Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XV – LI

Istruzioni date dal Re Don Giovanni II di Aragona a Guglielmo di Peralta Tesoriere Generale, e a Guglielmo Puiades Conservatore del Reale Patrimonio in Sicilia, i quali doveano passare prima in Sardegna, affinchè usassero tutti i mezzi ed argomenti possibili per indurre Leonardo d’Alagon Marchese di Oristano, e Conte di Goceano, a sborsare di presente quarantamila fiorini d’oro, seconda metà degli ottantamila convenuti nell’Atto di Concordia dell’anno precedente, o almeno di anticipare fiorini trentaduemila, ammontare delle due rate dei due anni immediatamente successivi pattuite nello stesso Atto, poichè il suo tesoro Regio ne abbisognava urgentemente per sostenere la guerra contro i Francesi, dei quali si temeva il prossimo ingresso in Catalogna; con commissione ai medesimi inviati di conoscere di alcuni altri affari riguardanti il governo insulare delle cose sarde.

(1475. – 3 giugno).

Dai Regii Archivi di Barcellona, Registr. Divers. Sigilli Secret. ab ann. MCCCCLXXIV ad MCCCCLXXVIII, fol. 20.

ADDITIO.

Instructionum per Dominum Regem commissarum Guillermo de Peralta, Thesaurario Generali et Guillermo Pujades, Conservatori Regii Patrimonii in Regno Siciliae, euntes pro ipso Domino Rege ad Regnum Sardoniae.

Item, los dits tramesos, essent en Sardeña, se conferràn à Oristany, e diràn al Marquès la necessitàt, que sà Magestàt te, à causa de la entrada dels francesos, qui sespere esser de dia, en dia, per la qual sa Magestat harà menester moltes pecunies, è que jatsia à lo dit Don Leonardo en aquesta paga, que serà aterme dins breus dies, no haja donàt sino XVI mil florins (1); emperò atesa la necessitàt de sa Excelencia, per lo molt servey quen farà à aquella lo persuadiràn, que la paga del present any, è les altres dues, ço es à cumpliment dels XXXX mil florins restants vulla fer ensemps sens dilaciò, è ço molt stretament li encarregaràn; ab totes aquelles rahons, è modos quels sie possible, car la dita Magestat no cura de mes dirlos, per quant los dits tremesos saben la necessitat de la dita Magestat, è sabran persuadir aço molt bè; emperò hon lo dit Marquès no volguès pagar tots los dits XXXX  mil florins, almanco se esforçaràn sien pagades la present anyada, è l’altra; qui serien per tot XXXII mil florins, tot açò solicitaràn molt discretament: E hon lo dit Marquès nos volguès tant stendre, ne ferli aques servey, faràn ab ell tot lo que poràn, è conexeràn esser en aument, è servey de sa Altesa.

Item: Los dits tramesos, essent en Sardeña, è seràn en Sacer, pendràn informaciò, qual causa es de tantes comocions que son alli, uns contra altres, de les quals se diu esserne gran causa, è Cap lo Procurador Real, è Mossen Angelo Cano, è alguns altres qui meten, è comporten anar, è entrar gent armada per la Ciutàt, è aximateix pendràn informaciò en qual manera, lo que se ha en son Offici, è en la administraciò de la justicia, è de tot cautament sien scrit, è tramès la informaciò à sa Magestat per persona fiada, closa, è segellada affi que a aquella conega, è senta, qui es causa de tals desordens, è hi puxa prevenir, segons cumplirà en son servey.

Item: Diràn al dit Visrey de Sardeña, que sa Magestàt està en strem admirada, que es causa, que tanta dilaciò se sia donada en lo fet de Vila Spaciosa, è altra Vila, qui foren dels Torrellons, confiscades à la Cort per sentencia donada, per lo Procurador Real, la qual lo dit Visrey havia fet reveure, perque molt lo strengaràn de part de la dita Magestàt, que sino serà fet, que ab la mes pretesa ques puxa hi sia donàt.

E si aquells serà vist per dita sententia pertanyer à la Cort, de continent donarà possessiò a Franci Ros, Procurador del Magnifich Mossen Johan de Coloma, Secretari de sa Altesa, al qual ha feta gracia de les dites Viles en lo dit cas, segons mes largament se contè en les instruccions que lo dit Visrey sen portà ultimament, partint de sa Magestat; è per tant ab gran cura, è solicitut si haurà lo dit Visrey, si desige fer accepte servey à la dita Magestat, è no res menys, lo solicitaràn, que si no es stada donada la possessiò de la Canongia de Cullarii al Procurador de Mossen Blay de Coloma, que de continent li sia donada, segons diverses voltes es stàt scrit. Expeditum Barchinonae III, mensis Junii, anno Domini M.CCCC.LXXV.

Rex Joannes.

Dominus Rex mandavit mihi Joanni de Coloma.

(1) Li sedicimila fiorini d’oro già pagati in contanti da Leonardo D’Alagon alla data della presente Carta faceano parte della prima metà degli ottantamila, ossia dei fiorini d’oro quarantamila ch’egli dovea pagare nel primo anno il quale andava a finire fra breve, cioè nell’ottobre 1475. Gli altri ventiquattromila fiorini, complemento dei quarantamila, doveano essere stati già messi in conto, e per altri pagamenti fatti nell’isola dal Marchese di Oristano ai tesorieri e percettori regii, e pel valore di una quantità di frumento di proprietà dello stesso Marchese, ch’era stata presa in Valenza e convertita in uso della Regia Corte, com’erasi specialmente convenuto nel capitolo XII della Concordia dell’anno precedente.