Convenzione seguìta nel luogo di Sanluri in Sardegna tra il Re Don Pietro IV di Aragona, e Mariano IV Giudice di Arborea; ed ordine dello stesso Re Don Pietro IV, affinché tale convenzione, e tutti i capitoli nella medesima contenuti siano puntualmente osservati.

(1355, 11 e 15 luglio).

Dai Regii Archivi Patrimon. di Cagliari.

Instrumentum capitulorum firmatorum per dominum Regem Petrum super  discidium secutum inter ipsum dominum Regem et nobilem Marianum Iudicem Arboree ubi inter alia fit mentio de restitutione facienda de castello de Pedres et aliis castellis villis oppidis et locis dela Gallura.

Nos Petrus per Quia sepe contingit tam per ignoranciam seu impericiam plurimorum quam alias super eo quod nostro videtur judicio esse rationabile atque justum disputare et super eo altercari verius in dubium illud reducere quamquam de eo apareat satis clare. Ideo providere volentes ne super quibusdam capitulis noviter inter nos et egregium dilectum nostrum Marianum Iudicem Arboree pro bono et tranquillo statu insule Sardinie factis et firmatis quorum tenores inferius sunt inserti aliqua dubia seu interpretatio aliqualis subtilis capriciosa seu extranea nequeant evenire. Et si forte evenirent locum non habeant in eisdem. Tenore presentis sic cum presenti ducimus providendum scilicet quod super predictis capitulis seu contentis in eis nulla fiat interpretatio atque puncta extranea seu subtilia seu etiam capriciosa que subscriptorum capitulorum variet aut variare possit quomodolibet intellectum aut oppositum sensum imictent eorum que et prout continetur in capitulis inferius denotatis mandantes cum hac eadem gubernatoribus insulae Sardiniae vicariis administratoribus comissariis iudicibus aliisque universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locatenentibus quod in et super capitulis subinsertis et contentis in eis nullam faciant interpretationem neque super eis questionem que variare possit subscriptorum intellectum moveant aliqualem nisi et prout in eis clarius est videndum. Tenores vero capitulorum sequuntur per hunc modum. En nom de nostre Senyor Deus amen XI. die julij anno a nativitate Domini MCCC. quinquagesimo quinto in loco de Sentluri terre Callaritane. Capitols avenguts e concordats entre le molt alt e molt excellent princep e Senyor en Pere per la gracia de Deu Rey darago de Valencia per duna part, e lo noble en Marian juge darborea de laltra sobre la dissencio que es entre lo Senyor Rey, e lo dit Iutge darborea. Primerament es avengut e concordat entre los dits Senyor Rey e lo dit jutge quel dit jutge restituesca al Senyor Rey de present los castells de Pedrers e lo loch de Orise, e los altres dela Gallura. E encara lo castell de Bonvehj ab tots llurs pertinencies, e drets universes. Empero es entes que si la jutgessa que compra lo dit castell o loche de Orise es deguda alcuna cosa sobre agnells que li sia pagada per lo Senyor Rey. Item es avengut e concordat entre los dits senyor Rey, e lo dit jutge quel dit jutge met e pos en sequestre del Senyor Papa e per nom de aquell en poder del Arcabisbe doristany e del bisbe dales los castells ollochs dardera, e de la Capola ab tots llurs pertinencies e drets universes los quals se tenen per lo senyor Rey en feu per vigor del qual feu lo dit Senyor ha fadiga de cert temps ques pot retenir aquells sis volra com per alcu nes fetu venda, o alienacio restituhent o pagant lo preu al comprador daquells axi quel dit Arcabisbe o bisbe tenguen tant e tan longuament per lo dit Sant Pare los dits castells, e lochs per raho del dret quel Senyor Rey, e lo dit jutge per si o per micer dama doria se donen en aquelss tro que per lo dit Sant Pare sera conegut del dret de cascu pronunciant o sentenciant. E que sobre aço sia fermat compromis per les dites parts en poder del dit Sant Pare.

E les dites parts prometen juren e fermen ab carta, e se obliguen ab pena de X mil florins dor e de excomunicacio guaniadors a la Cambra del Papa de star sobre aço a la conexenca sentencia o pronunciacio del dit Sant Pare. E si per ventura lo dit Sant Pare pronunciara los dits castells o lochs pertanyer, o deure pertanyer al Senyor Rey quels dits Arcabisbe o bisbe en aquell cas fossen tenguts liurar aquelss al dit Senyor Rey o aqui ell volgues. Ell empero pagant o restituent al dit jutge lo preu que aquelss costat li avien de Micer dama doria del qual aquelss havia comprats segons quen les cartes de la dita venda es largament contengut e expressat. E de aço defendre (E aço dajen fer) los dits Arcabisbe e bisbe sins tota dificultat. Item es avengut e entre ells concordut quel arcabisbe doristany, o bisbe dales o la hu daquelss qui tendra los dits castelss o lochs dardera o de la Capola per lo Sant Pare segons que dit es confessant ells tenir los dits castells, o lochs poderosament per lo Sant Pare prometran, e juraran ab carta publica que retran, e liuraran los dits castelss, e lochs de Senyor Rey, o al dit jutge segons la pronunciacio, o sentencia del dit Senyor Sant Pare, e aço sens tota dificultat, e altre qualsevol exceptio, e allongament. E no resmenys tendran aquells poderosament tro que per lo dit Sant Pare sobre aquells sia pronunciat, o sentenciat segons que damunt es dit. – Item sia feta una carta per los dits Senyor Rey, e per lo dit jutge que com lo Senyor Rey entengues quel jutge per negligencia, o no poder no hagues complits los capitols fets al loch del Alguer (1) entre lo Senyor Rey e lo dit jutge per la qual raho lo Senyor Rey entenia ell no esser tengut al dit jutge daquells capitols e per aquesta raho lo Senyor Rey manas a ses gents que fessen guerra al dit jutge e a les gents sues. E lo dit jutge entes quell havia complits al Senyor Rey tots los dits capitols de tot son poder e per aquesta raho se fos lo dit jutge appellat al papa que no contrastants les coses de munt dites lo Senyor Rey, e lo dit jutge se absolven la hu alaltre que da qui avant no sien tenguts per virtut da quells capitols ells ne aquells alls quals lo dit Senyor Rey el jutge manaren fermar aquells en alcuna cosa. Item esavengut, e entre ells concordat que sobre los capitols que enguany foren fets entre lo Senyor Rey, e lo dit jutge en lo loch del Alguer se faça aytal previsio a tolre minua del Senyor Rey, e nota de infamia dela part del dit jutge, ço es saber quel Senyor Rey absolva e defenesca e encara remeta de certa scientia al dit jutge tots cozes e ales quals lo dit jutge e los seus per vigor dels dits capitols fossen tenguts fer o complir al Senyor Rey ara e daquiavant salvant daquestes presents capitols qui ara novellament son avenguts. E lo dit jutge absolva per semblant manera al dit Senyor Rey axi que los dits capitols daquianant sien cassats e annullats e sens tota efficacia e valor. Es esspres empero e entre les dits parts concordat quel dit Senyor Rey faca carta a part al dit jutge que en cas que ell non li servas e complis les coses contegudes en los presents capitols segons que damunt es declarat quels dits capitols fets en lo loch del Alguer en aquest cars romanguen e sien en sa força e valor e sien tornats al stament que huy son. Quant en ço que en aquelss toca lo dit jutge com aço vulla lo dit jutge entre les altres coses per major seguretat sua. Item es concordat e avengut entre los damunt dits Senyor Rey e lo dit jutge quel dit Senyor Rey restituesca al dit jutge o a qui ell volrà en loch seu los castells o lochs de Mataro e de Gelida situats en les parts de Cathalunga ab les rendes quells officials del Senyor Rey o altra qual sevol persona ne hage reebudes e ab tots llurs armes forniments e apparellaments que en aquells foren attrobats. Item es avengut e entre ells concordat quel dit Senyor Rey annulle e abolesca de son poder Regal tots processos e avantaments fets o comensats contra la persona del dit jutge e ço del seu tro en to present dia per qualsevol causa o raho segons que ja laltra dia en castell de Caller ne fo dictada o ordenada carta dela qual lo dit jutge ha translat. E no resmenis fara al dit jutge absolucio remissio diffinicio e relaxaçio e perdo de tota questio e demanda que lo dit Senyor Rey pognes fer al dit jutge e als seus per crims o per excessos comesos per aquell o per qualsevol raho segons lu tenor dela dita carta. Item es avengut e concordat entre los damunt dits que lo dit Senyor Rey faça remissio e perdo general a tots los sarts dela terra del dit jutge hajen servit en aquesta guerra, o en altra qualsevol tro el jorn de huy. Item es avengut e concordat entre los dits Senyor Rey e lo dit jutge quel dit Senyor Rey per seguretat del dit jutge faça fer sagrament, e homenatge alls castellans e homens dela Gallura e de Bonvehy e llur tinencia que en cas quel Senyor Rey non servas al dit jutge les coses contengudes en tot present capitols quells dits castellans o homens se tenguessen per lo dit jutge axi que aquell reconeguessen, e aguessen per Senyor en aquell cars. E semblant seguretat façen al dit Senyor Rey, e en vers aquell lo castella e homens de castell de Muntiverrj ab tots les viles e pertinencies deles viles de Picinurj e de Sagama et de Sinurra per tal que eguallat sia servada entre ells axi que en cars quel dit jutge no servas e cumplis les coses sobredites e devall scrites al Senyor Rey quells dits castellans e homens dels dits castell, e loctinents tenguessen lo dit Senyor Rey per Senyor en la forma quells dits castellans e homens de la Gallura e de Bonvehj se serant en vers lo dit jutge obligats. Item es avengut e concordat entre los damunt dits quel dit jutge permeta es oblich ab sagrament e homenatge de servir al Senyor Rey be e lealment axi can bo e leyal vassal deu servir a son bon Senyor e de esser a aquell feel e leyal axi que per ell ne per sa terra ne per ses gents ne per son tractament ne per son consell ne venira mal dampnatge ne desonor al dit Senyor Rey ne a sa terra ne a ses gents. Es entes empero que per aquesta promissio obligacio no sia fet ne engenrat prejudicj alcu al dit jutge. Quant es en ses franqueses libertats, e immunitats ans aquelles romanguen en sa força, e valor axicom dabans e aço pusquen fer les dites parts per procuradors. Item es avengut e concordat entre los demunt dits quel dit Senyor Rey faça seguretat ab carta jurada al jutge jutgessa fills o filles llur de ben tractar ells e llurs terra, e llurs gents axi que per lo dit Senyor ne per sos officials ne gents nol sera fet mal greuge ne dampnatge algu ans seran favorablament e ben tractats axi com a propris del dit Senyor Rey. Item es concordat e entre los damunt dits avengut que lo dit Senyor Rey faca fer carta de manament sots incurriment de la sua gracia e merce a tots sos officals que tracten benignament e graciosa lo dit jutge e els seus officials, e gents e que innovacio alcuna nols sia feta. Item es avengut e entre los damunt dits concordat quel dit Senyor Rey faca carta jurada al dit jutge que per ocasio o raho alguna per la qual lo dit jutge pogues esser danant lo dit Senyor Rey convengut per alcun crim, o exces ques dignes per aquell esser comes tro el jorn duy lo dit Senyor no puga convenir lo dit jutge ne contra aquell proceyr en alcuna cosa ne fer a quell en persona o en bens innovacio alcuna. E aço juraran tots los consellers del dit Senyor Rey que huy son en la dita illa. Item es avengut e entre los damunt dits concordat quell dit Senyor Rey faça altra carta jurada al dit jutge quell ne la jutgessa fills ne filles dells no puxen esser forsats de venir denant la presencia sua ultra llur propria voluntat si donchs excesses novells daçianant ço que Deus non vulla no cometren perque lo Senyor Rey los agues a citar. Item es entre los demunt dits avengut concordat sobre lo fet de micer Ioan darborea frare del dit jutge lo qual lo dit jutge te pres que lo dit jutge (termeta) trameta en Caller son procurador al Senyor Rey ab les rahons sues per les quals enten a fundar que ell pot conexer dela persona de micer Ioan les quals rahons lo dit Senyor Rey dege reebre si seran justes. E si al Senyor Rey no parien justes, o aquelles no volia rebre en manera quel dit jutge sen tengnes per agreviat que en aquell cars lo dit jutge pogues recorrer, e usar de son dret per via de appellacio al Papa axi que per lo Senyor Rey punts ne novitats mes avant al dit jutge no pognessem esser encertades contra lo dit capitol, e sobre aquest capitol lo dit Iutge se puixa ajudar de appellacio feta al Papa sobre aço tro el dia de huy e daltra cosa sobre lo dit capitol. Item es avengut e entre los demunt dits concordat quells presoners que son huy en poder de cascuna deles dites parts sien absolts e liberats exceptat micer Ioan (2). Item es avengut e entre los dits Senyor Rey e lo dit jutge concordat que dels VI mil florins quel dit jutge deja al al Senyor Rey per raho del trahut haja la meytat lo dit Senyor, e laltra lo dit jutge. Item es avengut e entre los damunt dits concordat per seguretat del dit jutge quel dit Senyor Rey faca al dit jutge la present seguretat segons ques segueix. ço es a saber quel dit Senyor Rey faça seguretat ab carta o cartes segellades ab son segell pendent al dit jutge e encara se obligara a la Cambra del Papa ab sagrament sots pena de CC mil florins dor aell perdedors tota vegada, e aytantis com faca o vengues contra lo tenor dels presents capitols e les coses contengudes en aquells guaniadors la meytat ala Cambra del Papa e laltra meytat al dit jutge e aço sots pena de excomunicacio per la qual ara per llavors, e llavors per ara de sa plena voluntat reeb lo dit Senyor en si sentencia de vet de tenir e cumplir totes les dites coses en los presents capitols contengudes. E a maior fermetat fara lo dit Senyor Rey totes les dites coses e cascuna daquelles segons quen los dits capitols son contengudes jurar a tots los nobles cavallers e altres de son consell qui aci son hoc encara als altres Infants en Pere e en R. bugr, e al bisbe de Valencia canceller, e a son vice canceller Maestre raçional, e Trasorer seus della mar de tenir cumplir e observar totes les dites coses e cascuna daquelles hoc encara a major fermetat fara lo dit Senyor Rey quels nobles e cavallers e daltres persones hereditades dins la isla de Cerdenya. Co es a saber en sa terra juraran e faran homenatge sots pena de XX mil sols ad dit jutge guanyadors, e per ells e cascu dells perdedors de servar totes les dites coses e no contravenir a aquelles per alcuna raho o causa e res no menis consentiran los dits heretats universalment per pacte e solenne stipulacio que en cas quel dit Senyor Rey e sos officials per si o per interposita persona vengues contra les sobredites e davall scrites coses que ipso facto sia legut, e pusca lo dit jutge e los seus sense encorriment de alcuna pena proceyr, e levar, e occupar per sa propria auctoritat e sens tota altra determinacio declaracio, e requisicio totes les viles lochs e bens mobles, e no mobles del dits heretats per tota aquella via e manera que lo dit jutge e los seus mellor sabran e poran. E ultra totes les coses demunt dites fara fer lo Senyor que les Universitats deles ciutats e viles sues de castell de Caller e de vila Igleyes de Sacer e del Alguer per manera de sindicat juraran e prometran de tenir e servar les dites coses cascuna daquelles e no contravenir e daço faran, e prestaran homenatge de mans e de boca a costum de Spania. Item es avengut e entre los demunt dits concordat quel dit jutge faca semblant seguretat al Senyor Rey ab totes aquelles penes cauteles e seguretats que lo dit Senyor Rey fa envers lo dit jutge. E noresmenys que per semblant manera fara lo dit jutge jurar e prestar homenatge de tenir e servar les dites coses per les universitats deles ciutats dorisen e de Bosa e dela tinencia de Guciano e de Montagut hoc encara ho faça fermar e jurar lo dit jutge ab homenatge o alscunes granades persones de sa Casa e de so Consell e deles dites ciutats elegidors per la part del Senyor Rey per tal que egualtat sia entre les dites partes observada. Item es empres convengut, e acordat entre los dits Senyor Rey e lo dit Jutge que de totes les dites coses, e cascuna daquelles sien fetes cartes publiques a conexenca de sos savis. I. elegidor per cascuna deles dites parts e del notarj del present contracte axicom mils dictar e ordenar se pora a profit deles dites parts no mudat la substancia del fet. Item es avengut e entre los damunt dits concordat que totes les cartes e letres reyals fahedores per raho daquesta avinença per lo dit jutge sien franques liurades al dit jutge de tot dret de segell. Item es avengut; e entre les dites parts concordat que don Pedro Senyor de Exerica tenga totes les cartes que façan per lo dit jutge per rahon dels dits affers, e avinença e quel dit don Pedro faca sagrament, e homenatge de liurar aquelles al dit jutge com ell haja lliurats los castells e lochs en los capitols contenguts al Senyor Rey. Item es avengut e entre ells concordat que sobre aquestes capitols per lo Senyor Rey ni per lo dit jutge ne per los llurs officials ara o daquinavant no puxen esser dits atrobats notats o moguts alscuns punts ne subtilitas ne demandes, o questions alscunes mogudes. Promittentes sub fide nostra Regia dicto judici et suis ex certa scientia et ex nostra mera liberalitate ac spontanea voluntate cum hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro per firmam et solennem stipulationem in manu et posse scriptoris et notarij infrascripti hec a nobis pro dicto judice et omnibus aliis personis quorum interest et intererit et interesse potest ac poterit in futurum legittime stipulantis paciscentis et recipientis sub pena ducentorum millium florenorum auri fini rectique ponderis et de Florençia tam camere domini summi pontificis acquirendorum casu et eventu inferius denotatis quam dicto judici et suis equis partibus aquirendorum et aplicandorum quod numquam contra preinserta capitula nec aliqua de contentis in eis scienter vel palam vel occulte per nos vel interpositam personam veniemus nec aliquid faciemus consenciemus vel veniti fieri consentiri permittemus propter quod possit dici cogitari vel presumi quod ea sint facta in toto scilicet vel in parte vel alias contraventum. Quinimo sub pena predicta et infrascripta promittimus ea et in eis contenta tenere complere et integriter observare inconcusse juxta ipsorum series pleniores. Quod si fecerimus quod absit volumus et consentimus ex pacto et ex certa scientia et consulte quod ipso facto tociens quociens contra predicta aut aliqua ex eisdem venerimus aut fecerimus incidamus in penam dictorum ducentorum millium florenorum. Quorum medietas camere dicti domini summi pontificis et altera medietas dicto judici vel suis velut legittime adquisite totaliter adquirantur et etiam aplicentur pro quibus habendis et a bonis nostris exhigendis et recuperandis possit et valeat fieri exequtio in bonis nostris quibusvis ubique habitis et habendis impedimento aut obstaculo exceptione contradicione opposicione nostris et nostrorum quibusvis obsistentibus nullomodo. Quoniam nos ad predicta exequenda dicto casu nunc pro tunc promittimus ex certa scientia et consulte submittimus nos ipsos ac bona et jura nostra quecumque. Et nihilominus ab uberiorem securitatem de premissis dicto judici et suis habenda recipimus in nos dicto casu excomunicacionis et interdicionis sententiam quam petimus et requirimus scienter super nos fieri dictis casu et eventu quibus contra predicta vel aliqua de predictis veniamus seu faciamus aut venire seu facere presumamus seu consenciamus quovis modo cujus pretextu volumus et ex certa sciencia consentimus per universum orbem pro excomunicato publice denotari. Et ex superabundanti cautela et ut predicta dicto judici et suis diligencius cauta sint sponte et ex certa sciencia juramus in animam nostram per dominum Deum et ejus sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter jurando tacta preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta et expressa ut superius sunt descripta nec non omnia alia et singula per nos promissa et conventa et per dictum notarium stipulata tenere attendere complere et observare et teneri compleri et observari facere indilate et contra ea seu aliqua ex eisdem nunquam contrafacere vel venire proprio motu seu ad instanciam vel importunitatem alicujus aliquo jure causa vel eciam racione. Propterea volumus et ex pacto consentimus ex certa scientia et consulte quod casu et eventu quibus contra predicta vel aliqua de predictis scienter aut alias quovis modo quod Deus avertat quod nullatenus oppinamur venerimus et propterea opporteat per dictum dominum summum pontificem facere exequcionem pro solvenda pena predicta in bonis nostris ut pretangitur nichilominus capitula preinserta omnia et singula in eis contenta soluta pena vel non soluta acquisita vel non remaneant et sint in suis robore et valore sicut ante fractionem jam dictam erant et permanebant protinus ilibata. Concedentes sponte et ex certa sciencia et ex pacto inter nos et dictum judicem facto comprehenso et inito quod in et super predictis possint addi et adjungi quidquid ad corroboracionem et observacionem omnium premissorum substancie vel solemnitatis quod ad presens negocium exequendum possent esse utile vel necessarium per ignoranciam seu alias sit omissum et sic uti illa adjecta clausula et effectu ipsius ac si fuissent una cum aliis in presenti publico instrumento apposita ac etiam expressata. Et pro predictis omnibus et singulis complendis attendendis tenendis et observandis et pro solvenda dicta pena si casus affuerit quod absit obligamus dicto judici et suis ex certa sciencia et ex pacto inter nos et ipsum inito et comprehenso omnia bona et jura nostra mobilia et immobilia habita et habenda nullis exceptis. Renunciantes quantum ad hec legi sive juri dicenti quod qui factum promittit solvendo interesse ab ipsa promissione liberetur et omni alii juri racioni contra predicta vel aliqua de predictis venientibus seu quovis modo repugnantibus. Hec igitur omnia et singula supradicta ut superius sunt expressa et declarata facimus paciscimur et promittimus in manu et posse notarii subscripti tanquam publice persone hec a nobis predictis domino Summo pontifice et eius camera ac dicto judice et omnibus aliis personis quarum interest et intererit ac interesse potest ac poterit in futurum legittime stipulantis paciscentis et recipientis. In cujus rei testimonium presens publicum instrumentum fieri et sigillo nostro pendenti jussimus communiri. Dactum et actum in castro Callari quinta decima die julij anno a nativitate Domini M° CCC° quinquagesimo quinto subscripsi. G: (3).

Signum Petri Dei gracia Regis Aragonum † Qui hec concedimus firmamus et juramus.

Testes fuerunt presentes ad predicta Petrus dominus de Exerica Bernardus de Capraria Capitaneus Gilabertus de Scintillis Gubernator Regni Majoricarum Ioannes Eximini Durrea Vexillarius Olfo de Proxida milites consiliarij dicti domini regis.

Die lune IX die novembris in Castro perpiniani incliti domini Infantes Petrus et Raymundus… fratres de quibus supra in capitulis mencio habetur firmarunt et jurarunt tenere complere et observare omnia et singula capitula supradicta per modum per quem ipsi premissa tenebantur jurare.

Similiter firmavit Rodericus Didaci Vicecancellarius simili modo. Testes  sunt Arnaldus Serra et Ioannes de Figarola.

Fuit clausum per Bertrandum de Pinos scriptorem domini Regis et notarium publicum Regia auctoritate.

NOTE

(1) Questi capitoli erano stati accordati militarmente nel campo di Alghero nel gennaio del 1355. Nei medesimi il re D. Pietro avea riconosciuto espressamente la indipendenza sovrana di Mariano IV, e per compenso della cessione di Alghero gli avea fatto molte concessioni e promesse, e si era obbligato di preporre al governo regio in Sardegna persona aggradita allo stesso Mariano (Ved. Tola, Dizion. biogr. dei Sardi ill., Vol. II. pag. 230-231). Ma la cessione di Alghero diventò inutile, perché vi pretesero ancora per molto tempo i D’Oria, aiutati dalla repubblica di Genova, come appare da non pochi documenti che produciamo qui appresso, e specialmente da un Lodo pronunziato a tal riguardo dal marchese Giovanni di Monferrato, arbitro eletto dal re D. Pietro di Aragona, e dai Genovesi.

(2) Non si conosce bene l’origine delle discordie tra Mariano IV e il di lui fratello Giovanni di Arborea. Costui era possessore della città e castello di Bosa, e del castello e terre di Monteacuto e di Terranuova; fu fatto arrestare nel 1353 assieme a Pietro suo figlio primogenito dall’inesorabile Mariano IV, e morì in carcere col detto suo figlio circa il 1376 (Ved. Tola, Dizion. biogr. dei Sardi ill., Vol. I. pag. 89, e Vol. II. pag. 230).

(3) La presente Convenzione fu confermata con alcune modificazioni nei due Atti di pace conchiusi nel 1386 e 1388 da Eleonora di Arborea, figlia di Mariano IV, col re D. Pietro, e col re D. Giovanni di Aragona (Ved. infr. Cart. Num. CL).