Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – LIX

Il Re di Aragona Don Giovanni II scrive a Leonardo D’Alagon marchese di Oristano e conte di Goceano, e a Giovanni di Vilamarì capitano delle galee regie: al primo rimprovera di aver occupato con cinquemila combattenti capitanati da suo figlio Don Artaldo D’Alagon, da suo fratello Don Salvatore D’Alagon, e dal visconte di Sanluri le ville e terre di Marmilla, Guspini, Monreale e Sant Gani spettanti a Nicolò Carroz vicerè di Sardegna, e la villa di Tuili di pertinenza della moglie di Giacomo Arragall, e di tenere con sì grosso nerbo di truppe assediato il castello di Cagliari: rampogna il secondo per la preda di due galee, una di Dalmazzo Carroz conte di Quirra, e l’altra del suddetto Giacomo Arragall: ordina ad entrambi la pronta restituzione di tali cose, e la rifazione dei danni cagionati ai proprietari delle medesime: e in caso di rifiuto impone ad essi di presentarsi personalmente nella sua Corte nel termine di trenta giorni.

(1477. – 29 giugno).

Dai Regii Archivi di Barcellona, Registr. Sardiniae, X, ab ann. MCCCCLXXV ad ann. MCCCCLXXVIII, fol. 107.

Don Ioan, per la Gracia de Deu, Rey de Aragò, Navarra, Sicilia, Valencia, Mallorca, Cerdenya, è Corcega, Compte de Barcelona, Duch de Athenas, è Neopatria, Compte de Rosselló, è Cerdanya. Al Illustre Don Leonart Dalagò, Marquès Doristany, è Compte de Guciano, è al Magnifich en Ioan de Vilamarì, Capità de nostres Galees, è à cascù de vos, salùt, è dilecciò. Per part del Spectable Compte de Quirra, nos es estát ab clamòr significàt, dient: Que aquests prop passàt dies, postposada tota temor, è correcciò nostra, vos dit Marquès haveu tramès vestre Fill Don Artal Dalagò, lo Vezcompte de Santluri, e Don Salvador Dalagò, vostre Frare, ab circa sinc milia combatents, è haveu feta pendre la possessiò de Marmilla, è de Montreal, Guspini, è Santgani, è passant per altres Viles, è Terres, han fet gran dan, è destrucciò à aquelles: è tota la dita gent, se es aposentada devant devànt lo nostre Castell de Caller, gastant les vinyes, terres, y possessions del territori del dit Castell. E vos dit Capità de nostres Galees, ab sinc Galees, è altres fustes, seu vengùt devant lo dit Castell de Caller, è altres fustes, seu vengùt devant lo dit Castell de Caller, è haveu preses dos Galees, la una del dit Compte, laltra de Aragall, è altres dans, è incomoditáts haveu fetes, en gran deservey de nostra Magestát, dan de dit Compte, é gran perill, è dan del dit Castell de Caller, lo qual stant aixi per Mar, è Terra asitiat, stá en gran perill, è los habitants en aquell, han sostengùt, è sostenen gran dan, è treballs, les quals coses son fort males, è de mal exemple, è tals, que no deuen passár sens condigna puniciò. Car si debats, ó alteracions eren entre vosaltres, è lo dit Compte de Quirra, deviau recorrer à Nos, qui vos haguerem fet fer compliment de justicia; car si aquest acte haveu fet, per qualsevol desorde, quel es dites Galees del dit Compte, è de Mossen Aragàll haian fet, devien proseguir dites Galees per Mar, è recorrer à Nos, è no devian, ah mà armada, concitánt nostre Regne, è posánt aquell en comocions, è perills, per propia auctoritát, pendre, è fer tals actes. Perçò à vosaltres e cascù de vos, dehìm, è manàm, sots lo deute de fidelitát, à que à Nos seu tenguts, è confiscaciò de vostres bens, è heretatges, que la present vista, tota dilaciò, consulta, è excepciò postposades, vos dit Illustre Marquès, restituhiàu, è tornèu, restituhir, è tornar fassàu, al Spectable Don Nicolàu Carroz Darborea, Visrey en lo dit Regne, è à la persona qui per ell hi es diputada, lo qual dit Visrey té aquelles per nostra Magestát, les dites encontrades de Marmilla, è Monreal, Guspini, è Santgani, en aquell orde, esser, è stát que eren, è staven abàns, que fos pressa la possessiò de aquelles, per gents vostres, restituhintli tots bens, è robes, forments, bestiars, vitualles, è altres coses, que à ells, è à Vassalls seus, sien stát presos, è ocupats per les dites gents vostres; è aixi mateix restituhiscàn, è tornén, à la Muller de Mosen Iaume Aragàll la Vila de Tuhilì, fruyts, rendes, è bens, que vostres gents han preses, è ocupades, en aquell esser, que era abàns la dita ocupaciò. E vos dit Capitá de nostres Galees, restituhiscau, è tornèu, restituhir, è tornar façau los dits dos buchs de Galees al dit Compte, è Aragàll, ò Procurador seu, en aquell orde, esser, è stát, que eren quant les prenguès, è no les detingáu mes: Significantvos, que si aquestes coses dilatèrèu fer, lo que no creem, procehirèm contra vosaltres, vostres Persones, è bens, per totes aquelles vies, que per justicia, è rahò, proseguir degàm, e pugàm. E per quant Nos volèm sabèr, è coneixer les causes, que han mogùts à vosaltres, à fer tan gran movimènt, è concitaciò, è fer sobre lo dit fet, è negoci, compliment de justicia: Ab les presents citàm, è amonestàm à vosaltres, è à cascù de vos, à Don Artal Dalagò, Don Salvador Dalagon, è Vezcompte de Santluri, è à cascù de vosaltres, è dells, dièm è manàm molt stretament, que attès vos dit Marquès, è Capità, tenin Galees propies, è segurs passatges, ab que poden venir à Nos, dins spay de trenta dies, comptadors del dia que la present vos serà presentada, vingàu; è comparegàu, vinguen, è compareguen personalment devànt Nos, hon sevulla que siàm, per donar rahò de les dites coses, dir, proposàr, è allegàr, tot çò que dir, proposar, è allegar volrèu, è volràn sobre les dites coses. En altra manera, passàt lo dit termini, lo qual precisament, è peremptoria, assignàm, si no compariau, è comparian, com dit es, serà procehit contra las persones de vosaltres, è vostres bens, è dells, segons la qualitat de tals crims, delictes, è torbacions, volen, è requiren la vostra, è llur absencia, no contratànt, mas contumacia exhigint, Dada en la Ciutàt de Barchelona, à XVIIIJ de Iuny, en lany de la Nativitat de nostre Señor, MCCCCLXXVII.

Rex Ioannes.

Dominus Rex, ex deliberatione facta in Consilio, et lecta suae Majestati, mandavit mihi Ioanni de Sant Iordi, visa per Vicecancellarium, et Ioannem Ros, quibus est commissum, Luisium Pexo, Regentem Thesaurariam, et Paulum Rossell, pro Conservatore.