels quals se pagaran X florins de Florença per cadascu e per semblant lodit senyor Micer Lehonardo e nos altres nos proferim liurar jaquir tots los Cathalans que son en nostra jurisdicio per presoners e altres sards de la corona Darago Reyal predicta. – Respon lo dit Lochtinent e Capita general que no es en sa plena libertat fer ne exeguir les coses en lo dit Capitol contengudes e demandes suas que per reverencia de Deu e compassio dels presoners e per amor de la dita ciutat e poble de aquella elli hi treballara de tot seu poder ey fara tant com possible li sia quels dits presoners puxen tornar en llurs cases en la forma e manera en lo dit Capitol contengudes (16).

XV. Item que tots les homens de les encontrades Reyals pusquen conduhir e portar a la ciutat de Oristany e encontrades sotsmeses al dit Senyor micer Lehonardo tots vitualles e mercaderies que vullen e que les homens sotsmesos al dit micer Lehonardo pusquen anar e tornar ab llurs vitualles e mercaderies en les terres lochs e encontrades Reyals en aquells vendre e comprar a lur arbitri e volentat sens alcuna contradictio. Noresmenis de les dites vitualles ques compren de una encontrada a la altra non degen pagar negundret exceptat en les ciutats e terres segons les ordinacions de aquelles. – Respon lo dit Lochtinent de Rey que a ell plau que les homens de la dita ciutat de Oristany e de les encontrades sotsmeses al dit Micer Lehonardo puxen mercadejar e fer llurs fets e que sien tractats en totes coses en la manera quels homens de les encontrades Reyals seran contractats en la dita ciutat e altres lochs demunt dits (17).

XVI. Item que a tots aquells homens que per lo passat havien alcuna possessio en Caller Viladesgleyes o alcuna altra terra e encontrada Reyal e de seus sotsmeses li sien restituides no obstant que sien guanyades en la  primera guerra o en lo present. – Respon lo Lochtinent do Rey que aell plau que totes les dites possessions qui despuys quel Senyor Rey de Sicilia de memoria gloriosa Deus haie passa en aquest regne seran guanyades a la cort Reyal ferles restituhir e tornar als homens de la dita ciutat o altres de qui seran fahens ells lo semblant als homens Vassalls del dit Senyor Rey (18).

XVII. Item que totes les gracies e donacions fetes tant per lo dit Senyor Micer Lehonardo quant per tots los altres senyores de Arborea seus predecessors stiguen en llur fermesa segons la concessio de aquells. – Respon lo dit Lochtinent de Rey e Capita general que noli apparen rahonables les coses en lo dit capitol contengudes masquel dit micer Lehonardo declae e diga quals son les gracies per ello e per los senyors de Arborea fetes sobres les quals ell puxa haver son acort e millor delliberar (19).

XVIII. Item considerant quels mercaders de la dita Ciutat hagen fet per lo passats serts lurs credenses e entenen de fer daci avant durant bona pau pregam quels dits mercaders pusquen recobrar e reebre les dites credenses de lurs deutors no obstant que ells sien ara habitadors de les terres encontrades Reyals e de seus sotsmesos e que contra aquells pusquen haver raho e compliment e aximateix seran fets a la gent del dit Senyor Rey en Oristany e en les encontrades del dit Senyor Micer Lehonardo. – Respon lo dit Lochtinent du Rey queli plau e escontent de les coses en lo dit Capitol contengudes exceptat que per los Officials Reyals o altres fins al present dia de avuy no sien estades preses mas aquelles que resteran puxen esser recobrades per aquells aqui seram degudes de la una part e de la altra.

XVIIII. Item esguardant que nostre Senyor Deus es plagut quel dit Senyor Micer Lehonardo com Vassal se reduhit a la ampla gracia e magnificencia Reyal e spera que daci avant vivra pacifficament sots la sua protecio pregam que encas que alguna progenie o nacio que voldra fer injuria e offensa que sie defensat ab lo bras e favor de la corona Reyal axi com cadaun bo pastor deu fer e deffensar son Vassall. – Respon lo dit Lochtinent de Rey queli plau confirmar les coses en aquell contengudes e que sia deffensat e hajudat axibe com qualsevol Baro Reyal de tota la ila e també de Cathalunya (20).

XX. Item esguardant que mossen Iohan Deyana sie hom que entra servir ab bona intensio e feeltat la corona Reyal supplica quel dit mossen Iohan Deyana per son estament sie donada la encontrada de Muntagut e si aquella no espossible almenys lencontrada de Parte de Guilcieri la qual es de poca valuda e sera gran honor della corona. – Respon lo dit Lochtinent de Rey que parco com ell ha confiança del dit Mosser Iohan Deyana e de les seus que serviran de manera la corona Reyal quel Senyor Rey li fara majors gracies e favors e per donar exempli als altres que pus liberament vinguen a la obediencia del dit Senyor Rey e servesquen millor li donara Mandra Olisaye Barbayre de Ollolay (21).

XXI. Item en cas que per los dits mercaders e Vassals del dit Senyor Micer Lehonardo fossen trasmeses mercaderies que aquelles no sien desarobats ni preses ab alcuna nau o fusta armada de Cathalans no obstant que les dites mercaderies fossen trobades en qualsevulla navili. – Respon lo dit Lochtinent de Rey queli plau e escoclut de les coses en lo dit capitol contengudes e que los dits mercaders ell haura per recomanats e fara favor eaxibe com los mercaders de la Ciutat de Barchinona (22).

XXII. Item que totes aquelles gracies e donacions que son estades fetes per los senyors Reys passats de les quals gracies e donacions se apparescha publich istroment de notari estiguen en lur fermesa o que aquells als quals les dites gracies son concesses pusquen possehir e ferne lo lur arbitri. – Respon lo dit Lochtinent de Rey que li sien dits e declarades les dites gracies per so que ell hi pux a millor provehir (23).

XXIII. Item com lo dit Senyor micer Lehonardo hage compres quel dit Senyor de Lochtinent de Rey no age per accettable quel titol del judgat de Arborea se dege daçi avant appellar lo dit Senyor Micer Lehonardo escontent quel dit Senyor de Lochtinent pusque lexar a quell nom o permutarlo en qualsevulla nom a son beneplacit e voluntat. – Respon lo dit Lochtinent de Rey que concordades les dites coses el donara al dit Micer Lehonardo un titol de Marques de Oristany e comte de Cossiano ab los quals se institulara a sa gran honor e sen pot tenir rahonablement per content (24).

XXIIII. Item esguardant que alscuns Sards de les encontrades Reyals hagen pres alguna quantitat de bestiar que son de alguns homens que al present son en Oristany pregam quel dit bestiar sie restituhit en poder de aquells homens que eran specialment qui ni ha algu que estant lavors sots lo dominj de Arborea prengueren lo dit bestiar que no esta en raho. – Respon lo dit Lochtinent de Rey que li plau que qualsevol bestiar que sia des homens de Oristany lo qual pero sia estat pres e menat per Sards qui volien entrar en Oristany durant lo present Seti e per dubte del dit Seti noy son possuts intrar e sen haian menat lo dit bestiar los sia restituhhit e tornat (25).

XXV. Item en conclusio per estat paciffich de bona e perpetual pau lo dit Senyor de Lochtinent ab tots los nobles Cavallers del seu exercit degen prestar sagrament de atendre e de observar les coses demunt dites sens alguna diminucio ni contradictio segons lo affinement que sera fet e de prometre que les dites coses sien confermades del dit Senyor Rey e general de Cathalunya infra spaci de tres meses seguents. – Respon lo dit Lochtinent de Rey que ell ffermara e jurara tenir e observar les coses que seran concordades e firmades per ell qui na potestat bastant e per lo dit Micer Lehonardo e poble de Oristany e que dins VI meses lavors apres seguents les haura fets fermar al Senyor Rey (26).

Les quals capitols ab les respostes e provisions damunt dites per lo feele en Pere Otyer Secretari e Scriva de la Governacio de Caller manam esser aci scrites insertes e contengudes e esserne feta la carta present per haver de les dites coses memoria en adevenidor. E yo dit Lehonardo reheben les provvisions e respostes en los dits capitols contengudes ab acions de gracies de vis dit Senyor Lochtinent de Rey convenche e promet per mi e per los meus en poder del Secretarj e notarj damunt dit e davall scrit aquelles servar e complir e en alguna manera no contravenir per alguna causa o raho. E per tal quel es dites coses sien de major fermetat nos dit Lochtinent de Rey manam la present carta esser closa per lo dit notary e scriva aquells rehebent les quals coses foren fetes en lo dit siti de la ciutat de Oristany a XXVIIII dies de Mars añy de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCC deu.

Testes quod responsione concessiones provisiones praedicti domini Locumtenentis illustrissimi domini Regis sunt nobiles Guillermus Raymundi et Iohannes de Monte Atheno Iohannes de Luna et Georgius de Caramany milites Ludovicus de Pontos Martinus de Pomay Petrus Manay Manuel de Castellvj milites discretus Antonius Saydi notarius et plures alii ibidem in multitudine copiosa existentes.

Que quidem capitula cum eorum responsionibus et provisionibus antedictis per honorabilem Petrum Otgerium scriptorem dicti domini Regis et eiusdem domini regis auctoritate notarium pubblicum per totam ipsius terram et ditionem jam dictam mandamus inseri responderi et conscribi fieri in Carta presenti ad habendum memoriam in futurum. Et ut predicta pleniori firmitate letentur Cartam ipsam sigillo majoris Gubernationis et reformationis generalis Sardinie et Corsice in vetis regalibus in pendenti jussimus comuniri. Que fuerunt acta in obsidione civitatis Oristany.

(1) Le guerre, delle quali si parla in questo luogo, sono quelle, che erano state sostenute dai Sardi contro i Catalani dal 1360 in appresso. Mariano IV, Ugone IV, e la famosa Eleonora di Arborea difesero, i primi, e virilmente, co’ proprii Stati, la indipendenza nazionale dell’Isola. Estinta la Dinastia di Arborea per la morte, senza discendenti, di Mariano V figlio di Eleonora, subentrò a rivendicarne i diritti Guglielmo Visconte di Narbona, e quindi anche Leonardo Cubello, ch’era stato eletto dai Sardi per loro Signore, o Condottiero; e perciò si dice con verità, che tali guerre duravano da quaranta, e più anni.
(2) Da questo capitolo si rileva, che Leonardo Cubello ricevea la città di Oristano co’ suoi Campidani, la regione di Parte Milis, e il contado di Goceano con gli stessi dritti, che già vi aveano avuto gli antichi Giudici di Arborea. – Si rileva pure, che il primo degli ostaggi da consegnarsi al Re di Aragona dovea essere il figlio primogenito (Antonio) dello stesso Leonardo Cubello; ma che per trovarsi questi ammalato, darebbe il figlio cadetto (Salvatore).
(3) Trascorsi due anni dalla sottoscrizione dell’atto di pace, il Cubello avrebbe dovuto consegnare in ostaggio il suo figlio primogenito (al che si annetteva molta importanza), e ricevere in libertà il secondogenito.
(4) Si convenne in questo capitolo 3.°, che il Cubello darebbe al Re di Aragona cinquantamila fiorini di Firenze, per soccorrerlo nei suoi bisogni per l’armata di terra, e di mare, al qual fine, si dice, che il Cubello aveva già iniziato le pratiche con Nicoloso Doria, onde riunire una tal somma: ma laddove tali pratiche non riuscissero, il Cubello sborserebbe tuttavia trentamila fiorini, cioè ventimila di presente, e gli altri diecimila appena avrebbe avuto risposta (negativa) dal Doria.
(5) Da questo capitolo 4.° si rileva, che Nicoloso Doria era cognato di Leonardo Cubello, che aveva cioè una di lui sorella per moglie, poichè, dopo essersi convenuto, che ritornando il detto Doria alla fede Regia, gli sarebbe guarentita con Reale privilegio la possessione del castello di Monteleone, e delle regioni di Cabu abbas, di Chiaramonti, e di Anglona, si dice, che in tal caso, e mediante l’annuo censo di venticinquemila fiorini, il Re confermerebbe (confirmerà)…à ell (cioè a Nicoloso Doria), è ala sposeda (cioè alla moglie), germana de dit Miser Lehonardo, l’anzidetta possessione. Questo fatto è confermato dal capitolo 8.° della Convenzione del 15 maggio 1412, che riportiamo qui appresso (n.° XV).
(6) Il Cubello richiedeva alla sua volta in ostaggio quattro nobili Catalani per sicurezza di quanto si conveniva: ma il Torrelles si limitò a promettere la esecuzione dell’atto di pace, in buona fede del Re di Aragona.
(7) Con questo capitolo 6.° fu specialmente richiesta, e promessa una generale amnistia per tutti coloro, che aveano seguito le parti di Leonardo Cubello.
(8) Fu questo un patto d’interesse meramente locale pe’ cittadini d’Oristano, i quali ottennero di poter lavorare, e usufruire i terreni della Incontrada, di Parte de Bonorzoli, senza pagare verun dritto, nè alla Corona, nè a Leonardo Cubello.
(9) Fu convenuta in questo capitolo 8.° la libera entrata ed uscita nel porto di Oristano di tutte le navi di qualunque specie, e di qualunque nazione, ad eccezione di quelle dei nemici del Re di Aragona. È poi da notare, come per le navi ammesse liberamente in quel porto non fosse permesso di recare alle medesime alcun danno, nè di farne presa entro il raggio di dieci miglia da una punta all’altra dello stesso porto, cioè da un promontorio all’altro di quel golfo.
(10) Tanta era la schiavitù dei vassalli, sì regj che baronali, nell’isola, che vi fu bisogno di questo patto espresso, affinchè gli uni, e gli altri potessero cambiar domicilio dal luogo di un Signore a quello dell’altro.
(11) Si convenne, che Leonardo Cubello sarebbe riconosciuto, e trattato in tutti i luoghi e terre Reali, o dipendenti dalla giurisdizione Regia, come lo erano i Baroni di Catalogna, e quelli di Sicilia.
(12) Non era per solo decoro, che si stabiliva in questo capitolo 11.°, che Leonardo Cubello, in caso di citazione, non sarebbe tenuto di comparire personalmente avanti i ministri ed ufficiali Regj; ma per propria guarentigia, e sicurezza, giacchè dopo tante guerre, e tanti rivolgimenti insulari, si diffidava sempre dai Sardi della fede aragonese; ed era ancora vivo il ricordo della prigionia di Brancaleono Doria, seguita per tradimento della Corte di Aragona.
(13) Seus, cioè Cattedrali.
(14) Se da un canto è assai strano, che si convenisse tra un Barone e un Principe secolare, che i Vescovi della Diocesi d’Oristano dovessero prestare ubbidienza all’Arcivescovo Metropolita, si comprende però assai bene dall’altro canto il perchè si volle dal Re di Aragona la promessa esplicita, che nei luoghi da lui dipendenti egli non impedirebbe in verun modo, che i canonici, i beneficiati, i prebendati, e generalmente il Clero della Metropoli di Oristano esercitasse i suoi dritti, e raccogliesse i frutti, e i redditi, che gli appartenevano. Deve pure notarsi la clausula singolare di questo capitolo 12.° in cui è detto, che il Clero dell’Arcivescovato di Oristano possa e debba credere al Santo Padre di Roma, come si era sempre accostumato.
(15) In questo capitolo 13.° si promette la restituzione dei beni, ch’erano stati confiscati ai partigiani di Leonardo Cubello, pendente la guerra.
(16) Si propone nel presente capitolo 14.° la restituzione reciproca dei prigionieri di guerra: però la medesima avrebbe dovuto effettuarsi, non per scambio, ma mediante lo sborso di dieci fiorini di Firenze per ciascun prigioniero.
(17) Riguardo al commercio interno, si stabilisce in questo capitolo, che i vassalli del Cubello sarebbero trattati nei luoghi dipendenti dal Re di Aragona nello stesso modo in cui i vassalli e sudditi regii sarebbero trattati nei luoghi soggetti, e dipendenti dal Cubello.
(18) Si pattuisce in questo capitolo la restituzione reciproca degli immobili ch’erano caduti in potere delle rispettive parti guerreggianti, mentre il Re Don Martino di Sicilia combatteva in Sardegna per la causa di suo padre Don Martino Re di Aragona.
(19) Il Cubello chiedeva, che fossero approvate indistintamente tutte le donazioni, e concessioni fatte per lo innanzi, così da lui medesimo, come dai precedenti Signori di Arborea, fra i quali vi era pure il Visconte di Narbona, benchè non sia espressamente nominato. La domanda sembrò troppo indeterminata; epperciò fu stabilito, che fosse prima indicato il numero, e la natura di tali donazioni, e concessioni.
(20) Si convenne in questo capitolo, che il Re di Aragona difenderebbe il Cubello da qualunque offesa ed aggressione, sia di persone nate in Sardegna, che forastiere. E da ciò si scorge, che il Cubello non si credeva ancora premunito abbastanza dai tentativi di nuova guerra per parte del Visconte di Narbona pretendente al Giudicato di Arborea.
(21) Messer Giovanni Deyana, di cui si parla in questo capitolo, era il suocero di Leonardo Cubello. Non ottenne, come chiedeva il Cubello, le Incontrade di Monteacuto, e di Guilcieri; ma ebbe invece a titolo di feudo le Incontrade di Mandra-Olisay, e di Barbagia di Ollolay, co’ castelli e luoghi annessi. Di questi feudi fu erede la sua unica figlia Quirica Deyana, moglie del predetto Leonardo Cubello.
(22) È rimarchevole l’accordo fatto nel presente capitolo, in virtù del quale i mercatanti, che fossero vassalli di Leonardo Cubello, non potessero essere spogliati delle loro merci dai Corsari Catalani, qualunque fosse la nave, in cui dette merci si trovassero (anche su navi nemiche?…)
(23) Si confermano in questo capitolo le grazie, e le donazioni già fatte, prima della guerra, dai Re di Aragona.
(24) Leonardo Cubello, ben sapendo quanto suonasse aspro e sgradito (no acceptable) al Re di Aragona il nome di Arborea, e di Giudice di Arborea, si profferisce a non prendere questo titolo, e ad accettarne un altro, a boneplacito del Sovrano, il quale gli conferisce quello di Marchese di Oristano, e Conte di Goceano.
(25) Durante l’assedio di Oristano, alcuni Sardi (che in virtù del presente atto di pace diventavano vassalli regi), avevano tolto del bestiame di proprietà degli Oristanesi, per introdurlo in città in soccorso degli assediati; ma non essendovi riusciti, ritenevano tuttavia in loro potere quel bestiame. Si convenne nel presente capitolo 24°, che il medesimo dovesse restituirsi.
(26) La sostanza di quest’ultimo capitolo fu questa; che il Luogotenente Generale Pietro di Torrelles, e Leonardo Cubello firmerebbero l’atto di pace, e giurerebbero di osservarne i patti; e che ciò eseguito, il Torrelles, dentro sei mesi successivi, farebbe firmare lo stesso atto dal Re di Aragona.