Statuti del Gremio, ossia corporazione di varie Arti, sotto la invocazione di sant’Eligio nella città di Alghero.

(1636. – 22 novembre)

Dall’originale esistente nell’Archivio del Consiglio civico di Alghero.

En nom de la Santissima Trinitat Pare, Fill, y Spirit Sant, y de la Serenissima Reyna dells Angels, mare de mes de Jesu Christ, y Pare Nostru, y del Glorios Sant Aloj Intercessor de la sua Confraria. Amen.

Comensan les ordinassions de la confraria de Sant Aloi, de la qual son Confrares Magnuns, Ferrers, Corregers, Argenters, Pellisers, Sellers, Espasers, Buidaders de Estayn, Cuiraders Conchimos, Esmoladers, Texidors, Conchadors, Soanadors, y Campanars desta Magnifica Ciudat de Alguer. Essent Veguer lo General Capita Don Franciscu Sanna, y de Tola, y essent Consellers les Nobles, y Magnifichs Señors Don Ambrosi Nater, lo Dottor Diego Carola, Antonio Carta, Juan Scantello, y Juan Pere Pinna ordenades por ses Magnifics del Consell des l’an propepassat, y fermats de ma de dit Vegher, y Consellers, y del Secretari de dita ciudat infrascrit y sigillades ab sigil de dita ciudat ab consentiment de la major part de la Maestranza de la manera siguente.

Primerament se ordena, que da assi avant quant los dits Maestres que han ad esser, no porean fer algun negossi, que mes gose de la Confraria, aquells tals non se deuran de ajuntar, que primer non han dat rahò al Vegher, y trattar de governar, de lo que lo obligheran so pena de tres lliures, un terz al Juge que fesi l’executa, y los altres dos terzos a la dita Confraria, y dessa multa, fassan lo que han determinat, y ordenat en dit juntament.

2. Item. Se ordena, que tots los Confrares de dits offisis degan de pagar ciascu disapte dos diners per comprar oli per cremar davant l’altar de Sanct Aloi en la llantiu, que es en la sua Capela en la seu de dicta ciudat de Alguer.
3. Item. Se ordena, que tots los Mestres, y Jovus de dits offisis que son en la present ciudat per traballar de llurs offisis paguen a lu Cap de dita Confraria deu sous y per tenir botiga ab algun maestre vint sous.
4. Item. Se ordena, que tot persona, que lloverà, y voldrà fer qualcosa de dits offisis, los que se allegue ab quetreval Mastre pague al Capita de dita Confraria deu sous.
5. Item. Se ordena, che ciascun dels Confrares, que sarà damanat per los Massars de venir en algun ajuntament, que en continent haja de anar sot pena de una lliura dexera applicada a dita Confraria per ciascuna ungada que no ase obeit, no tenint just impediment.
6. Item. Se ordena, que si a cas lo Majoral volgues ajuntar consell en la Capella, o en la casa de la ciudat de cosas costant a dita Capella, no lo pugan ajuntar sens absistencia de un Conseller, y del Secretari de dita ciudat, y que en tal cas se ajunten tots los Confrares obligats ab presencia del Conseller, so la pena de una lliura de sera applicada a dita Confraria ogniqualvolta contrateran a qualsevol de dictes cosas.
7. Item. Se ordena que qualsevol Confrare, que contra los presents capitols sarà, y vindrà mastre tangut, y Confrare de dita Confraria y que en lloc alcu pugue allargarse de aquella, y caiga en pena de tres lliures, la mitat al vegher per fer la execussiò, y la altra mitat a la dita Confraria.
8. Item. Se ordena, que aquellos Confrares, y Confraressas, de dita Confraria, que estigan en necessitat, en tot cas la dita Confraria sia obligada soccorrerlo de alguna alimosina ab consell de sis probehomes de dita confraria per veure si von darly, o no, dita limosina, y quant se deu ser.
9. Item. Se ordena, que ciascu Confrare de dita Confraria, sempra que sia request per lo Massers per anar ad accompañar al Santissim al cumbregar de alcun Confrare malat, sia obligat anarli so pena de deu sous a la dita Confraria applicats.
10. Item. Se ordena, que si per ventura morìa alcun Confrare, o Confraressa de dita Confraria, quattres de los Confrares de aquella sian obligats ad accompañar tal defunto a la missa de requiem, o difunta, que sia, so pena de mitza lliura de sera applicada a la dita Confraria.
11. Item. Se ordena, que quant more alcun Confrare, o Confraressa de dita Confraria, quatre de los Confrares sian tenguts de donar ciascu sis diners per l’anima de dit defunt o defunta, y ferli dir missas y oracions, so pena de mitza lliura de sera applicada a la dita Confraria.
12. Item. Se ordena, que ciascu Confrarem o Confraressa de dita Confraria sian obligats de añar, y estar presens, e permittens en cap del ayn per los dits defuntos la part de missas ya applicadas a la dita Confraria.
13. Item. Se ordena, que ninga puga, y se presumesca parar botiga de ninga de dits offisis sent fill de ciudat, com forester, que primer no sia examinta, o verament aquell tal, que botiga voldre parar, done fermanza de examinar se dins lo temps que lo Magioral, y Clavari se li han sercat, qual esamen se ha de fer en la casa de la ciudat ab assistencia de un Conseller, y del Secretari de dita ciudat, qui han de llevar un acte de dicto examen, danli drit per aquest en lo solit examen ab assistencia de probehomes de ufficii, que esprimeran, que arant passat l’examinat, pagheran çò es lo forester sis lliures, y de la ciudat tres lliures, y que demonstre haver fonds, y dos reales de estrenes al Masser del Magistrat, so pena de deu lliures pagadoras en favor de dita Confraria, y se le mande, que nofassi l’uffisi so pena de vintisinc lliures.
14. Item. Se ordena, que passats tres dias, o quatre dias apres de la mort de alcun Confrare de dita Confraria Cap de casa, que se li de celebrar una missa de los dos Cagliaresus, que accostuman pagar los dits Maestres.
15. Item. Se ordena, que totes los Confrares, y Confraressas de dita Confraria hazan, y debian añar en las Processions lo dia del Corpus, dell’Assumpticò de mitz agost, lo dia de San Juan de Porta Latina, y en de el manament el Majoral, y Clavari sos pena de tres lliures applicadas la mitad al Juge, que farà l’execussiò, y la altra mitad a la Confraria.
16. Item. Se ordena, que qualsevol criat, que apria desertà de qualsevol de dits offisis no pague annajades, mesades, ni jornal, quantitad alguna per minima que sia, que prima no haja pagat deu sous a la dita Confraria so pena de tres lliures applicadores a la dita Confraria, y que los buidadors de campana hasen de pagar primer tres lliures a dita Confraria, y la dita pena de tres lliures.
17. Item. Se ordena, que qualsevol persona, de qualsevol condissio que sia, que fora de dits offisis, que voldra entrar en dita Confraria de Sanct Aloi hajan de pagar ciascun nya tres sous, y parteciparan de tots los suffragios de dita Confraria.
18. Item. Se ordena, que ningu de los sobredits Maestrals, que aui son, y seran per avant tant fills naturals de dita ciudat, com coabitadors residens, y declinans de aquella puga, ni presumossa per via diretta ni indirecta, se sarà amescrat perfaena de altre offisi si no tanto solamente, que primer sera esaminal, y se faena de altre offisi voldrare fer tras del que sarà esaminat, que no pughe fer dit offisi, que primer no sia esaminat delaltre offisi, del qual vol fer faena, y gose de pagar a la dita Confraria lo dit esamen tres lliures no ostant per lo pagat per lo primer esamen; y si per lo contrari hasen cajaan en pena de trenta lliures applicadora sa dita Confraria per ciascuna vegada, que contraferen, y quant volen ser Mestre, que ningu esaminat puga fer mes de un de los dits offisis, vol diure, sia primer esaminat de ciascu offisi con voler fer, y prestar esamen ains de pagar tres lliures a la Confraria, vint sous al Secretari de ciudat per la carta de esamen, y dos reals de estrenes alls Massers com se he stat dit.
19. Item. Per quant se ha vist per esperiencia haver patit la dita Confraria notables dayns per non aver dat compts los Majolars, y Clavair de aquella de lars administracions ciascun ayn, com son obbligats, per lo que se ordena, que cascun ayn lu segons dia di genner lu Magioral, y Clavari de dita Confraria, que havran dar dits comptes, y comptes de la llurs amministracions al Magioral, y Clvari, y se lis fattare accullir tant del Confrares le dits offisis, come de altres bandas, vel alias, y cessin de accullir del dia de Sanct Aloi, que es el primer de decembre fin al prim de genner, que es un mes, y no accullint tot en dit mes de espera lo paguen de llurs biens propris lo dit dia de dos de genner, que daran los comptes sens escusa alghuna de contrari, y no dunant dits comptes dit dia de dos de genner cajan en pena dits Magiorals, y Clavari de tres lliures applicadas a dita Confraria sens remissiò, salvo just impediment, del qual se ferà costar.
20. Item. Se resumen dits Magistrats Consellers, y assi a llur successors que se alguna differencia vi sarà entre los Magiorals, y Clavari, o entre ells, y dits Confrares, de que loque tra ells sia declarat hase de passar prest tra ells, y de mes Confraria de dita ciudat, y los veditors faghen de aquells, y se dubita algu, o declarassiò, o intelligencia, o ambiguitad, o casa alguna o scusa sia a los dits capitols, ques fus magnifichs, y no altri lo deban dir, y declarar per las raons sobredites.
21. Item. Se ordena que dits Mastres, ossia Majorals depan de jurar, tenir, y servir les sobredites ordinassions y de esser convengut ab consentiment des Magiorals, y Clavari de dita Confraria sot pena de una lliura de sera applicada a la dita Confraria per ciascuna vegada, que serà incurrit.
22. Item. Se ordena, que tots los mestres foresters, que porteran faena de ferrers a vendre en la ciudat pague ciascu alla vegada, que la porteran cinc sous a la dita Confraria (1).
23. Item. Se ordena que lu dia de Sanct Aloi al primer de settembre de ciascun ayn lo Magioral, y Clavari de la dita Confraria, que deban pesà de llurs offisis, apan, y depan eligir lo Maggioral, y Clavari nous per l’ayn venient, sens que entrevengan, y voten altres Magiorals, y aquel sia Magioral, y Clavari seran per l’ayn venient. Datum en la casa de la ciudat de Alguer a 22 de 9vembre del 1636 diuse trentasis – Don Francesch Sanna – Don Ambros Natter – Lo Dottor Diego Carola – Antoni Carta – Juan Scantello.

Signum meum Antoni Jayme Algherensis apostolica, et Regia auctoritate Publici Notari, et Magnificae istius civitatis Algarii Secretari, qui praeinsertas ordinationes et statuta factas et conditas, ac facta et condita per dictos Nobiles et Magnificos Dominos Regium Vicarium et Confrares eiusdem civitatis proprio calamo in his quinque praecedentibus paginis, et reliquum in presenti scripsi cum lineata in 2 pagina cosas . et in 3 linea lineatur – vuit lliures – eo, estres lliures per lo esamen, y sine; et in dicta 3 pagina superponitur interlineas – de sera – et de quibus subsignavi, subscripsi, et clausi.

(1) La tassa di cinque soldi che si doveva pagare alla cassa del Gremio (corporazione) da qualunque artigiano forastiero introducesse in Alghero oggetti della sua arte già fatturati, per venderli, equivaleva quasi a una proibizione d’introdurveli, o quanto meno inceppava la libertà del commercio e dell’industria. Ma questo sistema proibitivo era generale e del tempo.