Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Repertorio informatizzato delle fonti documentarie e letterarie della Sardegna

Secolo XVII – XXXVII

Capitolo di Corte, votato dal Parlamento Sardo, approvato dal Re di Spagna e di Aragona Don Filippo IV, e stabilito come legge del Regno, in virtù del quale fu richiamato a stretta osservanza l’antico privilegio accordato ai membri dello Stamento Militare di non poter essere giudicati e condannati criminalmente, fuorchè col voto di sette loro Pari, ossia di sette membri dello stesso Stamento Militare.

(1631-1632 – … (1)).

Dagli Atti del Parlamento celebrato in Sardegna sotto la presidenza del Vicerè Don Girolamo Pimentel, Marchese di Vayona, e di Don Gaspare Prieto, Vescovo di Alghero, Cap. 4, fol. 5.

Item que per quant en lo Capitol divuit dels concedits per sa Magestad al Stament Militar, en lo Parlament celebrat en lo any sinchsents, y onze, per Miser Juan Dusay tunc Lloctinent general del present Regne, segons apar fol. 62 inter impressa, fonch provehit, y decretat, que los Militars en las causas criminals, degan ser judicats ab vot de Prohomens del dit Stament, no admetent emperò en aquells als parents del reo delas fins al tercer grau iinclusivè, lo qual Capitol fonch observat, y posat en execucio, y de alguns añys à esta part per los lloctinents, y Capitans generals, se ha contravingut al dit Capitol, no obstant la instancia, que por la observancia de aquel, y conservacio de la possessio te feta dit Stament en diversas ocasions, com fonch en lo cas del proces fet contra Don Francisco de Castelvi, Gaspar Fortesa, Melchior Torrella, Juan Francisco Jorgi per tortes, y per sinistres informacions, que alguns Ministres feren a sa Magestat, dient no ser convenient, que los Militars fossen iudicats ab vot de Prohomens, vingue (segons se diu) lletra de sa Magestat, ordenant al contrari de lo pactionat en dit Capitol, sent cosa molt justa, y solit de sa Magestat honrrar dit Stament, fent differencia dels Militars à la demas gent del Poble, pero encara, que lo dit Capitol per esser lley pactionada, y concordada en Corts, se observe majorment no sent deservey de sa Magestat, ans redonda en mayor servey seu; puix com diu la lley, Nihil est, quod magis praefulgeat in Principe, que la observancia de lo que ab sa Real paraula està pactat, y ultra lo exemplar, que es en lo present Regne, que tots los Regnicols en las Vilas son judicats ab vot de sinch prohomens del matex lloch; y en las Ciutats, los Ciutadans per privilegis dels Serenissims Reys de Arago de gloriosa memoria. Se judican ab vot de Prohomens de la matexa Ciutat, proveint en tots dits llochs lo iuge ordinari de cada Vila, o Ciutat en la decisio de la causa. Se troba tambe semblant exemple en lo Sacro Concili Tridentino en favor de los Canonges, que en llurs causas criminals son iudicats ab vot de altros dos Canonges coniuges, per lo prelat, o son Vicari eligidors por lo Capitol, segons desta preheminencia gozan en lo present Regne, y altres de sa Magestat, lo qual si fora contra bon govern, ni lo sacro y provido Concili de Trento ho permeteria, ni sa Magestat en sos Regnes haguera dexat de procurar, que se derogas; dehont per la identitat de la raho, deuria ser lo matex observat ab los Militars; quantimesessent, que la fulminacio del proces contra dells se provehi en dit Capitol, que la fes lo Virrey, ò en son defecte lo Governador; supplican per ço dit Stament à Vostra Excellencia que per esser cosa justa, que la Nobleza no sia de inferior condicio a tots los demes del Regne, se servesca provehir, y decretar, se observe en lo devenidor dit Capitol, iusta sa serie, y tenor.

Que lo suppliquen a sa Magestat, que no dexarà de ferlis la merced per esser cosa tant justa, y merexer la Nobleza del Regne, y lo cuidado y fidelitat ab que sempre han servit, que sia privilegiada, y honrrada per sa Magestat ab particulars graçias, y prerogatives.

Vaca Secretarius.

Sa Magestad concede al Stamento militar, que succediendo el caso de estar fulminados los processos de causas criminals, qualesquier, que sean (excepto en las de crimen lesae Majestatis divina y humana, in primo et secundo Capite, pecado nefando, falsificadors de moneda, sacrilegios de Monasterios) contra algun Militar, è Militares porel jues ordinario, a quien tocare el primer conocimiento, y estando à punto de sentencia, haian de ser iusgados los Militars, que habran delinquido, con voto, y parecer del Regente la Cancelleria, ò Assessor del Governador del Cavo en su caso, y de uno de los juezes de la Real Audiencia, como no sea el Abogado fiscal, y de siete Militares, unos, y otros nombrados por los Lugartinientes generales, ò del que en su lugar succediere, y con su assistencia, y en su caso, y lugar por los Governadores de Caller, o Sasser, respectivamente, con intervencion de los Assessores, y siete Militares, comò està dicho, y que esto se entienda, durante la mera, y libre voluntad de sa Magestad.

 

(1) I Nobili e i Cavalieri (Æquites) che costituivano lo Stamento, o Braccio Militare del Parlamento Sardo, chiesero per la prima volta, ed ottennero nelle Corti (Parlamento) celebrate nel 1481 sotto la presidenza del vicerè Ximene Perez il privilegio di non poter essere giudicati e condannati a pena capitale o mutilazione di membra, fuorchè col voto dei loro Pari, ossia di membri dello stesso Stamento; e dippiù che il giudizio di detti Pari, se importasse condanna, non potesse essere eseguito senza concorrervi prima l’approvazione regia, com’era stato decretato nel Parlamento celebrato in Sardegna nel 1448 e presieduto personalmente dal re Don Alfonso. Nel Parlamento medesimo fu decretato a loro favore che non potessero essere torturati fuorchè per crimenlese, falsificazione di moneta, sodomia, assassinio, scherania, furto sacro e di chiesa e per ratto violento di donne. Il primo di detti privilegi fu confermato nel Parlamento convocato dal vicerè Giovanni Duay o Susay, e conchiuso dal vicerè Don Ferdinando Giron de Rebolledo nel 1511, ch’è appunto quello invocato nel presente Capitolo di Corte: ed il secondo fu pure confermato nell’alto Parlamento celebrato in Sardegna nel 1586, sotto la presidenza del vicerè Don Gastone di Moncada marchese di Aytona. Siccome però i vicerè dell’isola, abusando della loro sconfinata autorità, aveano spesso violate, a pregiudizio dei Membri dello Stamento Militare, il patto pazionato con la Corona nei suddetti Parlamenti, perciò in quello celebrato nel 1631 e 1632 sotto la presidenza del marchese di Vayona e di monsignor Prieto se ne instò, ed ottenne l’osservanza. È poi da notare che fra le ragioni addotte, nel presente Capitolo, onde giustificare il privilegio, s’invoca l’autorità del Concilio di Trento sulle disposizioni del medesimo riguardo ai canonici.