Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – XCII

Decreto e capitoli riguardanti gli Ebrei della Sinagoga di Cagliari, emanati e pubblicati da Don Iñigo Lopes di Mendoza, vicerè di Sardegna (1).

(1488…).

Dall’antico Archivio Patrimoniale di Cagliari, Vol. I, Let. Y.

Lo Rey de Castella, de Arago, y Sardenya.

Ara oyats que us notifica lo molt Illustre Senyor Don Iñigo Lopes de Mendosa lloctinent general de la Magestat del Senyor Rey, y Virrey, Governador General del present Regne de Sardenya, a tot hom generalment de qual sevoll lley, condissio, o estament sia, que com per las lleiys divinas, y humanes los Iuheus deguen esser separats del viure del Crestians, y en tal manera anar senyalats, que tots sian coneguts per ço lo dit Senyor Virrey, y Governador, inseguint los manaments de Sa Magestat del Senyor Rey per lo benefissi de aquest Regne ha fets, y ordenats les capitols seguents:

Capitols fets per manament del spectable Senyor Virrey sobre lo redut de la Ahama dels Iuheus de la Sinagoga de Caller de tants secles en ella estants, ab interventio, y expres consentiment del Reverendissim Senyor Archebisbe.

Primo que los Iuheus estiguan com sempre ab antiquo son estats separats en llur carrer del present Castell, y Ciutat; y non pugan vivre en altra part mesclats ab los Chrestians, ni comprar cosa en ninguna altra part de la Ciutat, Appendissis, sots pena de perdre lo preu y la cosa; y que ningun puga anar sens portar la vetta groga (nastro giallo) en lo berret, salvo si anas en viatge.

Item que los Iuheus tingan en la carniceria una taula per la llur carn en lloch separat y deputat per lo magnific Procurador Real: e que lo Rabby no puga degollar altra carn sino per aquella taula, a pena de cent lliures. – Es deliberat que la carniceria dels Iuheus sia apartada de la carniceria dels Chrestians, e que sia feta en un clos sota la muralla à despeses comunes dels Iuheus, e del qui cull lo dret de les taules de la dita carniceria. E per relevar los dits Iuheus de major perdua, es stat vist que lo Rabby de dits Iuheus haia facultat de triar de la carn viva, aquella que millor li parrà. E que no puga tocar, ni degollar altra carn, sino aquella viva que triada haura, sots la dita pena.

Item que Chrestià algù no gose comprar carn de dita taula dels Iuheus, ni lo carnisser vendre tal carn a Chrestià, a pena de X lliures per la primera vegada, e les altres a arbitre de Sa Senyoria la dita pena al carnisser.

Item que tot Iuheu, o Iuya porten rodelles vermelles en los pits ben alt, à un palm de la orella dreta o squerra en las vestidures per totes les Ciutats y llochs poblats, aout anivrn, del present Regne, a pena de perdre la vestidura.

Item que Iuheu algu no gose cavalcar en les festes manades guardades per la Sgleia, ço es per fer mercaderia, o negossiar; sinon tant solament per passaiar, a pena de perdre la cavalcadura, e dites mercaderies: so es les festes anyals diumengyes, festes de Nostra Dona, e dels Apostols.

Item que Iuheu algu, o Iuya no gose tenir en sa casa Crestià.o Crestiana a salvada, mosso, o mossa, dida (balia), sclau, o sclava, o altre servicial Chrestià, a pena de XXV lliures, e perdre lo sclau, o sclava.

Item que Iuheu algu, o Iuya no gose fer fena (lavoro manuale) en les dites festes dels Chrestians ab portes ubertes, a pena de X lliures. Emperò si farà dita fena en la sua cambra e sala, pux no la fassa à la finestra, o en altra part, puga tenir les finestres ubertes sans pena.

Item que ferrer algu Iuheu, texidor, o texidora, argenter, fuster (falegname), o altre manestral de qual sevoll offissi, que fassa remor, no gose fu dit offissi en les dictes festes en manera alguna, a pena de X lliures.

Item que los Iuheus que vindran de ultramar, en qual sevull lloc sbarquen de la illa (isola), no puga praticar ab ningu, sens que tinga llicentia en scrits del Rabby de la Sinagoga de la present Ciutat, y ell subit que serà avisat ne done la deguda notisia al Senyior Archebisbe de la dicta Ciutat, y sa Senyoria li done, o no, la facultat de poder dit Rabby dar pratica als dit Iuheus, ahont saran, segons antich usatge, y consuetut, que lo dit Rabby en lo que toca a les coses de llur ley sia aquell que dispondre dega tot. Sots pena de la vida al Iuheu que contra vindrà, y al Chrestia que ab ell tindrà pratica de confiscassio de sosbens, y desterro del Regne.

Item que Iuheu algu, o Iuya no puga portar or, seda, joyes, ni grana en vestir algu dins ni fors la Iuheria, sos pena de perdre los dits vestits, e joyes: exceptat que puga portar les arres de son matrimoni dins (dentro) la Iuheria.

Item que Iuheu algu o Iuhea (2) no gose portar borzeguins, tepins, ni sabates daltre color que negres, a pena de perdre aquells, exceptat quant van a cavall fora la ciutat, sots pena de perdre dit capussos e cavardos.

E axi vol lo dit Senyor lloctinent General que qualsevol offissial tinga facultat de executar les penes dels bens de qual sevol qualitat; lo tiers de la qual pena sia del acusador; y per que ningu ob ignoranssa no se puga excusar, mana lo dit Senyor Virrey esser pubblicada per los llochs acostumats de la present Ciutat: e guardese, qui guardar se ha. (3)

(1) Questi capitoli, decreti e rigori contro gli ebrei nati e dimoranti in Cagliari erano forieri della loro totale espulsione dall’isola, la quale ebbe luogo quattro anni dopo sotto il regno di Ferdinando il Cattolico e il Viceregato del D.re Giovanni Dusay. (Ved. infr. il Decreto relativo del 31 marzo 1492, Cart. n.° C.)

(2) Juhea. È questo il solo luogo in cui si trova così scritto il genere femminino degli ebrei: negli altri luoghi si legge costantemente scritto Juya.

(3) Poiché si parla di Ebrei e delle loro sinagoghe in Sardegna, non sarà inutile notare, per complemento di tali notizie, che nel 1381 gli ebrei Giacomo Bassach e Beth di lui consorte, vendettero con stromento (da noi letto ed esaminato negli Archivi della Chiesa Cattedrale di Alghero) al pure ebreo Vitale Alabi una casa sita in detta città di Alghero nella strada che conduce ad castellas (odierna contrada di Santa Croce), per fabbricarvi la loro Sinagoga. Da ciò si deduce che prima dei decreti e capitoli del 1488 emanati dal Vicerè de Mendoza, e contenuti nel presente documento n.° XCII (anzi già da un secolo prima), non era proibito agli Ebrei di acquistare e possedere beni stabili nelle città e nei luoghi abitati dove essi dimoravano: lo che pure è dimostrato da una Concessione fatta nel 1432 da Francesco Giovanni di Santa Colomba, governatore e riformatore del Capo di Sassari e Logudoro, con la quale autorizza Magistrum Salomonem Averno Iudaeum a comprare quemdam campum terrae positum intra regales Villae Alguerii, prope campum, seu ortum Presbyteri Bernardi Durant, per seppellire i cadaveri degli Ebrei. – Esisteva inoltre nei Regii Archivi di Cagliari uno scritto (Quinternum), nel quale erano registrati con barbarissimo latino i varii privilegi accordati dal Re di Aragona Don Alfonso I agli Ebrei dimoranti in Alghero. Però, se una qualche concessione era fatta agli Ebrei onde potessero acquistare beni stabili, e se talvolta conseguivano qualche privilegio, non è men vero che in Sardegna, come altrove e dappertutto, essi erano considerati come membri di una nazione proscritta, co’ quali i Cristiani non dovessero mai avere reciprocità di vivere e d’interessi sociali. Abbiamo infatti fra gli altri un documento del 1439, dal quale si ricava che Stefano vescovo di Sora, o Sorres, nell’isola proibì, sotto pena di scomunica, ai suoi diocesani di conversare, mangiare, bevere, dormire e contrarre amicizia con gli Ebrei, e di far co’ medesimi contratto alcuno di compra e vendita, sbandendoli così dal consorzio civile. Tale documento esiste in un Codice papiraceo della antica Chiesa di Sorra, ed è del tenore seguente: «A dies XXVI de Agustu de MCCCCXXXVIIIJ. Est istadu dadu cumandamentu ad totu sos clerigos de Sorra per issu reverendo in X.° patrj et domino donno Stephanus Dei et apostolice sedis gratia episcopus Sorrensis qui omnia prejderu depiant ammonire et dare cumandamentu ad totu su populu de Sorra, qui nexunu non converset, et non depiat conversare cum sos Judeos, non manducare, non biere, non dormire, non faghere amighitia, non vender, non comporare, non receptare: et qui contra at fagher bolimus qui cadiat in sa excomunicatione, qui non siat absolvidu infinis ad ateru cumendamentu nostru».