Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – LXXIII

Il Re di Aragona Don Giovanni II, a petizione di Giovanni Villamarì capitano generale della flotta e del regio esercito marittimo, accorda grazia della vita a Don Leonardo D’Alagon già marchese di Oristano e conte di Goceano, ai di lui fratelli Don Salvatore, Don Giovanni e Don Luigi, ai di lui figli Don Giovanni e Don Antonio D’Alagon, e a Don Giovanni De Sena già visconte di Sanluri, i quali si trovavano tutti prigionieri sulle navi di detta flotta, e commuta la pena di morte, cui ciascuno di essi era stato condannato, nell’altra di relegazione in una città o villa del Principato di Catalogna o del Regno di Valenza, da destinarsi dallo stesso sovrano.

(1478. – 1 settembre).

Dai Regii Archivi di Barcellona, Registr. Diversorum, XXX, ab an. MCCCCLXXVII ad an. MCCCCLXXVIII, fol. 187.

Nos Don Joan, per la Gracia de Deu, Rey Daragó, de Navarra, de Sicilia, de Valencia, de Mallorques, de Sardeña, y Corcega, Compte de Barchenona, Duch de Athenas, y Neopatria, y Compte de Rossellò, y Sardaña. Essent romputs, y fugats per nostres Officials, è gents Darmes del Regne de Sardeña los Nobles Don Leonardo Dalagon, olim Marquès de Oristany, Don Salvador, Don Ioan, è Don Luys Dalagon, germans, è Don Ioan, è Don Anton, Fills del dit Don Leonardo, è Don Ioan de Sena, olim Vezcompte de Sentluri, segons havem entès, pujaren en una de les Galees de vos Magnifich, amàt, Conseller, è Capità General de nostre Maritim Exercit, Mossen Joan de Vilamarì, patronejada per en Zaragoza, qui aquells portà hon vos ereu en lo Regne de Sicilia, que los predits metesseu en mans, è poder seu, en nom è part nostra, à la qual requesta fon per vos respost, que vendrieu à nostra Magestat, com de fet seu vengut à la present Ciutat de Barchenona, portant en vostres Galeres tots los damunt dits (1), als quals per contemplaciò, è á humil supplicaciò vostra, havent sguart à tants, è tant acceptes serveis, com fets nos haveu, è feu cascun dia, havem atorgàt perdò en les vides, è membres de tots, è qualsevol crims per aquells perpetrats, fins à la present jornada, axi de lesa Magestat en lo primer, è altres caps, com altres de qualsevol specie, o natura sien, sols retenintnos, que puixam tenir aquells en arrest, dins una Ciutat ò Vila del Principat de Cataluña, ò Regne de Valencia, assegurantlos de mes streta presò. E axi vos dit Capità General, com à bò è fidelissimo subdit, è servidor nostre, obehint nostre manaments, è voluntat, haveu entregats en nostre poder los damunt dits Don Leonardo Dalagon, Don Salvador, Don Joan, è Don Luys Dalagon, germans, è Don Joan, è Don Anton, fils del dit Don Leonardo, è á Don Ioan de Sena. E perçò ab tenor de les presents de nostra certa sciencia, è consultament, atorgàm à vos dit Capità General, è manàm expedir la present certificaciò, en testimoni de les coses damunt dites, exhibidora à la voluntad vostra, è per los sguarts que menester fos, davant tots, è senglos Serenissimos, è Illustrissimos Reys, Princeps, Potencies, Senories, Duchs, Comptes, Nobles, Barons, Cavallers, è altres Persones de qualsevol titol, condiciò, è stament que sien, donantvos facultat, è licencia, que puxau liberament ab vostres Galeres anar hon ben vist vos sia. En testimoni de les quals coses, havèm manàt expedir les presents ab nostre Sagell Comù en lo dors Sagellades. Datum en Barchenona lo primer de Setembre, en lany de la Nativitat de nostre Señor M.CCCC.LXXVIII.

Rex Joannes.

Dominus Rex mandavit mihi Jacobo Ferrer. Visa per Vicecancellarium, Generalem Thesaurarium, et Rosell, pro Conservatore.

(1) Il marchese di Oristano avea sconfitto più volte le armi regie, specialmente nella battaglia di Uras combattuta nel 14 aprile 1470, e nella espugnazione del forte castello di Monreale nel 1475. Fu pure vittorioso in alcuni scontri con dette armi regie, dopo la condanna capitale emanata contro di lui nel 15 ottobre 1477. Ma nella giornata campale del 19 maggio 1478, ch’ebbe luogo presso Macomer (l’antica Macopsissa dei tempi romani), egli fu perdente, dopo aver combattuto valorosamente ed aver perduto il figlio primogenito Don Artaldo Alagon, il quale slanciatosi con smisurato ardire nel più folto della mischia, vi cadde vittima illustre del proprio coraggio. Leonardo de Tola, Angelo Cano, Serafino di Montagnans, Brancaccio Monca, ed altri valorosi capitani e gentiluomini sardi, che soprastavano alle minori schiere, frenarono l’impeto del vincitore e protessero la ritirata del marchese di Oristano, dei suoi figli, dei suoi fratelli e del visconte di Sanluri, i quali poterono così mettersi in salvo, e prendere la via del mare: ma il più iniquo dei tradimenti li attendeva sul naviglio del capitano Giovanni Saragozza, il quale, invece di condurli a luogo sicuro come era stato convenuto, li consegnò in Palermo all’ammiraglio Giovanni Villamarì che stazionava con la flotta aragonese in quelle acque. (Ved. Tola, Dizion. Biogr. dei Sardi Illustri, Vol. I, pag. 58 fin. a pag. 61, e Vol. III, pag. 250, 251 e 252). A questa battaglia perduta, e alla consegna dei D’Alagon e del De Sena, fatta prima in Palermo dal capitano Saragozza all’ammiraglio Villamarì, e poi in Barcellona dal Villamarì al Re di Aragona, si riferisce quanto si legge nella presente Carta dalle parole – essent romputs y fugats – fino alle altre – portant en vostres galeres tots los damunt dits. –