Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XIV – CLI

Convenzione tra D. Giovanni re di Aragona da una parte, ed Eleonora giudicessa di Arborea, e il di lei marito Brancaleone D’Oria dall’altra, con la quale si stabiliscono i modi e le forme della liberazione di detto Brancaleone dalla stretta custodia in cui era ritenuto nel castello di Cagliari, e della esecuzione degli altri patti contenuti nell’atto di pace del 24 gennaio 1388.

(1390, 1 gennaio)

Dai Regii Archivi Patrimon. di Cagliari, Vol. F.

Capitula: et concordia pacis: inita et firmata per et inter Gubernatorem et Reformatorem generalem in insula Sardinie ex una parte, et Brancam Leonis de Auria partibus ex altera.

In Dei nomine et eius gracia amen. Noverint universi quod die sabbati prima ianuarii anno a nativitate Domini M° CCC° nonagesimo hora terciarum diey eiusdem in castro Callari nobilis et prudentissimus vir Eximinus Petri de Arenosio miles tam nomine suo proprio quam ut etiam gubernator et reformator regni Sardinie generalis et etiam procurator per serenissimum dominum Ioannem regem Aragonum specialiter deputatus legitime super faciendo firmando atque complendo et fine debito mancipando non solum pacem et concordiam dicti regni (quae quidem concordia divina gracia mediante firmata extitit in hoc regno per dictum dominum regem una ex parte et nobiles Iudicissam Arboree et Brancham Leonis de Auria eius maritum et Sardos insule prelibate parte ex altera cum pactis promissionibus obligacionibus que bonorum preterea juramentis et homagiis prodicionibus atque bansiis et cum ammissione tam feudi quod dicta nobilis Iudicissa et ejus filius Marianus tenent pro dicto domino Rege quam eciam certorum castrorum dicti domini Regis et dicti nobilis Branchae aliisque penis  pecuniariis temporalibus et spiritualibus contentis in instrumento publico dicte concordie sive pacis quod actum fuit in castro Callari die veneris XXIIII. die januarii anno a nativitate Domini M° CCC° LXXXVIII° et clauso per honorabilem Petrum de Beniure secretarium domini regis et per me notarium infrascriptum (1), sed etiam omnes actus dicte concordie et dependencium ab eadem usque ad totalem perfectionem eorum prout de procuratione et potestate huiusmodi constat ad plenum mihi notario infrascripto per quoddam publicum instrumentum tenoris sequentis (2).

= In Dei nomine pateat universis quod nos Ioannes Dei gracia Rex Aragonum Valencie Maioricarum Sardinie et Corsice Comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Quum tractatus qui diucius olim ducti fuerunt inter dilectum nostrum Raymundum Cervarie decretorum doctorem procuratorem ad id una cum nobili Bernardo de Senesterra milite constitutum per serenissimum dominum Regem patrem nostrum memorie recolende ex parte una et certos ambaxiatores et procuratores nobilis Elionoris Iudicisse Arboree sive ipsam eciam Iudicissam ex parte altera, super quibus quidem tractatibus certa inter nos capitula concordata et certa ad deliberacionem ipsius Iudicisse retenta fuere, non fuerunt debito fine conclusi (3).

Et previa deliberacione matura placet nobis eisdem tractatibus super vero certis correctionibus et addicionibus racionalibus et etiam necessariis de quibus vos nobilem et dilectum consiliarium et camerlengum nostrum Eximinum Petri de Arenosio militem gubernatorem insule Sardinie informavimus dare locum (4). Igitur attendentes quod tam pro parte nostra qui sumus noviter Dei gracia ad regiam dignitatem erecti quam pro parte dicte Iudicisse quam etiam Sardorum dicte insule qui sicut percepimus sano ducti consilio ad obedientiam et subiectionem nostram a qua manifeste erroris obducti caligine longo tempore deviarunt affectant cum integritate reverti et etiam per nobilem Brancham Leonem de Auria militem comitem de Monteleone ipsius Iudicisse maritum et per alios sunt quamplura tractanda firmanda et fienda in insula memorata de et super ac pro premissis et dependentibus ac emergentibus ex eisdem eorumque expedicione exequcione et conclusione felici quia cum in eis personaliter nequeamus intendere deliberavimus ea vobis comitere tanquam per nos inde verbo et alias de nostre intencionis beneplacito et eciam voluntate plenarie ut prefertur instructo. Tenore presentis publici instrumenti firmiter valituri de legalitate industria et prudencia circumspecta vestri dicti nobilis Eximinij Petri de Arenosio confidentes ad plenum de certa sciencia et consulte facimus et constituimus vos nostrum procuratorem et ambasciatorem in insula supradicta. Ita quod vos qui propterea nec non et pro exercicio atque regimine vestri officii gubernacionis predicte estis meaturus ad eamdem insulam de presenti possitis auctoritate procuracionis huiusmodi et ex plena quam inde vobis conferimus potestate firmas dictorum nobilium coniugum et Sardorum utique predictorum et aliorum quorumvis fiendas de et super contentis in dictis capitulis et responsionibus per jam dictum dominum genitorem nostrum ad eam factis sub tamen et cum  correctionibus sive addicionibus per nos factis ut premittitur in eisdem vel alias prout vestre discrecioni videbitur bonum esse stipulari nostro nomine et pro nobis et omnia et singula tractata et contractata nuncusque pretextu capitulorum et aliorum predictorum purificare laudare approbare firmare pariter et jurare atque omnino perficere et complere tam liberando et relaxando dictum Brancam Leonem si et prout et quando vobis visum fuerit quam alia omnia faciendo et complendo ex parte nostra – est jam inserta in suo originali – (5).

En nom de Deu sia e de Madona Sancta Maria amen. Com sia cosa certa sobre la exequcio dela beneyta pau e concordia novellament fermada en la illa de Cerdenya entre lo molt alt senyor en Ioan Rey darago ara regnant de una part, e la molt noble madona Elienor Iutgessa darborea, e micer Branca, e la nacio Sardesca dela altra certs capitols e convinences sien stades fectes e concordades los quals en part son complides e en part fan a complir es a dir que per part del senyor Rey lo molt noble mossen Ximen Perez de Arenos general governador del regne de çerdenya, e de Corsega per lo dit senyor e per aquell mateix senyor procurador specialment deputat en los actes dela dita pau e en totes coses dependents de aquelles fins a son perfet acabament ha, e Deu de liurar e en sa franca libertat posar e lesar anar lo dit molt noble micer Branca Doria comte de Montileo marit dela dita molt noble madona Elienor ara en poder del dit senyor Rey e del dit seu molt noble governador estant e la dita molt noble Iutgessa, e lo dit seu marit, e la nacio Sardesca deven e son tenguts restituyr al senyor Rey o al dit son molt noble governador e procurador les terres ciutats castells, e lochs los quals la dita Iutgessa en vers si del dit senyor Rey ha e te occupats e certes quantitats de moneda qui axi per lo dit micer Branca, com per la dita molt noble Iutgessa al dit senyor rey o per ell al dit seu governador e procurador son delivradors per certes rahons on com sobre la perfecio e acabament deles coses dessus dites sia cosa necessaria que la una part havra a donar gran fe al altre per co lo molt noble mossen Eximen Periz governador e reformador e Reyal procurador dessus dit de la una part e lo dit molt noble micer Branca dela altra comunicants lurs soratges lo un a laltre de boca a boca se parlaren a llur bona, e vertadera fe sens tota fenta, e engan en dar bon compliment en totes les dites coses se manifestaren, e sobre eço capitularen en la forma seguent. – I. Primerament lo dit molt noble governador e reformador e Reyal procurador dessus dit e encara axicom a Eximen Periz (6) dix e jura per Deu e per los sancts quatre evangelis corporalment per ell tocats qu ell no sab que el dit senyor Rey ne altre persona per lo dit senyor en los actes dela dita pau complidora e en lo deliurament dela persona del dit molt noble micer Branca vajen fictament fraudolosa ne fenta, mas en quant natura humana pot conexer van, e son anats en los dits actes dela pau, e deliurament dela persona del dit micer Branca, e totes altres coses necessaries en la total perfectio de aquella a bon su, e pur enteniment de complir, e observar les coses en la dita pau concordades, e fermades. – II. Item quel dit molt noble governador reformador e procurador e en cara en nom seu proprj es de bon fet e leyal enteniment sens tota fenta e maxinacio en fer e complir la deliuracio dela persona del dit micer Branca, e totes altres coses per ell per nom del dit senyor complidores en los actes dela dita pau segons que son e seran concordats.

III. Item que aquelles coses lo dit governador reformador, reyal procurador prestant li Deu vida ha en son cor de complir axicom son e seran concordades, e per ell promesses de paraula, o en scrits, e aquells complira al dit micer Branca, e que per aquelles axi complidores no dubtara de sofferir mort de sa persona ne perdicio de sos bens posant que ell agues del dit senyor Rey o daltra persona del dit senyor Rey potestat havent manament en contrari. E per major fermetat del dit micer Branca es apparellat lo dit governador de confessar diligentement, e de partir la hostia sagrada ab lo dit micer Branca, e sobre aquella jurar les coses damunt dites axi esser com damunt son per ell explicades, e lo dit cors sant de Hiesu Christ reebre lo qual li sia en dampnacio de la sua anima si les coses per ell damunt dites axi no son ne si ell en aquelles no va, e ira ab tota pura veritat fe, e leyaltat segons que damunt se conte. E per semblant forma lo dit molt noble micer Branca dix e jura per Deu, e per los sancts quatre evangelis corporalment per ell tocats que en les coses per ell, e per la molt noble madona Elienor darborea muller sua fermades, fermadores, e complidores al senyor Rey axi dela restitucio deles terres ciutats castells, e lochs qui al senyor Rey o al dit molt noble son governador, o procurador restituir com de certes quantitats de moneda per certes rahons al dit seyor Rey o al dit son governador o procurador per los dits micer Branca, e madona Elienor liuradores com encara en totes altres coses per ells faedores e complidores per compliment dela dita pau es de bo feel, e leyal enteniment sen tota fenta, e machinacio. E aquelles complira, e complir farà axi com son e seran per ell, e per la dita jutgessa, o sos sindichs concordades, e promesses de paraula o per scripts al dit molt noble governador, e procurador, e per aquelles complidores no dubtara de pendre mort e es apparellat lo dit molt noble micer Branca per major fermetat de  aquestes coses diligentement confessar, e de partir la hostia sagrada ab lo dit molt noble governador e sobre aquella jurar les coses damunt dites axi esser com per ell son recitades e lo dit cors sant de Ihesu Christ reebre e de aquell comunicar lo qual li sia en ira e dampnacio dela sua anima si les coses per ell damunt dites axi no son ne si ell en aquelles no va ne ira ab tota pura veritat fe e leyaltat segons que damunt se conte, e segons que vertader, e leyal vassal va, e deu anar a son senyor natural (7). E per tal com en tan gran tractament de pau com aquest es estat moltes paraules son stades dites entre los damunt dits nobles qui per ventura alcuna vegada lur son tornades a greuge remeteren los dits molts nobles la una laltra de bon cor e de bona voluntat tota injuria rancor, e mala voluntat que lo un hagues ne portas ne portada hugues en qualque manera contra l’altre. Promettens lo un al altre ab ferma, e valida promissio e stipulacio que ells be e caritativament se havran e se comportaran lo un al altre axi com bons e leyals amichs, e lo bon estament de la illa e la honor del senyor Rey faran e tractaran per tot llur poder.

  1. Item volgueren o expressament la un alaltre demanaren per seguretat encara deles dites coses sagrament, e homenatge lo qual de fet se prestaren de boca e de mans (8) en presencia de mi notarj, e dells testimonis dejus scrits per virtut dells qualss prometeren la un a l’altre tenir observar e complir sens tota falsia, e engan totes les coses per cascun dells promesses, e damunt expressades axi que aquell dells qui contrafaria ço que Deus no vulla en tot, o en partida en les coses per ell promeses encontinent per exhibicio dela present carta fos haut per baro, e trahidor (9) segons fur darago, e custums de Cathalunya, e daço nos pugues excusar per ses armes ne per altres per par ne per contra sembla ne per alguna altra manera. E semblant sagrament e homenatge que deu fer lo dit governador facen los consellers sindichs universitats e singulars persones de castell de Caller e dells apendicis de aquell larcabisbe de Caller canonges preveres et tots altres clerichs dels dits lochs micer Galceran de Vilanova Rodrigo Lansol Mossen Andrea… Mossen Iorda de Tolo Mossen Francesch Coloma, e Mossen Ponc de Iardj tota la familia del governador, e dells damunt dits, e les guardies del dit micer Branca ço es aquells quil guarden (10) e tots los soldats axi aquells qui eren dabans en Caller, e qui ara son venguts com tots altres qui peravant vinguessen e totes altres persones qui levors seran en Caller, e les sues apendicis de qualque condicio o nacio sian que lo contracte dela dita pau segons es feta e fermada havran ferme e stable e contra aquella no vendran. E de present que les recenes saran vengudes ab micer Galceran, e Rodrigo Lansol e ab los dits axi com es convengut degen jaquir anar liberalment salvament e segurament lo dit micer Branca sens altre reteniment ne mancament algu e no obstant algun manament, e inhibicio que fos feta o per avant se fahes per lo senior Rey o per la senyora Reyna o per lo senyor Duch o per Barchinona, o per altra universitat, o altre persona singular qualsevulla lo qual manament fet e fahedor no degen obeir ne lexar obeir sots pena de bares, e da traydors e de cinquanta milia florins la mejtat aplicadora a aquell que sera verteder Papa de Roma, e laltra mejtat ala cort dela senyora Iutgessa dela qual pena axi com demunt es dit no se pusquen scusar per ses armes ne per altres per par ne per contra semble ne per neguna altra manera segons fur de Arago, e costums de Cathalunya. – V. Item que si en lo dit castell de castell de Caller, e en les apendicis de aquell ha negun mercader Cathalanj (e en) el port ha negun vexel de Cathalans que lo patro de aquel vexel, o vexells, e los mariners, e mercaders de aquells hagen a fera questa seguretat mateixa.
  2. Item que com los capitols que son entre micer Branca, e madona Elienor e lo governador quen son fets per la deliurança dela persona de micer Branca per les recenes qui en Caller seran que com aquestes coses seran per cascunes deles parts que dalli anant tro que totes les coses complides nos lexaran pendre terra a negun navils del regne daragonj encara dintra la paliçada ansa quella defendran ab armes e tota altra manera ab que nulls vedar loy pusquen tro tant empero que lo patro o patrons daquell vexell, o vexells e tots mercaders, e mariners e totes altres homens qui allj vinguen ajen feta la seguretat damunt dita. E aço se entena fins que la persona de micer Branca sera deliurada e de totes aquestes coses volgueren esser fetes dues cartes publiques partides per a. b. c. la una deles quals sia liurada al dit molt noble governador, e Reyal procurador, e l’altre al dit molt noble micer Branca per mi notarj davall scrit (11).

Capitols fets e concordats novellament entre lo molt noble mosser Eximenen Perez darenos governador del regne de Sardenya e de Corsega per lo molt alt senyor Rey en Ioan per la gracia de Deu Rey darago ara regnant e procurador del dit senyor en lo fet de la pau, e concordia novellament feta en la dita illa entre lo dit senyor Rey de una part, e la molt noble madona Elienor Iutgessa darborea, e micer Branca, e la nacio Sardesca dela altra specialment deputat per part del senior Rey demanant de la una part e requirent tres terres ciutats castells e lochs que la dita Iutgessa en vers si te occupats del senyor Rey, e los quals per vigor dela dita pau e concordia se deven al senyor Rey tornar, e restituir ensemps ab certes quantitats de moneda ja concordats. E los dits molt noble micer Branca comte de Muntileo, e honrats Miali de Varca armentayre de loch Torbini Marinella Doristany Gomita Pancia vice canceller, e Anthoni Caxo ciutada de Sasser procuradors, sindics actors dela dita molt noble Iutgessa (12) dela altra part demanants e requirents la persona del dit molt noble micer Branca esser deliurada en sa franca libertat la qual molt ha es retenguda en poder del dit senyor Rey. – I. Primerament es convengut entre les dites parts e concordat quels dits molt nobles governador e micer Branca facen sagrament e homenatge lo un a alaltre e partesquen entre si la hostia sagrada de Deu e lo cors precios sanct daquell reeben per attender e complir totes les coses devall scrits e altres segons que ja es ordenat e largament dictat fahen daquen carta publica (13). – II. Item que lo dit molt noble governador de present tremeta en la ciutat dorystany per recenes mossen Galceran de Vilanova, e lonrat en Rodrigo Lançol veguer de Caller per haver, e aconseguir les coses en lo propseguent capitol contengudes (14). – III. Item que junctes les dites recenes en la dita ciutat doristany la dita molt noble madona Elienor jutgessa Micer Branca sindichs e procuradors dessus dits sien tenguts enfre spay de VIII. dies apres que seran junct dins lo port de Longosardo quy deven anar per reebre aquell deliurar al seyor Rey o aquella persona o persones qui per lo molt noble governador e procurador reyal hi seran tremeses Longosardo e… sens tota retencio, e contradicio. Es empero convengut que les dites fustes deyen esser salvades, e recullides dins lo dit port fins tant que la restitucio de Longosardo sia complida (15). – IV. Item que restituit lo dit Longosardo dins spay de quatre dies continuament sequents sien foragitats del castell de Posada appellat dela Fava e del castell de Vila desgleyes appellat Salvaterra los castellans e servents qui aquells tenen per la dita molt noble jutgessa, e sia per aquella mes per castella al dit castell dela Fava lo dit Gomita Panxa, e al dit castell de Salvaterra lonrat Micer Rayner Pisquella cavaller qui aquells castells pusquen fornir de aquells servents qui lur plauran vulles de aquells qui saran gitats o daltres e fasen sagrament e homenatge ala dita molt noble dona Elienor o aqui ella volrà de tenir los castells per ella fins que la persona del dit molt noble Micer Branca sera deliurada de poder del dit senyor Rey o del dit seu noble governador; e serà en sa franca libertat e fet lo dit sagrament, e homenatge ala dita molt noble jutgessa los dit Gomitta Panxa, e Micer Reyner, e servents dels dits castells faran sagrament e homenatge a aquella persona quel dit molt noble governador, e Reyal procurador volra que deliberat lo dit molt noble Micer Branca tendran los dits castells per lo dit senyor Rey, e aquells liuraran al dit molt noble governador o aqui el volra sens tota condicio, e retencio, e si entes que de continent com lo dit Micer Branca sia liberat los dits castellans e servents dells dits castells de Posada e Salvaterra sien absolts, e hauts per absolts de tot sagrament, e homenatge fe e lealtat que aquestes haguessen fet ala dita jutgessa per raho dels dits castells (16). – V. Item quels homens deles viles de Posada, e de vila desgleyes de present constituiran lurs sindichs actors e procuradors ab poder bastant los qualls trameten aci en Caller per fer sagrament, e homenatge que pertany de fer a senyor natural ço es de proprietat lo qual sagrament e homenatge faran al dit molt noble governador e reyal procurador, o aqui ell volra per nom del senyor Rey lo qual sagrament e homenatge estara en sospes ne obrara son acabament fins quel dit Micer Branca sia deliurat de poder del dit senyor Rey e posat en sa franca libertat, e aquell deliurat ipso facto sian strets per virtut del sagrament e homenatge dessus dit los dits sindichs universitats e singulars de aquelles al dit senyor Rey axicom homens propris daquell vassalls e sotmeses del dit senyor Rey e llavors per ara e ara per llavors la dita jutgessa  absol les dites universitats sindichs e singulars daquelles de tot sagramet e homenatge aque li fossin tenguts per qualsevol manera (17). – VI. Item que fetes e complides les coses contengudes en los sobredits capitols lo dit molt noble Micer Branca, e madona Elienor jutgessa muller sua sien tenguts de trametre vers les parts de Caller les dites dues recenes coes Mossen Galceran de Vilanova e  Rodrigo Lançol ensemps a XXX. recenes les quals lo dit Mossen lo governador elegides havra de llurs terres, e ab Micer Ioan Doria, e ab Joannet Doria bord fill del dit molt noble Micer Branca aximateix per recenes e ab los XXII. mil florins darago los qualls le senyor Rey, e lo dit seu molt noble governador, e procurador den reebre del dit molt noble Micer Branca. E quant los damunt dits Mossen Galceran de Vila Nova e Rodrigo Lançol ensemps ab les altres damunt recitades recenes, e quantitat de moneda seran prop de Caller çoes en les faldes de Sant Brancas, les dites recenes darborea sen entren dins castell de Caller es meten en poder del dit molt noble governador los damunt dits Mossen Galceran e Rodrigo Lançols romanents en poder dels sarts qui aquells havran acompanyats ab los dits XXII mil florins. E aço fet la persona del dit noble Micer Branca exira de castell de Caller per la porta de Sant Brancas ab X. homens a cavall o a peu sens totes armes e fasa la via vers los damunt dits Mossen Galçeran e Rodrigo Lançol qui aquella hora mateixa vinguen e deven venir ensemps ab XII. homens a cavall o a peu sens totes armes dels sarts qui aquelles havran acompanyats e axi encontrantse micer Branca faca la sua via en nom de Deu vers les parts darborea e los damunt dits mosser Galceran de Vilanova e Rodrigo Lancol ab la dita moneda sen intraran dins Caller. Es empero entes que dos homens a cavall, o a peu de cascuna deles parts hajen ja descubertes les encontrades prop de Caller per que agayt algu no hi posques haver qui fos damnos o perillos ala una e a laltra deles dites parts (18). – VII. Item que delliurat lo dit molt noble Micer Branca dins ses dies après sequents sien fetes crides publiques per totes les terres dela dita madona Elienor e de Micer Branca que tots los sarts deles terres viles ciutats e lochs del senyor Rey los quals apresent son dins les jurisdicions e senyories dels dits molt noble jutgessa e de Micer Branca costituits sen puixen anar, e tornar soltament e quitra en les dites terres e lochs reyals ab totes llurs families e bens, per habitar en aquelles sens tota contradicio, o embarch. E no resmenis la dita madona Elienor, e lo dit molt noble Micer Branca dins spay de XX. dies comptadors del dia quel dit molt noble micer Branca partira de Caller hajen e sien tenguts de dellurar e haver dellurarats soltament e quitra al senyor Rey, o al dit seu molt noble governador, e Reyal procurador, o aqui ell volra per lo senyor Rey los castells dosolo de bonvehj, castells pedres, e lo castell e ciutat de Sasser, e castell de Galtellj, e tots altres viles, e curadories del senyor Rey a aquelles persones qui per lo dit governador aqui seran trameses per reebre aquelles absolvents e liberants los dits molt noble jutgessa, e Micer Branca axicom pare, e ledesme administrador de Micer Mariano fill seu les universitats e singulars persones deles dites ciutats castells viles e lochs de tot sagrament e homenatge dels quals fossen tenguts als dits madona Elienor jutgessa, e Micer Mariano son fill (19). – VIII. Item que deliurat lo dit Micer Branca en sa franca libertat e complides totes les coses demunt per capitols declarades dins spay de X. dies lavors sequents la dita madona Elienor trametrà e sie tenguda de trametre en Caller aquelles XII. mil lliures dalfonsins menuts los quals ella per pacte special es tenguda de prestar al dit senyor Rey, e al dit seu governador, e Reyal procurador assecurades per lo dit molt noble governador e special procurador sufficientement de restituir, e tornar ala dita madona Elienor e als seus les dits XII. mil lliures dins tres anys primer seguents del dia que la numeracio daquells sera feta al dit molt noble governador e al administrador del senyor Rey per aquell. E per major seguretat dela dita molt noble jutgessa e cobrar la dita quantitat sia expressat en la seguretat prestadora per restitucio deles dites XII. mil liures que la dita jutgessa se puga pagar e envers si retenir per special obligacio lo trahut dels III. mils florins de Florença que per lo jutgat es tenguda de fer cascun any al senyor Rey tant e tan longament fins que en les dites XII. mil liures li sia complidament satisfet (20).

  1. Item que complides totes les coses demunt en qualsevol dels damunt dits capitols contengudes encontinent lo dit senyor Rey e lo dit molt noble governador e Reyal procurador sia tengut e deia deliurar, e lexar anar franchment e quitra sens tota contradicio les dites recenes (21).
  2. Item que lo jorn que Micer Branca se devra partir de Caller liberat, e absolt lo molt noble mosser lo governador fara e ratificara lo sagrament, e homenatge per ell fet al dit noble Micer Branca del quant se fa mencio en lo primer dels presents capitols al honrat veguer e sotsveguer de Caller ala juredicio e for del qual si sotsmetra e renunciara a son for que tendra e observara les coses per ell al dit Micer Branca convengudes promeses e jurades per carta publica (22).
  3. Item aquell dia mateix deliurat lo dit molt noble Micer Branca, e stant en sa pura e franca libertat axi en nom seu proprj com a pare, e ledesme administrador de Micer Mariano son fill refermara, e tenir complir, e observar prometra axi la dita pau per ell ja fermada, e jurada sots aquells pactes, e penes les quals son contengudes e expressades en lo contracte de la pau, e sots sagrament e homenatge lo qual fara en poder del honrat veguer e sotsveguer de Caller al for del qual de bon grat se sotsmetra a son for proprj renunciant com encara les coses contengudes en los presents capitols e en la carta convencional entre ell, e lo dit molt noble governador dela qual se fa mencio demunt en lo primer capitol. E de tots e per tots aquestes coses de ques fa mencio en lo present capitol hoyda sentencia de vet de Mosser larchabisbe de Caller al for del qual de bon grat se sotsmetra a son propri for renunciant (23). – XII. Item quels dits molt noble mosser lo governador, e Reyal procurador, e la dita molt noble madona Elienor jutgessa prometran, e juraran sots les penes pecuniaries, e altres contengudes en lo contracte de la dita pau, e per la forma en aquell contenguda guaynadores que faran, e compliran, e attendran totes les coses en los presents capitols contengudes, çoes cascun deles coses que ha a complir, e attendra segons la tenor e forma dels capitols demunt expressats (24). – XIII. Item que per aquestes coses totes, e sengles attendidores e complidores lo dit molt noble governador, e Reyal procurador obligara los bens del senyor Rey e la dita madona Elienor los bens seus propris e que ten en feu del senyor Rey e daço hoira sentencia de vet del archabisbe de Oristany e lo dit molt noble governador, e reyal procurador del arcabisbe de Caller (25).

Denuo dicte partes volentes dicta capitula et contenta singula in eisdem que concorditer inierunt efficaciter adimplere et perpetuo observare tanquam bonum atque pacificum statum Sardinie huius regni et habitancium in eodem et signanter precium cujuslibet predictarum cernencia hora terciarum diei predicte antequam divinum celebraretur officium accesserunt ad ecclesiam beate et gloriose Virginis Marie castri Calleri. Et in eadem ecclesia dicti nobiles Eximinus Petri de Arenosio et Branca Leonis de Auria milites in presentia nostri Antoni Dalmacy serenissimi domini Regis Aragonum scriptoris et regia auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem ejusdem et testium subscriptorum videlicet etc… (Manca il rimanente (26)).

NOTE

(1) Lo stesso atto di pace del 24 gennaio 1388 riportato qui avanti sotto il Num. CL.

(2) Segue il tenore del mandato, con cui D. Giovanni re di Aragona conferisce pieni poteri a Esimino di Pietro di Arenoso, governatore dell’isola di Sardegna, per condurre a termine le pratiche già iniziate, ed eseguire quanto si era già convenuto con Eleonora di Arborea, Brancaleone d’Oria di lei marito, e i Sardi aderenti, e dipendenti dai medesimi, nei precedenti atti di concordia, e di pace.

(3) Si accenna ai capitoli V e VII della pace del 31 agosto 1386, relativi alle franchigie del luogo di Sanluri, ed alla esclusione degli stranieri dagl’impieghi, ed uffizi pubblici dell’isola, che gli ambasciatori di Eleonora non aveano voluto accettare con le modificazioni proposte dal re D. Pietro di Aragona, e sopra i quali si erano perciò riservati di riferire (ad referendum).

(4) Qui pure si accenna alle ulteriori modificazioni, che il re D. Giovanni di Aragona volea si facessero ai capitoli II, IX, XI, ed altri di detta pace del 1386, e che poi furono fatte veramente nell’atto di pace del 24 gennaio 1388.

(5) Manca il testo finale del mandato, perché il medesimo si trovava già inserito per intiero, ed originalmente, nel suddetto atto di pace del 24 gennaio 1388. Ha la data del 6 maggio 1387, e fu spedito in Barcellona (Ved. sopr. Cart. Num. CL). Segue immediatamente la Concordia (divisa in sei capitoli) conchiusa tra il procuratore del re D. Giovanni di Aragona, e il solo Brancaleone d’Oria, riguardante la esecuzione della pace del 1388, e più particolarmente la libertà personale da rendersi allo stesso Brancaleone.

(6) E ancara axicom a Eximen Perez. Queste parole significano che il governatore di Arenoso giurava, e affermava, non solamente nella qualità di procuratore del re di Aragona, ma eziandio sotto la sua propria fede, ed in sua persona particolarmente, axicom a Eximen Perez (ossia come militare e cavaliere di onore), che quanto si era fatto e promesso, e si faceva e prometteva da detto sovrano, ed a di lui nome, per la esecuzione della pace del 1388, e per la liberazione di Brancaleone D’Oria, era vero e reale, senza inganno, nè frode di sorta. La stessa dichiarazione e protesta è ripetuta in diversi termini nel seguente capitolo secondo.

(7) Oltre la protesta, che il governatore di Arenoso, e Brancaleone Doria fanno nel presente capitolo, di voler perdere beni e vita, anzi che mancare alle promesse che reciprocamente si aveano fatte, e si facevano, è assai singolare, e da notarsi, perchè addimostra in ispecial modo lo spirito religioso dei tempi, che i contraenti, per dare maggior prova della verità delle loro promesse, e maggior guarentigia delle puntuale esecuzione dei patti già convenuti, e degli altri nuovi che si concordavano, si dicono disposti di accostarsi entrambi al sagramento della penitenza, e quindi alla mensa eucaristica, dividendo fra loro l’ostia consacrata, e giurando sulla medesima la sincerità e la puntuale esecuzione di quanto si era detto e convenuto da una parte e dall’altra; aggiungendovi la solenne imprecazione, che il divin corpo del Redentore (lo cors sant de Hiesu Christ) fosse condanna e perdizione delle anime loro, se mentissero.

(8) De boca, e de mans; lo che vuol dire, che giurarono a voce, dandosi, e stringendosi reciprocamente la mano. E l’estensore dell’atto nota espressamente tale circostanza.

(9) Per baro, e traydor. Dunque presso i Catalani barone, e traditore erano sinonimi,  o se non lo erano, aveano però un eguale significato di colpa, e di viltà, poichè si dice in questo luogo, che quello dei contraenti, il quale mancasse ai patti e alla fede delle promesse, fosse considerato senz’altro come barone e traditore (fos aut per baro, e traydor), e non potesse purgarsi da questa macchia, nè per duello, nè per armi, nè in altra maniera qualunque, secondo gli statuti di Aragona, e i costumi di Catalogna (segons fur darago e custums de Cathalunya).

(10) Da questo si rileva, che Brancaleone D’Oria non era già ritenuto a titolo soltanto di onorata custodia dentro il castello di Cagliari, ma che era veramente prigioniero, e che stavano a guardia della sua persona soldati a ciò specialmente destinati. La di lui prigionia durò sei anni. Nel 1384 fu condotto a Cagliari sulla flotta capitanata da Bernardo di Sinisterra, e fu tosto consegnato a Bartolomeo Rogerio, e a Lupo Alvarez affinchè lo sostenessero con buona e numerosa custodia. Abbiamo su di ciò la testimonianza dell’analista Fara, il quale scrive: Quare sequenti anno (1384) cum optima triremium classe (Branca-Leo) in Sardiniam a Bernardo Sinisterra ducitur. Verum quia nihil cum filio et uxore efficere potuit, ingenti custodia Bartholomaei Rogeris, et Lupi Alvares Carali detinetur (Fara, De Rebus Sardois, Lib. II. pag. 308. 309. Edit. Taurin.).

(11) Questo capitolo prova, che malgrado le proteste e i giuramenti, nè Brancaleone, nè Eleonora si affidavano intieramente alle parole del re di Aragona, e del suo procuratore Esimeno di Arenoso, poichè si convenne, che nessuna nave aragonese potesse introdursi dentro la palizzata del porto di Cagliari, nè prender pratica i patroni e gli equipaggi, nè scendere a terra mercanti, marinai, o altre persone qualunque, fino a che i patti della presente concordia non fossero adempiuti, e seguìta la liberazione del suddetto Brancaleone. Qui finiscono li sei capitoli particolarmente convenuti tra il governatore di Arenoso, e Brancaleone D’Oria, a modo di preliminari della Concordia, o convenzione seguente (divisa in altri tredici capitoli), intervenuta tra gli stessi Brancaleone di Arenoso, ed Eleonora di Arborea, per la esecuzione della pace del 24 gennaio 1388.

(12) Eleonora si fece rappresentare nella presente convenzione da suoi speciali procuratori, che furono Michele (Miali) Varca, Torbino Marinella, Comita Panza (lo stesso che fu suo ambasciatore per le paci del 1386 e 1388), e Antonio Caso di Sassari.

(13) Rinnovazione del cap. III della convenzione precedente.

(14) Il governatore di Arenoso dovea anzi tutto consegnare a Eleonora in Oristano due ostaggi nelle persone di Galzerando di Villanova, e Rodrigo Lançol Veghiere di Cagliari.

(15) Dopo la consegna degli ostaggi a Eleonora, costei, e il di lei marito Brancaleone D’Oria, per mezzo dei loro procuratori, doveano nel termine di giorni otto consegnare alle persone che destinerebbe il governatore di Arenoso la terra di Longonsardo.

(16) Eseguita la consegna di Longonsardo, Eleonora dovea far consegnare nel termine di quattro giorni il castello della Fava in Posada a Comita Panza, e il castello di Salvaterra in Iglesias a Rainieri Pisquella cavaliere, i quali ne sarebbero castellani interinali, li fornirebbero di quelle guardie che loro piacesse, e giurerebbero di custodirli e ritenerli per la suddetta Eleonora finchè Brancaleone D’Oria di lei marito fosse ridonato alla sua piena libertà, e dopo la sua liberazione di restituirli al re di Aragone.

(17) Gli uomini della Villa di Posada, e della città d’Iglesias doveano costituire e mandare loro sindaci e procuratori speciali a Cagliari, per prestare giuramento di fedeltà e vassallaggio al re di Aragona in mani del governatore, o del procuratore reale dell’isola. Ma questo giuramento rimarrebbe in sospeso (estara en sospes) per i suoi effetti fino alla liberazione compiuta di Brancaleone d’Oria dalla prigionia, dopo la quale diventerebbe assoluto ed obbligatorio, ed Eleonora dovrebbe assolverli dal giuramento di fedeltà e sudditanza che dianzi aveano prestato a lei (ed al suo figlio Mariano).

(18) Compiutosi ai patti contenuti nei precedenti cinque capitoli, Elenora dovea fare avviare verso Cagliari li due ostaggi a lei già consegnati, darne essa stessa altri trenta, a scelta del governatore di Arenoso, con Giovanni D’Oria, e Giannetto D’Oria figlio bastardo (bord fill) di Brancaleone, e mandare co’ medesimi li ventidue mila fiorini di Aragona dovuti da Brancaleone al re D. Giovanni. Questi ostaggi sosterebbero nelle falde di s. Pancrazio, vicino a Cagliari; quindi li trenta dati da Eleonora co’ due D’Oria entrerebbero nel castello, e si porrebbero in potere del governatore, rimanendo intanto in potere dei Sardi Galzerando di Villanova, e Rodrigo Lançol, ostaggi dati a Eleonora, e la somma dei ventidue mila fiorini suddetti. Allora Brancaleone D’Oria, accompagnato da dieci cavalieri o pedoni senz’armi, uscirebbe dal castello di Cagliari per la porta di s. Pancrazio; e nell’ora o tempo medesimo, li detti Villanova e Lançol, accompagnati così pure da dodici cavalieri o pedoni sardi senz’armi, muoverebbero all’incontro; e incontratisi, Brancaleone prenderebbe liberamente la sua via verso le parti (les parts) o giudicato di Arborea, e gli altri due (Villanova e Lançol) entrerebbero nel castello di Cagliari co’ ventiduemila fiorini. Sopra ciò due guardie, o scolte per parte, a piedi o a cavallo, esplorerebbero tutt’all’intorno la campagna circostante, affinchè non si tendessero agguati, dai quali potesse venir danno o pericolo alle parti medesime.

(19) Nel termine di sei giorni da quello della liberazione del D’Oria si facessero gride pubbliche in tutte le terre e luoghi soggetti ad Eleonora, per avvertire tutti i Sardi nativi delle città, villaggi, luoghi e terre dell’isola dipendenti dal dominio regio, ch’era in loro piena libertà di abbandonare il domicilio che attualmente avessero nel giudicato di Arborea, e di trasferirsi con le loro famiglie e beni a quei luoghi di detto dominio regio, che più loro piacessero. E nel termine di altri venti giorni dalla stessa data dovessero Eleonora, e il di lei marito Brancaleone D’Oria, anche come padre, e legittimo (ledesme) amministratore di suo figlio Mariano, restituire e consegnare al re di Aragona i castelli d’Osilo, di Bonvehj, di Pedres, la città e castello di Sassari, il castello di Galtelli, e tutte le altre ville e curatorie (regioni, contrade), che spettavano al re di Aragona (in virtù cioè dell’atto di pace del 24 gennaio 1388).

(20) Restituito a libertà Brancaleone D’Oria, dovesse Eleonora nel termine di dieci giorni far tenere in Cagliari al governatore, o al procuratore reale, le dodici mila lire di Alfonsini minuti, ch’essa avea promesso di dare a prestanza al re di Aragona, il quale si obbligherebbe restituire dentro tre anni una tal somma, dandone intanti guarentigia sulle partite arretrate (trahut), delle quali la stessa Eleonora era in debito per l’annuo censo di tremila fiorini di Firenze, cui era obbligato il giudicato di Arborea verso i sovrani Aragonesi (Ved. sopr. Cart. Num. XXI, pag. 669).

(21) Effettuato il prestito delle dodicimila lire di alfonsini minuti, il governatore dell’isola, e il procuratore reale, dovessero subito mettere in libertà li trenta ostaggi dati da Eleonora, assieme a Giovanni D’Oria, e a Giannetto D’Oria figlio bastardo di Brancaleone, i quali erano stati consegnati allo stesso titolo di ostaggi.

(22) Nel giorno medesimo, in cui Brancaleone D’Oria sarebbe restituito a libertà il governatore di Arenoso ratificherebbe il giuramento, e le promesse contenute nel capitolo primo della presente convenzione.

(23) Alla sua volta Brancaleone D’Oria nello stesso giorno della sua liberazione giurerebbe come padre e legittimo amministratore di suo figlio Mariano di osservare i pattu tutti della presente Concordia, sottomettendosi in caso di dissidio alla sentenza e giurisdizione dell’arcivescovo di Cagliari.

(24) Il governatore, e il procuratore reale dell’isola da una parte, ed Eleonora dall’altra si obbligano di prestar giuramento per la osservanza della presente convenzione, sottomettendosi in caso contrario a tutte le penalità portate dal precedente atto di pace (1388).

(25) Il re di Aragona, ed Eleonora, oltre d’ipotecare tutti i loro beni per guarentigia della esecuzione di quest’atto di concordia, si sottomettono, pel caso d’infrazione, il primo alla sentenza e alle inibizioni (de vet) dell’arcivescovo di Cagliari, ed Eleonora alla sentenza ed inibizioni dell’arcivescovo di Oristano.

(26) Nel testo mancante dovea comprendersi, e vi era compresa la relazione dei giuramenti prestati dal governatore Esimeno, o Ximene Perez di Arenoso, e da Brancaleone D’Oria, e della convenuta cerimonia religiosa di accostarsi entrambi al sagramento di penitenza, e quindi alla mensa eucaristica, dividendo l’ostia consecrata, e comunicando ciascuno di essi con la particola a lui spettata. Imperocchè quest’atto solenne dovea eseguirsi prima di tutti gli altri contenuti nella presente Concordia, e della conseguente liberazione di Brancaleone D’Oria, il quale in effetto fu restituito a libertà, come scrive il Fara (De reb. Sard., Lib. III. pag. 313. 314), ed è provato da vari documenti storici, e specialmente dalle due carte che, vengono appresso. – Con detta relazione mancano pure le altre che doveano seguirla, relative alla consegna degli ostaggi, e dei castelli, e alla liberazione del D’Oria.