Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – LXVII

Don Giovanni II Re di Aragona ordina a Pietro Pujades governatore del Capo di Logudoro in Sardegna, e a Francesco de Sena governatore della città e castello di Cagliari, affinchè assumano diligenti informazioni sugli eccessi commessi da Dalmazzo Carroz conte di Quirra, il quale, abusando dell’autoritá del padre suo Nicolò Carroz Vicerè dell’isola, era entrato a mano armata nella Baronia di Ogliastra infeudata a Mossen Salvatore Guiso, vi avea fatto frequenti scorrerie con depredazione di uomini e di armenti, con uccisioni di persone; aprendo ai malfattori le carceri di Orosei, e rubando piraticamente vari legni ancorati in quel porto; comprimano con la forza tanti disordini, e costringano il conte di Quirra alla restituzione del mal tolto, e alla rifazione, dei danni, e delle ingiurie.

(1477. – 8 agosto).

Dai Regii Archivi di Barcellona, Registr. Sardiniae XI, ab ann. MCCCCLXXVII ad ann. MCCCCLXXVIII, fol. 4.

Don Joan, per la Gracia de Deu, Rey de Aragò, de Navarra, de Sicilia, de Valencia, de Mallorca, de Sardenya, è de Corsega, Compte de Barchelona, Duch de Athenas, è Neopatria, è Compte de Rossellò, è Cerdanya. Als Magnifichs Conseller, Noble, amats, è feels nostres Mossen Pere Pujades, Governador del dit nostre Regne de Sardenya en lo Cap de Lugudòr del dit nostre Regne de Sardenya, e Francesch de Sena, de la Ciutat, è Castell de Caller, salut, è dilecciò. A nostra Magestat es estada feta gran clamòr per part del amàt, è feel nostre Mossen Salvador Guiso, Cavalèr del dit Regne de Sardenya, qui après de les apellacions interposades per part del dit Mosen Salvador Guiso dels procehiments, è sentencia per vos dit Governador fets, è promulgada, è ancara apres que les dites appellacions son stades devant nostra Magestat presentades, è introduides, è comeses al Magnifich, è amàt Conseller, è Vicecanceller nostre, Mossen Joan Pagès, Cavaller, è Doctor en Leys, per part del Spectable Compte de Quirra, ab gent armada de les terres, segons se diu, del Spectable, Noble, Magnifich, è amàt Conseller nostre Mossen Nicholau Carròs Darborea, Visrey en lo dit nostre Regne de Sardenya, son entrats en les terres del dit Mossen Guiso, per força presoners, ço es, Porsulo Pujone, Lucha Boé, Leonardo Boé, Comida Pirisi, los quals tenen presos, en gran dàn, è prejudici del dit Mossen Guiso, è vilipendi de nostra Reyal Magestat, è ja abans eren stades fetes altres novitats al dit Mossen Guiso per lo dit Comte de Quirra, ó per la gent sua, contra la Concordia feta entre lo dit Spectable Visrey da una part, entreveninthi en Guillem Suspedra, quondam, com à Procurador del dit Visrey, è lo dit Mossen Guiso de la altra part: que si algun home, ó vassall dèlls donava dán, ò cometia delicte en les terres del altre, que de continent lo Malfactor fòs remès á quell, en les terres del qual seria fet lo dàn, ò delicte; la qual concordia, lo dit Visrey, è Compte de Quirra son fill, ne han servada, ni le capitol, ò acte de Cort del dit Regne, en lo qual es estatuit, ab moltas grans penes, que si algù cometrà crim en algun loch del dit Regne, que lo deliquent sie remès à aquell, qui es Senyor de aquella terra, en la qual serà comès lo crim; car en lo mes de Noembre del any passàt un Capità del Compte de Quirra, apellàt Ambròs Peys, ab molta gent armada es entràt en les terres del dit Mossen Guiso, è sen ha aportàt un home, apellàt Ioan de Teti, è Comonargo de porchs del dit Mossen Guiso, lo qual tenia porchs à miges ab lo dit Mossen Guiso, è sen portaren los porchs, qui eren en nombre de vuyt cents, è sen portaren altres homens, qui gardaven los dits porchs evidentment rompentli la jurisdicciò, donantli dit dampnatge, no servant la concordia. Apres alguns homens de la Baronia de Posada, è de la Vila de Oliana, qui son del dit Visrey, e del Compte de Quirra son fill, son entrats en la terra del dit Mossen Guiso acordadament per correr, è furtar en la dita terra, è sen han aportats cavalls domàts, vaques, porchs, è altres coses, corrent la terra, è Baronia del dit Mossen Guiso, è altre vegada son venguts à la presò de Uruse del dit Mossen Guiso, è per força deslliuraren los presos, qui eren tenguts en la dita presò, delats de mort, rompent les presons de nit. E mes, es veguda la galera del dit Compte de Quirra en lo Port, è Carragador de Uruse, del dit Mossen Guiso, è dues vegades ha barrejàt lo Port, è sen portà una sagetia, è les barques quiy eren, è mataren, è nafraren alguns homens en lo dit Port, è de les terres del dit Visrey, è Compte sien stats donats molts altres dampnatges à les terres, è Baronia del dit Mossen Guiso, en gran dàn, è prejudici seu, è de la sua jurisdiciò. Per tal, recorrent à nostra Celsitut, nos ha humilment suplicat sobre les dites coses li deguessem de saludable remey de justicia provehir; perque Nos vehents la dita suplicaciò esser justa, volents sobre les dites coses esser administrada expedita justicia, à vosaltres, è a cascù de vosaltres insolidum, de la fè, industria, è prudencia dels quals plenament confiàm, Ab tenor de les presents, vos dehim, cometém, è manàm, que sobre les dites coses rebau ab diligencia informació, è appellades les dites parts, è altres, que en aço apellar se degen, è aquelles en llurs rahons, è drets plenament hoides, aixi sobre la restituciò demanada dels dits Porculo Pujone, Lucha Boe, Leonardo Boe, Comida Pirisi, Joan de Teti, è dels dits porchs, è guardians de aquells, com encara sobre tots los altres dempnatges, quis pretenen esser estats fets, è donats al dit Mossen Guiso, è vassalls seus, aixi ans de les dites appellacions, com après, facen, è administren breu, è spatxàt compliment de justicia, tots difugis, cavillacions, malicies, è amfractes à part posats. E si à vosaltres constarà lo dits Porculo Pujone, Luche Bue, Leonardo Boe, Comida Pirisi, è Joan de Teti, è guardians de porchs desus dits esser stats presos en la jurisdicciò de la Baronia del dit Mossen Guiso, contra forma del capitol, è acte de Cort del dit Regne, aquells encontinent façàu restituhir, è liurar al dit Mossen Salvador Guiso, ò à son legitim Procurador; car Nos en, è sobre les dites coses, è sengles de aquelles, ab los incidents, dependents, è emergents de aquelles, à vosaltres, è quiscù de vosaltres insolidum cometèm, è comenàm les veus nostres plenariament ab les presents, per les quals inhibim stretament, dehim, è manàm de nostra certa sciencia expressament, sots incorriment de la nostra ira, è indignaciò, è pena de tres milia florins dòr, als nostres cofres aplicadors, al dit Visrey, è à tots, è qualsevol Officials del dit Regne de Serdenya, è à tots, è qualsevol altres Commissaris, ò Jutges, per les causes de les dites appellacions devant nostre Magestat pendents, indecises, ne en prejudici de aquelles en res no procehescan, ò enanten: ans si per ventura, après la interposiciò de les dites apellacions, è en prejudici de aquelles, algunes coses haurieù atentades, è procehides, aquelles encontinent revoqueù, è anulleù, è al primer stament redues queù, è restituesqueù, segons Nos ab les presents reduhim, è restituhim. Volents encara à major cautela als dits Visrey, è altres qualsevol Officials, Commissaris, ò Jutges, tota potestat de fer lo contrari, ab decret de nullitàt. Datum en Barcellona à VIII de Agost, del any de la Nativitat de Nostre Senyor M.CCCC.LXXVII.

Rex Ioannes.

Bernardus Andor, ex provisione facta per Vicecancellarium, qui eam vidit.