Filippo II re di Spagna impone sulla esportazione di alcune merci e derrate da Sardegna un dazio, discusso e acconsentito dai tre Stamenti del Parlamento sardo, per sopperire alle spese della costruzione e dell’armamento di nuove torri nel litorale dell’isola; e stabilisce l’amministrazione stamentaria dei proventi di questo dazio, e dell’applicazione dei medesimi al solo scopo per cui fu acconsentito.
(1587. – 29 settembre).
Dal Dexart, Cap. Cur. Regni Sardiniae, fol. 157 e seg.
Nos Philippus Dei gratia Rex Castellae, Aragonum Legionis, utriusque Siciliae, Hierusalem, Portugalliae, Hungariae, Dalmatiae, Croatiae, Navarrae, Granatae Toleti, Valentiae, Galitiae, Maioricarum, Hispalis, Sardiniae, Cordubae, Corsicae, Murciae, Giennis, Algarbi, Algezirae, Gibraltaris, Insularum Canariae, nec non Indiarum Orientalium, et Occidentalium Insularum, et terrae firmae, maris Oceani, Archidux Austriae, Dux Burgundiae, Brabantiae, Mediolani, Athenarum, et Neopatriae, Comes Auspurgi, Flandriae, Tirolis, Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae, Marchio de Oristani et Comes Goceani. Inter multiplices curas, quae Regum et Principum animos maxime solicitant, ea praecipua est, ut subditos et vassallos summa cum tranquillitate, justitia, et aequitate moderetur, et regna et dominia ab Altissimo comissa, ac civitates et Castra illorum, ita optimis praesidiis et armis munita conservent, ut non solum eorum tuitioni succurratur; sed etiam inimicis et hostibus semper terrori existant; sic enim subdirotum saluti, comodo et utilitati, et Regii animi quieti et securitati, maximo opere consultum erit; quod saepe numerom animadvertentes, et dictorum Statuum et Dominiorum nostrorum saluti, et optimo statui, tamquam a specula prospicientes, optimo administrationis justitiae, et gubernationis ordine, in ipsis primitus constituto, illa non modo armis, et bellicis praeparamentis communire, sed etiam viros optimos de nobis benemeritos, qui res ipsas bellicas pertractent, et moderentur, ibi eligere et nominare statuimus (1): et licet ea omnia in praefato nostro Regno Sardiniae summa cum plenitudine effecta sint, eo quia itineri aliorum Regnorum et Dominiorum Nostrorum Italiae obvium, orae Aphricae (Nobis infestissimae) oppositum et quasi vicinum, maximae qualitatis, et importantiae existit, praesertim post debellationem Guletae Tunetam per Turcos nostrae Sanctae fidei Catholicae inimicos annism praeteritis factam, tamen, ut Regni illius tuitioni, et securitati omnino consultum sit, Regnum praedictum tribus praecipue rebus muniendum curavimus, ut deinceps aTurcarum classibus et aliorum inimicorum agressoribus, et aliis multis damnis semper tutum, et liberatum existat (2). Prima, est, ut nostrae civitates Calaris et Alguerium militibus, armis et aliis bellicis instrumentis constipentur, adeo quod, altera in Occidente, et altera in Oriente positae, praesidio, et refugio, et tamquam receptaculo toti regno, et cuicumque adjutorio ibi mittendo existant. Pro quibus et aliis afficiendis non parum numenorum opificium, ad Regnum praedictum usibus, ibidemque magnam partem Emolumentorum thesauri, et jurium nostrorum Regiorum in Regno praedicto existentium, et obvenientibus, pro civitatibus et castris praedictis aedificandis et muniendis, omnino expendi jussimus (3). Secunda, ut Regnum praedictum, et quidquid virorum in eo existit, milite armato, et armi somnino compleretur, pro quibus magnam tormentorum bellicorum, lancearum, torarum, et aliorum armorum offensivorum, et defensivorum multitudinem ad Regnum praedictum duximus devehendam, pro quibus ab aliis nostris exteris Regnis plusquam quingentorum mille ducatorum auri, vel pluris consumptum est (4). Tertia et ultima est, ut totum regnum ipsum, quod insula est, fulcita turribus lapideis, milite, et armis plenis arcium quaque per litora in girum dispositis muniretur, quod Regno praedicto valde utile et necessarium erat, subditorum quoque Regni praedicti optimae navigationi, negotiationi, piratarum debellationi maxime conveniens, et opportunum existit, cum etiam turres praedicte quoslibet ad eas refugientes tempore muris quieti, et furibundi, tatabuntur, ac etiam navigationi magnum commodum praestabunt. Positis enim turribus in locis, et partibus, ubi piratae se, et sua navigia receptabant, dispositis ad id bombardandis, poterunt subditos nostros, ab inimicorum manibus vindicare, et navigantes eorum manus facile evadere. Portus quoque, et litora ubi se receptabant a turribus occupati, ipsos deserent, et iter consuetum, et mansiones solitas derelinquent, quo fiet, ut tutemur nostros, et adherentium nostrorum portus, et litora Regni praedicti creberrime visitabunt, tam ad celebranda sua commercia, mercimonia, et negotiationes, quam ad persequendum piratas nostrae Sanctae fidei Catholicae inimicos, ad faciendam etiam piscationem tutam, circumcirca Regnum praedictum, invehendum in civitates et oppida, multa victualia, annonam, et alias maritimas provisiones, maxime conferent, si piscatoribus tutum fuerit piscandi exercitum, unde sperandum est, quod deinceps in litoribus Regni praedicti introducenda sit piscatio Tynnorum (5), quae paucis ab hinc annis usitata in nostro Siciliae Regno maximas ibi attulit divitias, quod volente Deo, etiam fiet in nostro Regno Sardiniae, ubi non minor existit dictorum piscium copia, maximam quoque afferent utilitatem agris, et terris mediterraneis, et litoribus, qui et quae deinceps coli et saeminari poterunt, et propter illorum feracitatem, magnam suppeditabunt frumentorum copiam, et abbundantiam, armentis quoque, et pecoribus non parvae erunt utilitates; ubi enim arva crescunt, idem facient et pabula, in agro praecipue maritimo, qui feracior et uberior totius Regni praedicti existit (6). Cumque post civitates praedictas bellicis apparatibus communitas, totum ipsum Regnum turribus supradictis per girum dispositis muniri debere indicavimus, pirata, et quilibet alius hostis Regnum praedictum aggressurus, cum se viderit turribus praedictis opertum, procul dubbio retrocedet, bombardarum et aliorum bellicorum instrumentorum ictus fugiendo, quo fiet, ut ea pars, et ora marittima, quae ab hostium collusione defatigata, et omnino oppressa coli non poterat, quaeque feracior totius Regni existit, ab ipsis derelicta, deinceps per incolas fructus suppeditabit, Regnumque ipsum annonae, et aliorum commeatum ferax, non solum vicinis novis, sed etiam mercimoniis, et negotiationibus repletum in augmentum, et utilitatem ita magnas (Deo volente) deveniet, quod inter alia Regna et Dominia Nostra foelix et faustum jure optimo poterit appellari, nobisque, et nostrae Regiae Coronae non aspernandum, imo maximum suppeditabit emolunentum; sed majus, et maximum Reipublicae Christianae proinde obveniet, si Regnum ipsum ita fortunatum, orae Aphricae oppositum, et in medio Regnorum et Dominiorum nostrorum Italiae obvium, ipsis tamquam arx, et maximum propugnaculum, et quasi tutamen procul dubio existet; aliae quoque multae utilitates ex dictis turribus provenient, quae cum tot et tantae existant, in nostrum regium animum induximus Regnum ipsum, et omnia ipsius litora certum quoque per girum, turribus supradictis lapideis circumdare; pro quarum fabbricatione et sustentatione cum multae pecuniarum summae necessariae existerent, quae si aliunde extra Regnum praedictum illuc portarentur, veluti ab Hispania, Italia, et Gallia, difficultatem et laborem non parvum, et in operibus impedimentum afferrent, et turres ipsae et aedificia maximum incommodum paterentur; postulando enim ipsarum custodes sua stipendia eas desererent, illaeque solo aequarentur, multaque alia damna et incomoda provenirent, si ex aliis partibus pecunia foret asportanda. Quare visum fuit valde convenire, pecunias pro turribus praedictis necessarias non aliunde, quam ex Regno praedicto haurire, cum a nostro regio patrimonio propter illius penuriam, et tenuitatem, quas nunc patitur, haberi non possent, mandavimus aliquibus probis viris, ut ipsi animadverterent, unde, et quo pacto in Regno ipso pecunias habere possent ad id necessarias, sine incomodo et damno subditorum nostrorum, qui quidem nos certiorarunt, nihil ad id convenientius fore, quam ut novum vectigal, super mercimoniis a Regno ipso extrahendis imponerentur, ex quo turrium praedictarum fabricatio, et earum sustentatio solvi possent. Quo cognito, jussimus Don Michaeli de Moncada nostro Locumtenenti, et Capitaneo Generali, mediantibus nostris Regiis litteris, ut pertractato hoc negotio cum personis trium Stamentorum, et aliis viris et probis hominibus Regni praedicti; qui, excogitato cum ipsis, sumptaque cum eis deliberatione, nos certiores redditi pecunias ad praedicta necessarias nullatenus posse reperiri in Regno praedicto absque damnno vicinorum, alias nisi imponeretur aliquod jus, super caseis, corijs, lanis, corallis, et aliis forsan mercimoniis, quae a Regno praedicto extrahentur, quod jus annis singulis ascenderet ad summam duodecim mille ducatorum, cum quibus turres praedictae fabricari et sustentari annis singulis facile possent, illae videlicet, quarum fabbricatio, et sustentatio Nobis et nostrae Regiae Curiae pertineret. Quibus omnibus visis, et agitatis in Nostro Sacro Supremo Regio Consilio, ex deliberatione ibidem sumpta, fuit per Nos provisum et deliberatum, quod jus praedictum imponeretur super praedictis mercimoniis a dicto Regno extrahendis, istudque tamquam rem necessariam, valde utilem et proficuam Regno praedicto, fore, et esse amplectendum, et executioni deducendum, dum tamen impositio hujusmodi fieret cum consensu et voluntate vicinorum, et habitatorum Regni praedicti; et dictus Don Michael de Moncada Locumtenens, et Capitaneus Generalis noster, praecedente ordine, et commissione nostris, tria Stamenta Regni praedicti in nostra civitate Calaris convocabit, explicatio ipsis, quod nostrae existit Regiae voluntatis, tria Stamenta praedicta, impositionem juris hujusmodi per Nos statutam acceptarunt, laudarunt, et emologarunt, tamquam rem praedicto Regno valde utilem, necessariam et proficuam, imponendo jus praedictum super dictis rebus et mercimoniis a Regno ipso extrahendis, prout in binis supplicationibus per dicta tria Stamenta coram dicto nostro Locumtenenti et Capitaneo Generali oblatis latissime continetur; quarum tenores seriatim sequuntur sub his verbis (7).
Illustrissim Senyor Llochtinent, y Capita general, etc. per Vostra Senyoria Illustrissima los dias passats se dona al Estament Ecclesiastich una carta de Sa Magestat ab la qual nos notifica la necessitat, que hi ha, de torrejar tota esta isla, y de com lo haguera fet a gastos de la Regia Cort, y que per estar exhausto lo patrimonio Real no podia adimplir sa voluntat, y per sa benignitat nos encarrega, que per los Estaments se hagues trobat algun modo, traça o forma, peraque se fossen fetes les torres y manteses aquelles, y juntament per Vostra Senyoria Illustrissima nos fonch preposat de paraula, y per scrits, que la mente y voluntat de sa Magestat era, que per dict effecte se posas un Real (8) per quintar de formaje, y de llana, y cuiro sortit, y sis dines per beguina, y tres diners per cada moltonina, que se estraguessen del Regne. Totes les quals coses essent considerades y ponderades y comunicades ab los altros Staments, si be attesa la gran pobreza de la Isla, en la que es estada, y està, y que en ella no hi ha altro genero de mercadurias ningunes, sino la sobredita, y aquella estar molt carregada de drets, y considerats alguns privilegis, y gracies de consideracio, concedits a este Regne, per los Serenissims Reys de gloriosa memoria predecessors de Sa Real Magestat, hi havia alguna dificultat, no res menys, considerada de altra parte la utilitat, y defensa del present Regne, la mercé que Sa Magestat nos ha feta, en lo particular cuydadi, y vigilancia ha tingut, y te de aquest son Regne, y la innata fidelitat, que aquell hà tingut, y te en servir à Sa Magestat, posposant totes les dites difficultats, al servey de Sa Magestat, dit Estament Ecclesiastich, insiguint lo vot, y parè de la magior part de aquell, haventse emperò lo beneplacit, y consenso de sa Santedad, y Santa Sede Apostolica, en quant mester sia, ex nunc pro tunc, et non alias aliter, seu alio modo, se contenta consentir y consent en la imposicio de dit dret, per al effecte, que sa Magestat nos hà proposat, y Vostra Senyoria Illustrissima, en nom de aquell, que es fer, y conservar dites torres; y perque aço se puga ab pus comoditat fer, y conservar, supplica a Sa Magestat, y a Vostra Senyoria Illustrissima en son lloch, que sia de sa Real mercé, y clemencia concedir y storgar les infrascrites mercès, puix tot es per à mes servici de sa Magestat, y benefici de aquest son Regne (9).
E primo, que sia de la Real Clemencia, y mercè, que Vostra Senyoria Illustrissima obtinga lo sobredit beneplacit, y consenso de Sa Santedad, y Santa Sede Apostolica, perque ab magior consolaciò, y descans dels consensiens de dit Stament Ecclesiastich, pugan en aço servir a Sa Magestat, com desigian. Item que lo Real predit sie, y sentenga de sinch sous moneda Sardesca o Calleresca (10), y los diners de la matexa moneda Sardesca o Calleresca, y que se entengan, y sien exceptats los formagios, y altres coses de les sobredites, que se extraeeran y enviaran de, y per prexut; y per los semblant los cuyros, que se faran en les Carniceries, que à ses costes, y del propri, administraran les Ciutats del Regne sien, y se extraguen libera, y francament, per quis vulla, que fara, y extraurà los prexuts, y cuiros de dites Carniceries, axi com se ha dit, fetes y administrades, y que dels formagies romputs, no se hagia de exigir, ni cobrar de dit dret, fino per meitat, com sia que passa per mig formagie. Item per quant los diputats solen accomodar als mercaders en lo pagar los drets y lo present dret en gros, y no acomodant los patirian los negocis per ço, que als habitadors, y los que estan de assiento en dit Regne, los acomoden de quatro mesos en la exatio de aquells, y los que seran de transito hagian se pagar encontinent. Item que lo procehit de dit dret se disponga en alzar, mantenir, y conservar les torres, munir aquelles, pagar guardies, y axibe en los salaris condecents dels Diputats, y Officials, les quales Torres se fassan en los llochs, hont ni sa Magestat, ni les Ciutats, ni los Magnats, Barons, ni Heretats no les han fetes, ni son obligats ferles (11), ni posar guardies, ni ells, ni sos Vassalls, y que en dits llochs se paguen del procehit de dits drets; y se supplica, que per quant en tots los Regnes de sa Magestat, la Santa Inquisicio es dotada, y te lo degut sustentament, sia servit sa Magestat de dit dret, ò de altre Patrimoni de Sa Magestat dotar, y sustentar la Santa Inquisicio del present Regne (12), com sia, que aquella tinga molta necessitat, de dita dotacio, y es grandissima torre, y defensa del present Regne contra los Herejes; y Infieles, que tant vehinste. Item, que lo procehit de dit dret no se hagia de gastar, ni convertir en altres coses, ni per altres effectes, per ursent necessitat que hi agia. Item, que primer, y ans de totes coses se fassan les torres del Golfs, Ports, y llochs poblats, y habitats, y apres se fassan les altres, que en altres llochs seran necessarias. Item que del procehit dels dits drets no se fassan torres, ni se conserven en los llochs haont los dits Barons, y Ciutats tenen obligacio de ferles, y conservarles, y en eventum, que entre les sobredites Ciutats, Barons, Magnats, Heretats, ò sos Vassalls hi hagues o al present hi hagia plet sobre la obligacio de fer dites torres, que perço no se retarde de fer aquelles, sino que del procehit del dit dret se fassan, y se cobre apres lo que se haurrà despes, dels qui seran condemnats, y obligats a ferles, y cobrats aquells, se posen en la caxa hont ha de estar lo procehit de dit dret. Item que per la administracio y conservacio del dit dret, y procehit de aquell se deputen y ensaculen en Deputats devuyt persones Ecclesiastiches, y dels dos altres Staments Militar y Real, los que ells demanaran, y se supplica a sa Magestat sia de son servey, que en est son Regne hi hagia Deputacio, y que per sustentacio della servesca, si en algun temps, sobres alguna cantitat del procehit de dit dret, fer tot lo sustentament de dites torres, que ab aço y altres coses, que porrian haver, se applicassen totes a formar dita Deputacio, ab orde de sa Magestat, y en son servey, utilitat, y defensa de aquest Regne. Item que la ensaculacio primera se fassa ara per los Estaments desta manera; çoes que lo Ecclesiastich nomene, y ensacule los seus, y lo Militar los seus, y lo Real los sens, segons que apparrà y voldrà cascun Estament respective. Item, que se fassa dita ensaculacio de deu en deu annys, y que apres de quatre annys los Diputats recognesquan los sachs, y en lloch dels morts se posen y ensaculen altres de la matexa condicio, y qualitat que eran los morts, y essent absent del Regne algu dels extrets que aquell tal rodoli se torne en lo sach, y se trague altre de dit sach. Item, que los habilitats, y ensaculats una vegada no se pugan mes desabilitar, ans resten per à sempre habilitats. Item, que se fassa tres borses, o sachs, en la una de les quals se degan posar los Diputats Ecclesiastichs, y en la altra los Diputats Militars, y en la altra los Diputats del Real. Item, que dits sachs se tingan dins una caxeta de tres claus, la una de les quals dega tenir lo Diputat Eclesiastich, la altra lo Diputat Militar, y la altra lo Diputat Real. Item, que dita caxeta estiga dins un Armari en la Sacristia de la Iglesia magior de la Ciutat de Caller fins altra determinacio, la qual tinga tres claus, de les quals la una tinga lo Archibisbe de Caller, y en absencia, o mort, en poder de son Vicari general, y la altra lo Compte, o Cavaller, que presidirà en lo Bras Militar de Caller, y la altra lo Conseller en Cap de la Ciutat de Caller. Item, que fassa extractio dels ensaculats, prime hu del sach dels Ecclesiastichs, y l’altre dels Militars, y apres ultimament hu del sach dels Reals, y estos se estraguen lo die del glorios Sant Thomas Apostol, de la extractio del present fahedora en avant, y que lo offici de dits Diputats dure per bienni, no entenentse aço en los qui al present se extrauran, porque estos han de estar en lo offici fins al Dia de Sanct Thomas del anny mil sinchsent vuytanta sinch. Item, que dita extractio se fassa en la Sacristia de Caller, per ma de un Infant de set annys, fins altra determinacio. Item, que los dits tres Deputats se extraguen respectivè de sach, y de sort, y los que ixiran sian, y servescan de Diputats, y pugan servir per si, o per Procurador de la matexa calitat, o en dignitat Ecclesiastica constituit. Item, que hajan de vacat, y vaquen quatre annys, finit que ajan lo offici, los extrects en Diputats, y apres passats los quatre annys, puguen de nou concorrer, y per tal effecte tant tost que seran extrets, se degan tornar, y tornen en la borsa o sach del qual seran extrets. Item, que lo que procehirà de dits drets se tinga en una caxa ab tres claus, de les quals ne tinga una lo Diputat Ecclesiastich, y la altra lo Diputat Militar, y la altra lo Diputat Real, y volent tenir clau de aquella Vostra Senyoria Illustrissima, ò sos successores, qu eque en tal cas tinga quatre claus. Item, que dicta caxa estiga en la cambra hont esta la caxa de Sa Magestat, que es en lo Palau Real de la present Ciutat, perque estiga mes sigura, fins altra determinacio. Item, que en dita caxa se pose tot lo procehit de dits drets en presencia dels qui tindran les claus fent acte del que se posarà, tots temps que se posarà en ella alguna partida. Item, que los pagamentsm que se faran, se fassan de dita caxa, axibe en presencia dels qui tindran les claus, fent acte del que se pagarà. Item, que dits pagaments, se fassan per mandato de Vostra Senyoria Illustrissima, o de sos successors ab ferma de Vostra Senyoria y de dits Diputats, ò substituts. Item, que los Officials, que mester seran, axi per lo exercici de dita caxa, com per les altres necessitats occorrents, per la bona administracio de dits drets, se hajan de ensacular en sos sachs separadament, y la dita ensaculacio, y extracio se fassa de la manera, com y en lo temps que està dit dels Diputats, y per los dits Diputats, no se puguen ensacular sino persones ensaculades en grau de Conseller ters, ò quart, o que sian tals, que pugan concorrer en dits graus, ab que tots sien naturals del present Regne, ò haguts per tals. Item, que Vostra Senyoria Illustrissima, y sos successors, y los Diputats que seran novament extrets hajan de rendre compte als Diputats, y Oficials del que hauran gastat del procehit de dits drets, y manteniment de aquells. Item, que tinga Vostra Senyoria Illustrissima, y sos successors, ab dits Diputats generalment, la cobrança, y administracio de dits drets, y de dites torres, y de tot lo necessari per dits drets, y torres, sino es en lo designe, y lloch de aquells, que sia de Vostra Senyoria Illustrissima, y de sos successors tan solament. Item, que per la imposicio de dits drets ningun periudici se cause als privilegis, Capitols de Cort, sentencies concedides, y donades en favor de dits Estaments, y de les Ciutats del present Regne, ans aquelles resten en sa força y valor, y que no se puga dita imposicio y consentiment predit allegar, ni traure en consequencia, en ningun temps, ni altrament. Item, que si surtis dupte sobre la intelligencia dels presents Capitols, ò qualsevol dells, que en tal cas la declaracio de aquells sia de Vostra Senyoria Illustrissima, y de dits Diputats, que à les hores seran. Item, que los dits Diputats, y los altres Officials hajan de jurar los presents Capitols, y observancia de aquells en la forma solita, y per quant aprofitarian poch ditas torres, si les principals plazes de aquest Regne, Caller, Sasser, Alguer, Castell Aragones, y lo Castell de Bosa, y altres Ciutats, no fossen fortificades, com convè ab tota perfectiò, y la gent del Regne estigues desarmada; Perço supplican a Vostra Senyoria Illustrissima, que nos mane favorir ab sa Magestat, en que sia servit fernos mercé de fernos portar de Milà les armes, artilleria, y municions, que manà sa Magestat los annys passats, que se portassen de Italia, y que fassa posar en perfecio dites fortificacions, fentlis mercè per dit effecte dels subsidis, Cruzada, y Parlament venedors, fins tant que sien acabades dites fortificacions, que son molt necessaries, per estar aquest Regne com està fronter à la Barbaria (13) etc. etc. Altissimus etc. (13) Illustrissim Senyor Llochtinent y Capità general etc. Los Estamentos Militar y Real, havent entes per la Real carta de crehensa de sa Magestat, que convè, y es necessari torregiar tota esta Isla, y que no podentlo, com voldria, fer de son Real patrimoni, per estar aquell exhausto, encarrega, que per dits Estaments se trobe algun medi, trassa, modo, o forma, per poderse alçar, y mantenir les torres, y havent axibe entes per la proposicio per Vostra Senyoria Illustrissima, en virtut de dita Real Carta, à ells feta, que sa Magestat restaria servit, y senyalaria, que lo medi y trassa fos, que se imposas un Real per quintar de formagie y de llana, y per cuyro sortit, y sis diners per bequina, y tres diners per moltonina, que se extraguessen del Regne: Responen y dixen, que si ben lo Regne sia pobrissim, y les dites mercaduries sien molt carregades de altres drets, y la dita imposicio sia contra les llibertats, franqueses, immunitats, y gracies, quals est Regne te per Reals privilegis, y Capitols de Cort per los Serenissims Reys de Arago de immortal recordacio ad aquell per servicis otorgats, y concedits, et alias, no res menys per la mercé tan singular, que Sa Magestat fa adaquest Regne en tenir particular cuidado de fortificar, y gaardar aquell, y per la necessitat, que sa Magestat senyala de fer tota esta Isla torrejada, los dits Estaments considerant la innata fidelitat, que sempre aquest Regne ha tingut, este en lo servey de sa Magestat, y posposant totes les dites necessitats y gravezas al dit servey, insegnint lo vot, y parer de la magyor parte, consenten, que lo dit dret se impose. Restant empero los dits privilegis, Capitols de la Cort, sentencies de greuges, y altres qualsevol actes, concessions, y constitucions en favor de aquest regne, fahents en sa força, y valor, y que per lo present acte, y consentiment no li sia causat ni fet perjudici algu, ni en algun temps se puga allegar en consequencia, y en la forma, y ab les condicions seguents, y no sens aquells, ni altrament, ni en altra manera. Primerament, que lo Real predit sia, y se entenga de sinch sous moneda Calleresca, y lo quintar sia y se entenga del quintar de Botiga de Caller, que es de cent y quatre lliures, y que se entengan, y sien exceptat los formagies, que se extrauran, y enviaran per presentar, y per lo semblant sian franchs, los cuyros ques faran en les carnicerias, y que a ses costes, y del propri faran, y administraran les Ciutats del Regne per quis vulla, que se extrauran. Item, que del formagies romputs no se hagia de exigir, y cobrar dit dret, sino per meitat, com sia que passa per mig formagie. Item, per quant los Dreters solen acommodar als Mercaders, y aquest es dret gros y no acomodant los patirian los negocis, que perço als habitadors que estan de assiento, los acomoden de quatre mesos en la exactio, y los que seran de transito hajan de pagar encontinent. Item, que lo procehit de dit dret se gaste, y se despenga en alçar, mantenir, y conservar les torres se han de fer en los llochs, que sa Magestat, ni les Ciutats nole han fetes, ni los Magnats, Barons y Heretats no les han fetes, ni son obligats à ferles, ni posar guardies, ni ells, ni sos Vassalls, y que en dits llochs se paguen del procehit de dit dret, y lo procehit de aquell nos puga gastar, ni convertir en altra cosa, ni per altre effecte, per urgent necessitat, que hi haje. Item, que primer, y ans de totes altres, se fassan les torres des Golfs, Ports, y llochs poblats, y habitats, y apres se fassan les altres, que en altres llochs seran necessaries. Item, que del procehit de dit dret, no se fassan torres, ni se conserven en los llochs ahont los dits Barons, y Ciutats tenen obligacio de ferles y conservarles, y en cuento, que entre les dites Ciutats, Barons, Magnats, Heretats, o sos Vassalls hi haguen, o al present hi haja plet sobre la obligacio de fer dites torres, que perço no reste de fer aquelles, sino que del dret se fassen, y se cobre apres lo que se haurà despes dels qui seran condemnats, y obligats a ferles, y cobrats aquells se posen en la caxa, haont hà de estar lo procehit de dit dret. Item, que se fassa, y forme Diputacio en lo Regne. Item, que en Deputats se ensaculen Ecclesiastichs, y Militars, y del Estament Real, y del Estament sino persones ensaculades en Consellers en Cap, y segon. Item, que la ensaculacio primera, se fassa ara per los Estaments desta manera, çoes, quels Ecclesiastichs ensaculen los seus, y lo Militar los seus, y lo Real los seus, segons que voldran, y apparrà a cada Estament respectivé. Item, que se fassa la ensaculacio de deu en deu annys. Item, que apres de quatre en quatre annys, los Diputats reconeguen los sachs, y en lloch dels morts posen, y ensaculen altres de la matexa condicio, y qualitat que eren los morts, y absent del Regne algu dels extrets, que aquell tal, se torne son rodoli en lo sach, y se trague altro de dit sach. Item, que los habilitats una vegada nos puguen mes desabilitar, ans resten per sempre habilitats. Item, que se fassa tres borses, o sachs en la una de les quals se fegan posar los Diputats Ecclesiastichs, y la altra los Diputats Militars, y la altra los Diputats Reals. Item, que dits sachs se tingan dins de una caxeta de tres claus, la una de les quals dega tenir lo Diputat Ecclesiastich, y la altra lo Diputat Militar, y la altra lo Diputat Real. Item, que dita caxeta estiga recondita dins un Armari de la Sacristia de la Iglesia magyor de la Ciutat de Caller, fins altra determinacio, la qual tinga tres claus, de les quals una estiga en poder del Archibisbe de Caller, y en absencia de aquell, ó mort, son Vicari general, y la altra lo Compte ó Cavaller, que presidirà en lo Bras Militar, y l’altra lo Conseller en Cap de la Ciutat de Caller. Item, que se fassa extractio de tres dels ensaculats, primer hu del sach dels Ecclesiastichs, y lo altre del sach dels Militars, apres y ultimament hu del sach del Real, y estos se extraguen lo die del glorioso Sant Thomas Apostol, de la extracio al present fahedora en avant, y que lo offici de dits Diputats dure per bienni, no entenentse aço en los que al present se extrauran, perque estos han de estar en lo offici fins lo die de Sant Thomas del anny mil sinchcents vuytanta sinch. Item, que dita extracio se fassa en la Sacristia de Caller, per ma de un infant de set annys, fins altra determinacio. Item, que dels tres, que se extrauran, axi la primera com les altres veyades, los dos sien del Cap, ahont residirà de assiento lo senor Virrey, y lo tercer del altre Cap, lo qual no volent servir personalment, puga servir per procurador, ab que sia lo procurador de la matexa calitat, si gia no fos Prelat, que essent tal podra constituir Prelat, o persona en altra dignitat Ecclesiastica costituida. Item, que aien de vacar, y vaquen quatre annys, finit que ajen lo offici, los extrets en diputats, y apres passats los quatre annys, puguen de nou concorrer, y per tal effecte tant, tots que seran extrets se degan tornar y se tornen en la bolsa o sach dels quals seran extrets. Item, que lo que procehirà de dits drets, se tinga en una caxa ab tres claus, de les quals tinga una lo Diputat Ecclesiastich, y la altra lo Diputat Militar, y la altra lo Diputat Real, y volent tenir clau de aquella Vostra Senyoria Illustrissima, o los successors, que en tal cas tinga quatre claus. Item, que dita caxa estiga en la cambra, hont està la caxa de sa Magestat, que es en lo palaci Real de la present Ciutat, perque estiga mes segura fins altra determinacio. Item, que en la dita caxa se pose tot lo procehit dels drets, en presencia dels que tindran las claus, fent acte del que se posarà tots temps que se posarà en ella alguna partida. Item, que los pagaments, que se faran, se fassan de dita caxa, axibe en presencia dels qui tindran las claus, fent acte del que se pagarà. Item, que dits pagaments se fassan per mandatos de Vostra Senyoria Illustrissima, y de sos successors, ab ferma de Vostra Senyoria y de dits Diputats. Item, que los Officials, que mester seran, axi per lo exercici de dita caxa, com per altres necessitats ocurrents per la bona administracio de dits drets, se aian de ensacular en sos sachs separadament, y la ensaculacio, y extracio se fassa de la manera, com y en lo temps, que està dit dels Diputats, y no se pugan ensacular, sino persones ensaculades en rau de Conseller ters, y quart ò que sien tals, que puguen concorrer en dits graus, ab que tots sien naturals del present Regne, o haguts per tals. Item, que no pugan ser eligits, ni admesos en offici algu per la administracio de dits drets, personas que tingan Offici Real perque la administracio sia separada. Item, que Vostra Senyoria y sos successors, y los Diputats, que seran novament extrets, hajan de pendre comptes als que ne ixiran, y hauran dexat lo offici, del que serà procehit, y se haurà gastar del procehit de dits drets, y de dites torres, y de tot lo necessari per dits drets, y torres sino es en lo designe de les torres, qual sia de Vostra Senyoria Illustrissima, y de sos successors solament. Item, que si surtis dupte sobre la intelligencia de qualsevol dels presents Capitols, que en tal cas la declaracio de aquelles sia de Vostra Senyoria Illustrissima, y dels Diputats. Item, que los Diputats y altres Officials hajen de jurar los presents Capitols, y ebservancia de aquells en la forma solita. Item, que ab los predits pactes, y condicions, y no sens aquells, ni altrament, se consent en la imposicio de dit dret, y perque aprofitarian poch dites torres, si las principals plaças de aquest Regne, com son Calllr, Alguer, Castel-Aragones, Bosa, y altres Ciutats, no fossen fortificades com convè, y ab tota perfectiò, y la gent del Regne estigues desarmada; perço supplican à Vostra Senyoria quens mane favoris ab sa Magestat, en que sia servit fernos mercé de fera portar de Milà les armes, artilleria, y municions, que manà sa Magestat los annys passats, que se portassen de Italia, y que se fassan posar en perfecio dites fortificacions, fenttis mercé per dits effects dels subsidis, cruzadas, y Parlaments venidors, que son tant necessaries, com Vostra Senyoria sap, per estar aquest Regne com està fronter à la Barberia, et licet, etc. Sa Senyoria Illustrissima, oydes, y vistes las preinsertas respostes dades per los Reverendissim Spectable, y Magnifich Staments Ecclesiastich, Militar, y Real, à la proposicio feta per sa Senyoria Illustrissima de part de sa Magestat, a quinze del mes de Decembre del anny propasat, circa imposicio dels drets en la dita preposicio mencionats, pera edificar torres y guardies delles en les marines de aquest Regne, diu que accepta las offertes, y consentiment de posar los dits drets, ab les condicions en dites respostes contengudes, reservada en tot y per tot la moderacio, y reformacio, que à sa Magestat li semblarà, y serà servit, al qual sa Senyoria Illustrissima se offercie representar dit servici, y la voluntat ab que se lifá per los dits Reverendissim Spectable y Magnifich Staments, ylaque tenen de ferne altres magyoras, y supplicarli, quant encaridament porrà lis concedesca les dites condicions, y merces, que demanen, y altres magyors come merexen tant bons, y fiels vassalls de sa Magestat.
Provisum per Illustrem Dominum Locumtenentem, et Capitaneum generalem in Regio Consilio, et deliberatione in eo sumpta, die vigesima quinta februarii, anni millesimi quingentesimi octuagesimi tertii, Calari. Scriba Ferrer Notarius, pro haerede Serra.
Quas quidem petitiones, et Capitula praeinserta, et acceptationem per dilectum nostrum Locumtenentem, et Capitaneum Generalem in dicto nostro Sacro Supremo Regio Consilio videri, et recognosci fecimus, easque et ea laudantes, et approbantes, illas et illa, et omnia, et singula in eis contenta, et expressa, praefato nostro Sardiniae Regno, tribus Stamentis illius, vicinis, et habitatoribus, praesentibus, et pro tempore existentibus, tenore hujusmodi, de nostra certa scientia, deliberate, et consulto dicti nostri Sacro Supremo Consilio Regio deliberatione praeeunte, perpetuo concedimus, consentimus, et liberaliter elargimur, nostraeque hujusmodi concessionis, consensus, et elargitionis munimine, seu praesidio roboramus, et validamus, authoritatemque nostram Regiam interponimus pariter, et decretum. Dum tamen, et non alias, aliter, nec alio modo, quod administratio exactionis juris hujusmodi, non Deputatio, sed solummodo Administratio possit, et valeat nominari, quodque Deputati, qui ut dicitur constituti erant, et deinceps extrahentur, non hoc nomine, sed tantummodo Administratorum juris hujusmodi Deputationis, et Deputatorum in praefato nostro Regno Sardiniae amplius dici, et nominari prohibemus (15); quodque; scribae Administrationis novi juris hujusmodi deinceps non extrahuntur tertio quoque anno per sortem, sicut caeteri Officiales, sed ipsius Offitium, et ejus concessio nostrae Regiae provisioni spectet, in favorem unius ex tribus personis Majestati nostrae praesentandis pro parte Administratorum, seu Collectorum juris hujusmodi, quoties vacare contigerit. Attamen, ut aliquod gratitudinis nostrae Regiae benefitium sentiatur, volumus, quod officium hujusmodi pro nunc concedatur Gaspari Valmanny Notari licet sit extractus ad illud in prima extractione offitiorum praedictorum per eos facta. Qua pripter Serenissimo Philippo principi Asturiarum, Gerundae, Duci Calabriae, et Montis Albi, filio primogenito nostro charissimo, et post foelices et longaevos dies nostros in omnibus Regnis, et Dominiis nostris (Deo propitio) immediato, haeredi, et legitimo successori, intentum aperientes notrum, sub paternae benedictionis obtentu dicimus, dicto vero Spectabili, Nobilibus, Magnificis, et dilectis Consiliariis, Locumtenenti, et Capitaneo generali nostro in praefato Regno Sardiniae, Regenti Cancellariam, et Advocato, et Procuratori fiscalibus, Gubernatoribusque quoque, seu Reformatoribus in Capitibus Calaris, Gallurae, et Logudorii, Regio Procuratori Magistro Rationali, nostram generalem Thesaurariam Regenti, seu eorum Locumtenentibus, Vicariis, Potestatibus, Subvicariis, Alguazirijs, et Portarijs, et aliis Offitialibus nostris dicimus, et jubemus; Admodum Reverendos in Christo Patres, quoscumque Archiepiscopos, Episcopos, Abbates, Priores, et alias Ecclesiasticas personas requirimus, et hortamur, Ducibus quoque, Comitibus, Vice Comitibus, Baronibus, Militibus, et aliis generosis personis, Consiliarijs etiam, Consiliis et Universitatibus, quarumcumque Civitatum, et Oppidorum, caeterisque aliis personis et subditis nostris in dicto Regno Sardiniae constitutis, et constituendis, mandamus, ad incursum nostrae indignationis et irae, poenaeque florenorum auri mille, nostris Regiis inferendorum Aerariis, quod supplicationes, et capitula praeinserta, et unumquodque illorum, et omnia et singula superius contenta, teneant firmiter, et observent, exequantur et compleant, tenerique et inviolabiliter observari, ac exequi, et compleri, per quos decet, faciant operis per effectum, jnxta illorum mentem, seriem, et tenorem plenioris, cauti secus agere, fierive, permittere, aliqua ratione seu causa si dicto Serenissimo Principi, et Ecclesiasticae personae nobis morem gerere, caeteri vero Officiales, et subditi nostri, praeter irae, et indignationis nostrae incursum, poenam praeppositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium praesentem fieri jussimus nostro Regio communi sigillo in pendenti munitam. Datum in Monasterio Regio Sancti Laurentii, die XXVIIII mensis septembris, anno a Nativitate Domini, Millesimo quingentesimo octuagesimo septimo, Regnorum autem nostrorum, videlicet Citerioris Siciliae, et Hierusalem trigesimo quarto, Castellaeque Aragonum, ulterioris Siciliae, et aliorum, trigesimo secundo, Portugalliae tamen octavo.
Yo El Rey.
(1) È da notarsi il proemio che si premette al Diploma onde far rilevare il dovere dei principi di governare equamente i popoli sottoposti dalla Provvidenza al loro dominio, di provvedere al loro ben’essere e sicurezza, e di munire sufficientemente d’armi e di armati le città e le castella onde respingere gli assalti dei nemici. Di questa sorta di proemii non se ne leggono in altri diplomi dello stesso sovrano; dal che si deduce ch’egli annetteva molta importanza alla presente Prammatica (Legge).
(2) Dopo il già notato proemio generale, se ne fa un altro per dimostrare la importanza dell’isola (regno) di Sardegna, posta nel centro del Mediterraneo, così opportuna ai naviganti per l’accesso più facile e più breve agli altri paesi tutti soggetti al re cattolico, così vicina e situata rimpetto all’Affrica. E se ne deduce quanto perciò fosse necessario munirla contro gli assalti dei Turchi, specialmente dopo l’espugnazione della Goletta (Tunisi); e quindi si passa a ricordare tutto ciò che per un tale fine avea già fatto il re Don Filippo II.
(3) Si fa menzione delle ingenti spese fatte dal tesoro regio per fortificare le città di Cagliari e di Alghero, l’una posta nel lato orientale e l’altra nel lato occidentale dell’isola; pel quale oggetto si dice essere stati consunti quasi per intiero tutti i redditi e proventi che la Corona solea ricavare annualmente dall’isola medesima.
(4) La spesa dell’armamento delle due fortezze di Cagliari e di Alghero si dice quivi essere stata fatta co’ proventi degli altri regni del re cattolico, ed aver rilevato a più di cinquecentomila ducati d’oro, lo che corrisponde a tre milioni circa di attuali lire italiane.
(5) Da questo passo della regia Prammatica si rileva, che nel 1587 era praticata poco in Sardegna la pesca dei tonni, la quale però vi andò poi gradatamente crescendo, e pervenne all’attuale sua abbondanza, da cui deriva una parte non piccola della sua ricchezza marittima.
(6) Si rammenta quivi che per cura del governo spagnuolo si trovavano già edificate, e armate alcune torri nel litorale dell’isola e che le medesime aveano servito e servivano egregiamente a difesa dei Sardi contro le incursioni dei pirati barbareschi, e a proteggere il piccolo commercio di costa. E quindi si trae argomento a dire, che il vantaggio sarebbe infinitamente maggiore se tutto il litorale della Sardegna fosse munito di torri somiglianti nei luoghi più esposti ed opportuni; lo che appunto fu ampiamente trattato con gli Stamenti del Parlamento Sardo, e forma il soggetto della presente Prammatica.
(7) Dopo ultimata la lunga esposizione delle ragioni per le quali si credeva necessario di munire di torri armate tutto il litorale dell’isola; ragioni ch’erano state addotte dai tre Stamenti nelle rispettive loro deliberazioni; segue la inserzione dei Memoriali presentati a tale oggetto dagli Stamenti medesimi al vicerè di Moncada, dai quali però risultano le condizioni che la rappresentanza nazionale sarda appose alla imposizione del nuovo dazio.
(8) Real, moneta eroso-mista, così appellata in Sardegna, del valore corrispondente a 48 centesimi odierni.
(9) Lo Stamento ecclesiastico, che si componeva dei vescovi, dignitari, abati, e deputati dei Capitoli delle cattedrali del Regno, e rappresentava nel Parlamento tutto il clero dell’isola, dopo aver acconsentito alla imposizione del nuovo dazio, sotto condizione che se ne ottenesse l’approvazione dalla Sede Pontificia, aggiunse al suo Memoriale le altre condizioni, sotto le quali volea amministrato il denaro proveniente da siffatta imposizione.
(10) Il reale (moneta) dovea calcolarsi di soldi cinque sardi, equivalenti, come si è già notato, a quarantotto centesimi di attuale moneta italiana.
(11) Da questo luogo del Diploma si rileva che nel litorale dell’isola esistevano già molte torri, munite d’uomini e d’armi, fattevi erigere dal governo regio, dalle città, dai magnati, baroni e feudatari sardi, e che anzi stava a loro carico la erezione e l’armamento di altre nuove torri in certi punti determinati.
(12) Lo Stamento ecclesiastico chiede che sia dotato il Tribunale della Santa Inquisizione, che già esisteva in Sardegna, come lo erano tutti gli altri della monarchia spagnuola, e propone di prelevare la dotazione da questo nuovo dazio perché la Inquisizione è torre grandissima di difesa contro gli ereetici e gl’infedeli.
(13) Chiede lo Stamento ecclesiastico, che il Sovrano faccia spedire da Milano le armi, artiglierie e munizioni necessarie per mettere in buono stato di difesa le fortezze di Cagliari, Sassari, Alghero, Castello-Aragonese (antico Castel-Genovese e odierno Castel-Sardo), e Bosa, chiedendo che alla spesa occorrente sia applicata una parte dei proventi della S. Crociata e dei sussidi che saranno votati nei venturi Parlamenti.
(14) Siegue il Memoriale degli altri due Stamenti (militare e reale).
(15) Nell’accordare quanto chiedevano li tre Stamenti, il re Don Filippo II volle che le persone elette dai medesimi per sopravvegliare al nuovo dazio imposto all’isola assumessero il nome di Amministratori e lasciassero quello di Deputati; anzi proibì che quest’ultimo nome, siccome quello che indicava l’autorità e il dritto del Parlamento nazionale nella imposizione di qualunque dazio, non si dovesse mai più assumere e pronunziare in Sardegna. Era un avviamento a governo più assoluto ed arbitrario.