Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – CVII

Prammatica del Re Don Ferdinando II il Cattolico, con la quale si provvede alla libertà del commercio interno ed esterno di Sardegna, a favore specialmente dei cittadini di Cagliari, di Sassari, di Oristano, di Alghero e di Bosa; e quest’ultima città è dichiarata città reale con tutti gli onori e preminenze della altre città e porti reali dell’isola, benchè fosse posseduta da Bernardo de Villamarì Capitano generale, o Ammiraglio delle forze marittime di detto Re Cattolico (1).

(1499. – 30 settembre).

Dai Regii Archivi di Cagliari, Vol. B. C. 28, fol. 59 e seg.

Nos Don Ferrando per la gracia de Deu rey de Castella Darago de les de Sicilia de Granada de Toledo de Valencia de Galicia de Mallorques de Sevilla de Sardenya de Cordova de Corsega de Murcia de Jaen del Algarbe de Algezira de Gibraltar y de les illes de Canaria comte de Bargelona senyor de Vizcaya e de Molina duch de Athenas y de Neopatria comte de Rossello y de Sardanya Marques de Oristany y comte de Gociano. Com en los temps passats per los serenissimos reys predecessors nostres de gloriosa recordacio y per nos sien estades fetes diverses provisions pragmatiques e ordinacions circa la extractio de les mercaderies e altres havers del nostre regne de Sardenya que fa per los ports nostres reals essent en aquell temps lo marquesat de Oristany e comtat de Gociano detenguts per los llavors marquesos e comtes apres des applicats a nostra real corona los dits marquesat e comtat segons experiencia ha mostrat les dites provisions pragmatiques e ordinacions en la observancia e execucio delles han portat alguns contraris per forma que es necessari fer lii provisio deguda. E perço volents sobre les dites coses saludablament e com conve provehir per conservacio e augment de la cosa publica de aquell nostre regne de Sardenya y dels drets rendes e emoluments nostres reals ab tenor de les presents les quals volem y manam tenir forsa de real pragmatica de nostra certa scientia delliberadament e consulta e per nostre proprimotio provehim ordenam e manam que daci avant sie llicit e permes als habitants e habitadors en la nostra ciutat de Oristany entrar commerciar negociar e contrectar en les encontrades de Parte de Montis Parte Usellus Parte Valensa e Marmilla e traure de aquelles e quisquna delles totes les mercaderies que volran. E per lo semblant los habitadors en la nostra ciutat e castell de Caller puguen e lis sie licit e permes negociar entrar comerciar e traure liberament les mercaderies en e de totes les dites encontrades axi com ony fan del restant del cap de Caller. E mes avant provehim ordenam e manam que axi les nostres ciutats de Sacer e vila del Alguer com la ciutat de Bosa la qual te e possehix mossen Bernard de Vilamari capita general de nostre marittym exercit com a ciutat real e rete totes les facultats perrogatives e preheminencies que tenen les ciutats viles e ports reals ab omnimoda salvetat de aquelles dites facultats perrogatives e preheminencies sens lesio e perjuy de aquelles les dites ciutats de Sacer vila del Alguer e ciutat de Bosa e los vassalls e habitadors presents e esdevenidors de aquelles e de quiscuna delles puguen e lis sien licit e permes liberament intrar negociar contractar comerciar e traure totes mercaderies e vituvalles en e deles encontrades de curadoria Dore Biti anarga comtat de Gociano e ses encontrades Montiverro e Costa de Valls Torralba eoologi Jave e Cossehini e Margine e Macomer e en la encontrada de Parte Barigado e en les viles y terres de mossen Pere Martj de Ferreres. E volem axi mateix que les dites ciutats de Sacer Oristany e vila del Alguer e poblats en ellas puguen per lo semblant e lis sie licit e permes entrar e negociar contractar commerciar e traure totes vituvalles mercaderies sardesques en e deles matexes encontrades e en la dita ciutat de Bosa e ses terres liberament e sens contradicio alguna. E a ço no obstant qualsevulla pragmatiques provisions statuts e ordinacions en contrari fins axi en qualsevol manera fetes e decretades com axi per lo benefici utilitat e benavenir de la cosa publica de aquell regne nostre ho haiam provehit e vullam sien. fet exeguir e complir ab tot effecte de obra. Pertant notificants les coses demunt dites e cascuna delles ab tenor de aquelles matexes dihem y manam als spectable magnifichs amats consellers e fahels nostres los lochtinent general en lo dit nostre regne de Sardenya e governadors en lo Caps de Caller Gallura e Lugudor procurador real nostre en lo dit regne potestats consellers officials majors jurats e bons homens e altres qualsevoll official e subdits nostres en lo dit regne e qualsevol parte de aquell constituhits e constituhidors e assenyaladament a universes e sengles officials de les dites e desus nomenades terres e encontrades als quals les presents pervendran e presentades saran e pertanguen en qualsevol manera les coses demunt specificades expressament e de la dita nostra certa scientia e sots encorriment de la nostra ira e indignacio e pena de deu milia florins de or de Arago a nostres cofrens aplicadors que attesa e diligentement mirada la present nostra provisio e real pragmatica aquella e totes e sengles coses en ella contengudes e specificades tenguen fermament guarden e observen tenir guardar e observar facen inviolablement a la virghe justa la serie y tenor per qualsevol persones e contra aquella no facen ne venguen contrafer e venir permetan per alguna via causa o raho si la gracia nostra tenen cara e la dita pena desigen evitar com axi procehesca de nostra determenada voluntat tot dubte dificultat contradictio exceptio consulta e altres qualsevol impediments e obstacles cessants e no admesos. En testimoni de les quals coses manam fer les presents ab lo nostre sugell comm en lo dors suggellades. Dades en la nostra ciutat de Granada a XXX del mes de setembre en lañy de la nativitat de nostre Señor MCCCCLXXXX nou. Io el Rey.

(1) Questa Prammatica fu violata a pregiudizio della città di Bosa per la concessione fatta in Saragozza nel 3 agosto 1518 dal Re Don Carlo (poi Carlo V Imperatore dei Romani) alla città di Oristano, in virtù della quale tutte le mercanzie provenienti dalle Incontrade di Ulcier, Parte Barigado, Mandralusay e Margini-Macomer doveano essere portate esclusivamente ed in via di privilegio alla dogana reale di detta città di Oristano. Contro questo privilegio, che distruggeva la libertà di commercio felicemente iniziata nell’isola, e ledeva insieme i dritti di tanti cittadini e di intiere popolazioni, riclamò subito Isabella de Villamarì, figlia ed erede dell’ammiraglio Bernardo de Villamarì, principessa di Salerno e signora di Bosa; e la giustizia dei suoi richiami fu riconosciuta dallo stesso Imperatore Carlo V, il quale, col parere del suo Consiglio reale e con Ordinazione datata in Barcellona nel 20 settembre 1519, rivocò il privilegio del 3 agosto del 1518, e richiamò in vigore la presente prammatica sanzione del Re Don Ferdinando II. (Ved. questa Ordinazione fra i Diplomi e Carte del secolo XVI