Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – VIII

Leonardo Cubello Marchese di Oristano, e Conte di Goceano presta giuramento di fedeltà e di vassallaggio al Re di Aragona, a mani del suo Luogotenente Generale in Sardegna, con riserva e promessa, che lo stesso giuramento sarà prestato dagli uomini della città e del Campidano di Oristano, e dagli uomini di Parte Milis, e del Contado di Goceano.

(1410. – 30 Marzo)

Dai Regii Archivi di Cagliari, Registr. K, 4 cit.

Die trigesima mensis Marcii anno a nativitate Domini MCCCCX in… Civitatis Oristanii honorabilis Lehonardus Cupello constitutus personaliter prestitit sacramentum… fidelitatis et vassallagii in posse honorabilis Raymundi Curillis Locumtenentis honorabilis Petrus Torrelles locumtenentis. Fuerunt testes Mossen Galceran de Cosanas Mossen Guillen de Pinos ffr – Mossen Ramon de Gravalosa mossen Lanca en Francesch Tona en Bernard de Jongros lo Prior de Bonarchato mossen Iohan de Corbera comandor notary Iohan Dayana e l’altre notary seu Lemutxo de Vila Pedro de Mannai potestat (1).

Primerament micer Lehonardo Cubello fara sagrament e homenatge de feeltat axi com es acostumat fer al molt honorable mossen Pere Torelles Cavaller Lochtinent del molt alt e molt excellent princep e Senyor lo Senyor Rey Darago e de Sicilia en lo regne de Sardenya e de Corcegue que ell los seus proclamaran e havran per tots temps bons e leals Vassals del dit Senyor Rey e de sos succehidors e mes avant quel dit micer Lehonardo e los seus proclamaran e havran per tots temps per llurs verdaders senyors naturals lo dit Senyor Rey Darago e los seus succehidors a la obediencia manaments e subiectio dels quals e de llurs officials obeiran e no altres axi com bons e leyals Vassals deven e son tenguts fer per llur rey e Senyor natural segons forma de dits Capitols. Encara mes quel dit Micer Lehonardo Cupello e los seus james faran fer o consentir permetran ne intrevendran directament o indirecta palesament ne amagada per ells ne per interposades persones en tractes ne fets alscuns qui sien o vinguen en lesio preiudici o dampnatge del dit Senyor Rey ne de ses succehidors ne sos regnes terres Castells villes ho Vassals ans sils sabien o intenint dir aquells encontinent divulgaran e dinunciaran o divulgar e denunciar faran al dit Senyor Rey e a sos officials o per defensio e obstacle de les dites coses faran tot ço que bons e leyals vassals son tenguts e fer deven per llur Rey e senyor natural. E si cas era ço que Deus no vulla quel dit micer Lehonardo ho los seus fahessen contra les dites coses o alcuna de aquells que sien decontinent encorreguts en pena de excomunicacio e de trahicio de la qual nos pusquen deffendre per alcuna causa o raho ans per sola hostensio de la present fossen o sien hauts per convictes e per confesses e la dita ciutat e capitano de aquella Parte Milis e Comtat de Cossiano sien perduts totalment aells axi com a rebelles e adquisits al dit Senyor Rey e succehidors seus. E mens avant que siera cas que alcun Rey baro magnat o gens extranyes volguessen intrar en la present Illa per offendre e occupar aquella o alcun baro o altre si rebelles contra lo dit Senyor o succehidors seus quel dit Micer Lehonardo e los seus per deffensio servey e honor del dit Senyor e de ses succehidors ab la bandera reyal e abla sua e ab aquella sues gent de Cavall e de peu que porra los contrastaran e offendran de tot llur poder en persones e bens en quant fer puxen e faran e observaran tots altres coses que bons e leyals vassals e sotsmeses son tenguts e fer deven per llur Rey e Senyor natural (2). Item los homens de la Ciutat de Oristany e del Campitano de Parte Milis e del Comtat de Cossiano faran homenatge de feeltat al dit Lochtinent de Rey qu ells ne los llurs no contrastant quel dit honorable Lochtinent de Rey per obviar e cessar homicidis scandalo perills e dampnatges qui stan apparellats es esperaven seguir e conservacio e aucmentacio del poble de la Illa que puxa daci avant estar e vivre en tranquillitat e repos los haien donats per Vassals e servidors a Micer Lehonardo Cupello directament o indirecta palesament ni amagada per ells ne per interposada persona james vindran o venir permetran ne consentiran en tractes ne fets alcuns quitoquen o sien contra la honor del dit Senyor Rey Darago de Sardenya de Sicilia ne de sos succehidors officiels llurs ne en lesio prejudici o dampnatge dels Regnes terres castels viles lochs ne Vassals dels dits Senyors ans decontinent que ho sabran ho entendran dir ho denunciaran o denunciar faran al dit Senyor Rey e a sos succehidors e officials seus e de tot llur poder ab armes hi contrastaran en deffendran per salvar llur promesa e bona fe seguretat e sagrament per ells fet. E encas que contra les dites coses o alcuna delles fahessen que sien encorraguts en pena de trahicio e en laltres penes contengudes e expressades en los capitols derretament concordats fermats e jurats entre los Senyors Rey Darago e llurs officials passats e los jutges Darborea e Micer Branchas (3).

(1) L’uffizio di Podestà, o Capo del popolo di Oristano esisteva fin dal tempo di Ugone IV Giudice di Arborea. Leonardo Cubello era Podestà allorchè fu eletto popolarmente Signore degli Stati Arboresi. Dopo questa elezione, il nuovo Podestà che gli succedette fu Pietro de Mannay sovra nominato.
(2) È questa la formula del giuramento che prestò Leonardo Cubello; e la medesima nel MS. succede all’attestazione che si fa di aver egli giurato, a presenza dei testimoni ivi indicati, in posse honorabilis Raymundi Curillis (forse, e più esattamente Cruillis), Locumtenentis honorabilis P. Torrelles, Luogotenente Generale del Re di Aragona.
(3) Qui invece la formula del giuramento che doveano prestare gli uomini della città di Oristano, del Campidano, di Parte Milis, e del Contado di Goceano, è riportata nel MS. prima del giuramento da essi prestato, del quale poi si fa attestazione separata nelle due Carte seguenti N.° IX e X. – Si deve però notare la specialità che si trova in questa seconda formula, nella quale, e precisamente nella sua conclusione, sono richiamati in osservanza i capitoli delle paci, o convenzioni, ch’erano stati giurati per lo innanzi dai Re di Aragona, dai Giudici di Arborea, e da Micer Branca; ch’è quanto dire gli atti di pace seguiti nel 1386 e 1388 tra i Re di Aragona Don Pietro IV e Don Giovanni I da una parte, ed Eleonora di Arborea, e Brancaleone Doria suo marito dall’altra. (Ved. Vol. I di questo Codice, – Diplom. e Cart. del Secolo XIV. – Carta n.° CL).