Relazione del ricevimento fatto in Alghero all’imperatore Carlo V in occasione del di lui passaggio e fermata in quella città, andando all’impresa di Algeri.

(1541. – 5, 6 e 7 ottobre).
Dall’Archivio municipale di Alghero (Autent.).

LA MEMORIA feta de tot lo que Sa Magestat ha fet en LALGUER, y de que se ha fet per sa venguda.

In nomine Illius per quem omnia gubernantur et ejus almae Virginis Mariae Montisserrati. Amen.

Tenyntse notiçia que lo Invictissimo y Catholic Don Carles per la divina clemencia Emperador de Romans sempre August y Rey Nostre Señor hama de passar de Italia en Barberia de mig jorn, per ala empresa de Alger, apres de esser arribat de Flandes y entes en les coses dels Luterans y esserse vist ab Sa Santedat en Lucha, ab gran exercit partj de la Speçia Ribera de Genova, Nostre Señor Deu fonch servit que a tres de Octubre mil cinch cents quaranta hu ab quaranta y tres galeres, que l’altra armada per temps s’era despartida, arribá en lo port de Bonifassi del Regne de Corsega, qual havia partit com es dit de la Speçia Ribera de Genova, del qual loch de Bonifassi scrigue Sa Magestat als magnifichs Consellers lo present any de la Ciutat del Alguer huna letra fermada de sa ma de la sua Iunta en dit loch de Bonifassi, y com entenia venir en esta present Ciudad del Alguer, la qual letra a dits Magnifichs Consellers fonch trasmesa per lo Noble Don Diego Dessena Governador y Reformador del Cap de Logudor de Sasser en fora migensant lo Alguatzir Joan de Norra dimecres (mercoledì) a cinc de Octubre a les quatre hores apres mig iorn, qual es del tenor seguent.

«Alos amados y fieles nuestros los Jurados de nuestra Ciudad de Alguer. – El Rey – Amados y fieles nuestros. Nos havemos legado en esta hora al puerto de Bonifassio y pensamos con ajuda de Nuestro Señor ser presto en esta Ciudad de Alguer, y porque despues que partemos de la Speçia no sabemos el viage que havran echo las naos de nuestra Armada que partieron delante, y deseamos ser de ello avvisados, encargamos vos y mandamos que luego que hestas rexibieredes, nos aviseis de los navias que havran aportado en este puerto, y assi de la dicha nuestra armada, como otros quales y mejor, y que via tenen, o para donde sinan, y de lo que sapieredes de ellos, y assi mismo dareis orden que en esta Ciudad no falten las vetuvallas que fueren menester para renfresco y provejmento de nuestra casa y corte haziendo en ello la diligencia que de vos otros confiamos. Datum en el Puerto de Bonifassio a tres de Octubre año MDXXXXI. – Yo el Rey. – Idagues Secretarii».

E subidament rebuda dita letra per dits Magnifichs Consellers, ab aquello honor y reverencia ques pertany entengueren en donar orde en lo que convenia, y en la matexia nit del dimecres arriba en ciutat dit Noble Governador qual y lo Magnifich Veguer Mossen Miguel Olives menor, y dits Consellers entengueren en fer fer un pont de lenyam en mar molt larch y ample, y en fer pastar molt pa blanch per presentar a Sa Magestat, y fer que per la terra a les portes de les cases y tendes hy hagues abundancia de pa, se traguessen axibe per les portes gallines, capons, pollastres, oques, anades, colomins, ous, rasims, formatges, fruites, y altres renfreschs, atalque la gent pogues comprar sens anar cercant, prohibint ab ordres nengu no venes a mes preu del solit. Manareu fer moltes tavernes de vins blanchs y negres, proveiren que les vaques y mottons del terme entrassen dins ciutat, y que les carnessaries stiguessen abundants; proveiren que los pescadors dels caligues y altres lochs accudissen ab pex y que tot stigues perplaçes a tal que Sa Magestat y sa Cort rebessen algun refresch en esta sua pobre Ciutat y reconogues la innata fidelitat de sos Vassalls que en ella stan y habitan, y axi matex dits Noble Governador, Veguer y Magnifichs Consellers consertaren fer a Sa Magestat una caça al Port del Compte, y de fet en la matexia nit anaren los Magnifichs Mossen Gueran de Cetrilla, Mossen Francesch Busquets, Mossen Salvador Cetrilla, y Mossen Perot Amat Cavallers desta Ciutat, y lo Magnifich Mossen Angel Torralba Conseller segons, y altres Ciutadans y Prohomens de Ciutat y servidors dells ab molt aparell de cavalls, cans, jagaradors, criats, y en dit Port de Compte speraren a Sa Magestat per caçar dos nits, fins que de fet arribaren les galeres al Port del Compte lo diious (giovedì) cerca migianit a sis de dit mes de Octubre, y lendemá divendres (venerdì) ans del die lo dit Noble Governador accompagniat de quatre cavallers quals eren Don Joan Manca, Don Angel Manca, germans, Don Jaume Manca y Don Joan Cariga Sassareses, que se trobaren aposta en ciutat per la vinguda de Sa Magestat, ab huna barcha armada aná al Port del Compte y arriba a hora que Sa Magestat no era llevada, y apres de esser llevat besa les mans de aquella, tant per part sua com de la Ciutat, y digue l’alegria tenian tots de la Junta de Sa Magestat; y com pesava als Consellers lo poch temps che avien agut per provehir del necessari ab mes abundancia de la que tenien y lo que mes convingue, y Sa Magestat los rebè ab molta voluntat, y digue que estava certificat de la voluntat de tots, y vejent gent de cavall, y a peu en terra, y dientli eren caçadors de la Ciutat que staven apparellats paraque si Sa Magestat volgues caçar lo pugues fer, lo stima molt, y los dits Cavallers, Consellers, y lo Noble Jaume Ramon çetrilla que y era arribat, y altres caçadors ya dits muntaren en galera y besaren la má a Sa Magestat; quals rebé ab molta voluntat, y de fet devallá ab son squifet en terra sens guardia ne altres, solament ab tres o quatre grans de sa Cort, quals eren el Duch de Camerino net del Papa Paulo Terçer son gendre, el Princep de Salmona Don Luis Davila Comenador Mayor d’Alcantara, lo Princep de Macedonia, y lo Embaxador de Inglaterra, y metens en mig de dits Cavallers, caçadors, oyda primer missa, qual se digue al lloch quesdiu la tragonayra que digue hun Capellá de Sa Magestat, apres munta a cavall y los altres Grans de sa Cort tambe, y caçaren, y Sa Magestat mata hun porch (un cinghiale) que li vingue a la posta ab hun gos del dit Mossen Gueran de çetrilla, y apres volgue Sa Magestat que lo dit Conseller y Cavallers montassen ab ell en la sua galera propria y ab aquells arriba en lo port de dita present Ciutat divendres a set de nit mes de Octubre, quasi a hora de vespres, y mentres Sa Magestat cassava, dit Noble Governador sen torna en ciutat y refferi als dits Veguer, y Consellers y ciutadans lo sobredit, y les galeres per lo semblant sen vingueren al port molta part de elles, ara huna, ara altra, talment que Sa Magestat vingue ab molt pegnes no curant dites galeres de formar guardia a Sa Magestat. E a desdelmatj (dieci del mattino) quatre fregates havien pres port, no cercant star per les puntes com solen.

Lo pont que la Ciutat feu fer per devallar Sa Magestat era de bigues, taules y cabrions molt llarch que passava dos sots de les segnes dins mar, al cap del qual e a volta del mar staven pintades les armes de Sa Magestat molt sumptuosament quals pinta Mestre Johanot Spert Ciutadá. Stava cubert dit pont de draps fins de Barcellona vermelles grochs y altres colors de molt valor y staven sperant a Sa Magestat dit Noble Governador y Magnifichs Veguer y Consellers accompanyats ob molts Cavallers, Ciutadans y prohomens de Ciutat y fora entrelts, quals eran Don Bernat Dessena germá de dit Noble Governador, el Alcayt çapata de Caller, Don Francisco Rebolledo Conseller en cap de Sasser, Don Johan Manca, y altres que per brevedat se dexian, vestits honradament, y lo Magnifich Conseller en cap portava les claus de la Ciutat en ses mans ab sous cordons y flochs de seda fina vermella y groga, y stant axi sperant tales galeres havien pres port y la gent de aquellas se astar passejan apposentada per cases que nenguna guardia sperava a Sa Magestat y la Ciutat desque arribaren les primeres galeres, fins que Sa Magestat fonch en palacio no resta de tirar sempre artellaria, carrech de la qual tenia Mossen Jaume Valdellos, y Sa Magestat fen posar totes les banderes y standart en la sua galera, y mana saludar la Ciutat de la sua propria galera ab quatre tirs de bombarda, quals tirats desembarca ab son squifet asoles ab lo Princep Doria (il Principe Andrea Doria) y los que vogaven, y ans de venir al pont per desembarcar en terra ana abdit squifet y dit Princep Doria arrodar y mirar la Ciutat de la banda de la mar çoes desde Sant Elm fins a la torre del Sperò o ademes, y dubitant los dits Noble Governador y Magnifichs Veguer y Consellers que Sa Magestat no entras per lo Portal Real sen anaren del pont, y no foren tant prest fora, queja dit Pont fonch saghegiat y donat a butty los draps de aquell per los soldats de Sa Magestat e altres, de que Sa Magestat pres plaier segons mostra, y apres de haver be mirat Sa Magestat torna ab dit squifet y desambarca al dit port, y mana a la guardia que sen anesse, que no era mester, que stava en su casa, y axi la guardia no serva orde negu com se sol en altres parts en palacio dins ny de fora, sino que se ne anaren a passejar ahont volien. En lo qual pont los dits Governador, Veguer, Consellers, y Ciutadans, Cavallers y Prohomens engenollats li basaren la ma, y Sa Magestat ab molt amor los rebe y donantli las claus dits Magnifichs Consellers, ut decet, Sa Magestat les acepta y apres les torna adaquell dient en lengua castellana – Jurados teneldas en bonora que desgo semos servido, y ansi hos mandamos y rogamos que tengais aquellas y penseis por el bien de la terra como sois obligados y vuestra fidelidad requiere. –  Per lo que altra volta dits Magnifichs Consellers le besaren la ma, y apres camina fins al cap del pont ahont en terra staven los Reverendissimos Bisbes de Ampuries ques troba present en ciutat vestit de pontifical, y Don Pedro Vagner Bisbe de Alguer y del Consell de Sa Magestat que se anhera entrat en ciutat y lavien rebut segons se acostumen rebre los prelats, qual no stava vestit de pontifical, y acompanyats del Vicari Mossen Francisco Guio y Duran Archipreste del Alguer, Canonges Capellans y Frares ab les creus segons es solit tenint la Veracreu en la ma dit Reverendissimo Bisbe de Ampuries stant ya aparellades dos cadires eren de Mossen Francisco Bosquets, y dos coxins de seda verda que dexa Domna Isabel Amada y Dessena, y lo palli de brocat forràt de taffetá girasol de la seu, Sa Magestat se engenolla sobre dits coxins e besa en mans de dit Reverendissimo Bisbe de Ampuries la Veracreu, y apres cavalca sobre un cavall castany molt ben guernit que stava aparellat, que era del Noble Don Joan Mancha y estant sot del pali digue al Bisbe del Alguer. – Obispo passat arha – y anava accompaniat ab los que portaven lo palli, y ab solemnitat y processio entra Sa Magestat en la sua ciutat del Alguer dit die de divendres a set del predit mes de Otubre mil sinchcents quarantahu a hora quasi de vespres, e portaven lo palli los Magnific Mossen Perot Castilla Donzell Conseller en cap, Mossen Angel Torralba Conseller segons, y Mossen Johan Galeasso Conseller quart, les Noble Don Pedro de Ferrera, Don Joan Manca, y lo Magnific Mossen Gueran de çetrilla, y entrant en Ciutat ana a fer oraçio en la Seu Catedral de dita Ciutat y apres de haver feta oraçio torna a cavalcar, y arribat en la posada del Noble Don Pedro de Ferrera en la Plaça, que stava aparellada, mana Sa Magestat que no fos portat mes lo palli, per que ans de descavalcar volia que anassen a veure lo restant de la Ciutat, que restava a veure de la part de la terra, pues havia vista la part de la mar, com de fet ana Sa Magestat y seguiren lo Noble Governador, Magnific Veguer, y Consellers los Cavallers que portaren lo palli, Don Bernat Dessena, Mossen Francisco de Bosquets, e altres Cavallers y Ciutadans de la Ciutat, y exint per lo Portal Real fora de Ciutat dixe Sa Magestat al Consellers – Jurados esta es la Iglesia que derribastes quando los Franceses (1) y dits Consellers digueren que si y arribat a la torre del Sperò, y parentli be la fabrica de ella munta encara fins a hun padrasta o terra cavallera que hi ha al pou de la rocha de hont se veu quasi la Ciutat y essent halli mira be Sa Magestat la Ciutat y dita torre del Sperò, y dixe – Bonita por mi fe y bien assentada ­– e girantse al Governador y Consellers dixe – esto es de poca importancia, alsat el llenso de la muralla y la torre asta l’altaria de aquellos dos hombres y fins la hobra dientho que dos homes que estarien drets sobre la muralla vella de dita torre, y tornantsen Sa Magestat en ciutat essent en mig del trast de dita torre del Sperò y la torre del Portal Real que respon devant San Miguel digue Sa Magestat – Jurados arha sera bien se haga una casamatta que el resto todo sta bien, y continuen son rampar, y essent entre el portal nou y vell Sa Magestat quasi atura lo cavall per mirar les sues armes que estan alli pinlades, y los Consellers le digueren que en semblants fabriques se despenien los diners que Sa Magestat feya merçe a la Ciutat qual respos – bien lo veyo, plaseme de ello – y entra en ciutat, y entrat en la posada de dit Don Pedro descavalca y sen munta en la Sala, ahont lo Princep Doria y altres grans lo esperaven y Sa Magestat parla un poch de temps ab dit Princep Doria sobre de la armada de mar que per lletra que tenia dit Noble Governador se sabia ahont havia aportat, y sen entra en la cambra, y totom sen ana en ses cases, y apres de esser en la cambra Sa Magestat se posa a la finestra ab lo Princep de Macedonia, lo Princep de Salmona, lo Duch de Camerino Net del Papa y Gendre de Sa Magestat, y Don Luys Davila Comanador Major d’Alcantara, stant rient ab aquellos y mirant la plaça y vehent les vaques y beus embarcaven los soldats com corrien per la plaça, y les mattaven a coltellades, y essent ja quasi nit los dits Magnifichs Consellers acompaniats ut supra anaren a palacio y verbo suplicaren a Sa Magestat fos servit de recordarse de aquesta sua ciutat, puex Nostre Senyor Deu nos havia fet merce que Sa Magestat era vingut en ella per star en hun fontt de rocha depoblat, y en continua pugna de enemichs, que sol tenien lo nom de esser vassalls fidelissims de Sa Magestat al que aquella respos dient – Juradors la gana que teniamos de ver l’Alguer nos ha hecho venir en Serdenya, que otramente no venyamos, y pues hemos vista la Ciudad y la importancia de ella al presente no podemos proveher nada por star de camino, embiamos a acordar en Spanya que alli lo proveyremos y mandaremos segun mejor fuere nuestro servicio y la importancia de la Ciudad requiere y vuestra fidelidad merece y quira, antes de mucho nos vereys arha otras ves si Dios fuere servido – del quet dits Magnifichs Consellers besaren la ma a Sa Magestat fent gracies ad aquella de la bona voluntat y amor les amostrava y sen anaren, y encara que stigues fet lo preparatori en palaçio de sopar, Sa Magestat no sopà salvo que en la nit mengia certes rosgues de bescuit blanch y begue aygua canellada y aço feu per trobarse indispost del pit, y ans de posarse Sa Magestat al llit dixe al Conseller quart que en tot era estst y era present. – Jurado vayanse todos, no hemos menester anada, que ya stamos en nuestra casa, al que respos hun Alabarder de Sa Magestat anomenat Rodrigo y dixe – Señor los Jurados no han provehido de colxones por nos otros, bueno sera que descalguemos estos panyos derras y nos ehsemos en ellos, y Sa Magestat sen rigue y dixe al dit Conseller quart – Jurado, mira que no hagan dayno estos, y dit Conseller respos, no haran Señyor, y totom sen ana y Sa Magestat se posa al llit que la Ciutat havia aparellat, y dit Alabarder non dix per falto de llits, que totom stava ben aposentat, sino per las strenes que la Ciutat les dona axi als alabarders com alls allacayes, guardaroppa, furners, porters, dispenser, y coch, que dit Conseller quart per part de la Ciutat los strena a tots de çena settanta ducats, segons que la qualitat del offici requeria, y cobra lo palli y draps de que restaren molt contemps de la Ciutat, y lendema, levada ya Sa Magestat, se fen preparatori de missa en la sala del palacio ahont Sa Magestat y molts Princeps, Duchs, Marqueses, Comtes, Prelats, y grans Señors de sa Cort, dit Noble Governador, y Magnifichs Veguer, Consellers, Cavallers, Ciutadans, y altres del Alguer oyren missa qual digue hun Capellá de Sa Magestat, y essent hora de dinar totom sen ana en llurs posades, y Sa Magestat sen torna a la cambra ahont dina ab tot aquell aparell y provisio que a Sa Magestat requeria a la cambra secret, per trobarse indispost dels pits com es dit, y a cap de hun poch Sa Magestat mana e fee orde que totom se embarcas, y essent ja quasi les dos hores Sa Magestat mana partir, y exint de la cambra a la sala per anarse a embarcar, en dita sala en presentia dels sobredits Princeps, Duchs, Comptes, Prelats, y grans Señors dela sua Cort, y del dit Noble Governador Don Diego Dessena, y de molts altres Cavallers, y Ciutadans de la present Ciutat Sa Magestat armá Cavallers als Magnifichs Johan Galeaço Conseller quart ya dit, y a Mossen Duran Gujo del Alguer, a Mossen Pedro Pillo, a Mossen Cano, y a Mossen Virde de la Ciutat de Sasser, y a Mossen Johan de Lisqrexo de Castell Aragones, y prengue carta de la milicia lo Secretari de Sa Magestat Mossen Johan Peralongo, y devallansten per la scala de palacio dit Conseller quart fet Cavaller com es dit demana a Sa Magestat licentia de anar a servir a Sa Magestat en esta empresa de Alger, y Sa Magestat respos – Jurado serveis vuestro officio per aora, y ansi hos lo mandamos – y volent exir Sa Magestat de la porta del palacio lo noble Don Pedro de Ferrera se acosta y suplica a Sa Magestat que tingues per be y fes servici de aceptar en son loch a son germá Don Miguel de Ferrera, qual era alli present puex ell per sa indisposiçiò no podia anar a servir a Sa Magestat en esta empresa, y Sa Magestat lo acepta, y giranse Sa Magestat al dit Conseller quart que representant la Ciutat le anava al costat squerre, com los altres sos companyons no se trobaren presents per star ocupats ab los hostes y grans señors tenien en casa, des de la porta del palaçio, fins a la porta de la mar le anava parlant demanantle Sa Magestat del assento y trato de la Ciutat, y dit Conseller le dona complida raho de tot, y essent intrat al dit portal de la mar Sa Magestat mana desembarcassen lo pont de la gent que y era e munta en aquell, y ya stava aparellat lo squiff de la sua galera; y besar primer la ma de aquella los dits Governadors y Conseller quart y molts altres Cavallers, Ciutadans, y Prohomens de Ciutat Sa Magestat se embarca y fonch disapte a huyt del mes de Octubre, y partirense totes les galeres seguint a Sa Magestat y anaren al port de Comte, y apres en lo fer del dia del domengie ab molt bonissim temps feren llur via per a la Ciutad de Mallorques, a hont tota l’armada se havia de juntar segons Sa Magestat dix, y de alla havien de partir per Alger. Nostre Señor le done victoria peraque reduesca los princeps pagans al gremi de la Santa Mare Iglesia Ames. A la qual Cesarea Magestat los dits Magnifichs Consellers per part de la Ciutat per refreschs de la sua casa y cort feren present de moltes vaques, de molts moltons, de moltes gallines y capons, de molts rasers de pa blanch fet a cocorroys, de moltes botes de vy y mell y de malvesia, de moltes dotzenes de antorxes y veles de sera groga, de moltes fruites, ortallas y altres refreschs, de que Sa Magestat ne resta molt contenta, no obstant que y hague poch intervall de temps que sol foren trenta hores talment que la Ciutat ne pogue fer lo que haguera volgut ab mes compliment, oltra que tots los cortesans en general y particular  sen son anats molt contents tant per lo aparell de les posades per que tots foren ben aposentats per cases, com encara per lo compliment de les vituvalles y recapte havien trobat en ciutat ab molt amor y cortesia. E Sa Magestat mana al dit Conseller quart quen tenia carrech de dit renfresch que lo dispensas en la sua casa y cort a orde de Francisco Duarte provisor general de Sa Magestat, com de fet dit Conseller effectua y compli segons consta en les poliçes que aquell le feya una de les quals se inserta o tenor de ella, y les altres per brevedat se dexaran de insertar qual es del tenor seguent – Muy Magnifico Señor Joan Galeaço Jurado de la Ciudad del Alguer. Mande Vuestra Magestad que se consigne para la galera capitana en que viene Sa Magestat seis vacas, y veinte carneros, y quatro botas de vino blanco y dos de tinto, y sinquenta anes, y seis sacas de pan fresco para provision de los gentiles hombres y criados de Sa Magestat que van en ella; demas de lo que por otra parte se da a la propria galera y que sea del frazido fecho en l’Alguer a VII de Octubre MDXXXXI. Assi misme se den para esta galera tres sestas de uvas y uno de naranges. Al servicio de Vuestra Magestad Francisco Duarte. E oltra lo sobredit, tots les grans coltres ne dexaren de comprar moltons, y vaques, vins, pa, y altres vitualles per haverni ab abundancia, e mes s’aguefaren y donaren a butty, y a fil de spada, cerca dosentes vaques del dit Noble Governador, de Mossen Galçeran Ferret, de Mossen Berthomeu Castanyer, y de altres Señors de bestiar de ciutat, de que Sa Magestat prengue plaier, y mana al dit Francisco Duarte les pagas, dient, paganse paganse no se reçiba tanto danyo, y aço mana Sa Magestat moto proprio sens que nengu tal li suplicas, per que la Ciutat entenia tot pagarlo com de fet ha pagat y pagara y fara la contenta a totom.

E porque en raho que de tanta gloriosa vinguda y visita de Sa Magestat sen fassa espressa memoria en los registres de la Casa del Consell de aquella, y a que los que vindran lo veyen, de manament de dit Noble Governador, y Magnifich Veguer y Consellers se fa la present, y se recondex en lo archivi de la dita Ciutat, e aço per haver la mayor part de la cosa passada per ells, e altra referida y publicament vista per tota Ciutat huy disapte (di sapte, cioè giorno di sabato) a huit de Octubre mil cincents quaranta hu.

E apres de la partida de Sa Magestat los dits Magnifichs Consellers per mes memoria y honra de la Ciutat y dels que vindran en aquella manen affigir y sculpir les armes de la dita Magestat Cesarea, y sota dellas las de la Ciutat y de dit Noble Covernador, y bayx de totes un retulo o epigrama manifestant dita vinguda tant gloriosa lo dia mes y any, y los que governaren la Ciutat en lo modo e forma que seguex.

CAROLUS QUINTUS
DIVINA FAVENTE CLEMENTIA
IMPERATOR ROMANORUM SEMPER AUGUSTUS
HISPANIARUM ARAGONUM SARDINIAEQUE ETC. REX
VII DIE OCTOBRIS ANNI MDXXXXI
CUM QUADRAGINTA TRIBUS TRIREMIBUS
AD PORTUM HUJUS CIVITATIS ALGUERI
FELICITER PERVENIT ET IN EA DUOBUS DIEBUS PERMANSIT.
NOBILI DON DIDACO DESSENA
PRAESENS CAPUT LOGUDORI GUBERNANTE
ET MAGNIFICIS
PETRO CASTILLA DOMICELLO ANGELO TORRALBA
AUGUSTINO PONT ET JOANNE GALEAÇO MILITE
CONSILIARIIS EXISTENTIBUS
AC AUGUSTINO TORRALBA PRO CLAVARIO
IN CUJUS REI MEMORIAM HOC EPYGRAMA SCRIPTUM EST.
M. D. XXXXI.

(1) Alludendo all’assalto dato alla città di Alghero dai Francesi condotti dal visconte di Narbona nel 1412.